Menu

Powerwolf - The Sacrament of Sin

Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 20-07-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Si parlem de Power Metal en l'actualitat un dels primers noms de grups que ens venen al cap es Powerwolf, el grup dels llops sense cap dubte ha anat guanyant-se una de les posicions més altes d'aquest gènere, no només per la "performance" que tenen sinó per la qualitat dels seus treballs. Si pensem en la seva discografia en termes generals cada disc ha significat un pas més que l'anterior però cap havia estat tan rodó com The Sacrament Of Sin (tot i que Blood of the Saints cal dir que si s'acosta bastant) en el que a part de 12 cançons noves i trobem un segon disc amb temes versionats per altres grups i que complementen aquesta ja de per si obra mestra.

Començant per Fire & Forgive un dels “hits” més potents d’aquest disc, una cançó rapida i amb una lletra clarament satírica referent a l'esglèsia que enganxa molt i que et fan agafar ganes de corejar des del principi.

Amb forta presència d’un òrgan potent a mans de Falk Maria Schlegel Demons Are a Girl's Best Friend és el primer single que van treure d’aquest disc sabedors que era la cançó que més agradaria al públic, amb la luxúria de tema central a la lletra i un ritme que convida com l’anterior tema a corejar, es podria considerar un dels millors temes del grup.

Killers with the Cross té una clara influencia del cantant Attila Dorn fanàtic reconegut de la mitologia de vampirs i que es pot veure reflectit tant en la temàtica com en el videoclip d’aquest tema. Amb un efecte molt similar als dos primers temes del disc Incense and Iron té un ritme potent i enganxós amb temàtica bélica de fons que fa que el que l’escolti acabi amb ganes de moure's del seient i no parar quiet.

Les balades no són el meu fort però reconec que Where the Wild Wolves Have Gone enganxa bastant, i és que tot i està a la meitat d'un disc amb un ritme bastant accelerat en cap moment desentona i fa que pràcticament des de la primera campanada de la cançó fa que estiguis immers en aquesta balada fosca. Stossgebet és un dels temes més “pesats” del disc en quant a ritme es refereix, tot i així és una peça que es deixa escoltar força bé.

Més enllà del nom d’aquest tema, la primera sensació que vaig tindre al escoltar Nightside of Siberia és que estava escoltant una cançó més aviat de Rússia que de Powerwolf, un tema potent i que té un ritme molt marcat.

El tema que dona nom al disc The Sacrament of Sin tot i ser amb un ritme ràpid mantenint el to general del disc penso que potser és la peça més fluixa del conjunt ja que en alguns moments es pot arribar a fer una mica repetitiva, tot i així no arriba al punt de fer-se pesada a l’hora d’escoltar-la.

Molts cops es parla de la barreja d’estils dintre del metall, a Venom of Venus podem escoltar a Attila Dorn amb una veu molt potent en la que es pot veure una clara influència dels seus estudis d'òpera clàssica i que fa que aquest tema sigui únic. Per últim tenim Nighttime Rebel i Fist by Fist (Sacralize or Strike) són dos cançons on les guitarres dels germans Charles i Matthew Greywolf destaquen per damunt amb “riffs” ràpids i potents que fa que aquests temes siguin el tancament perfecte d’aquest disc.

Referent al segon disc tot i ser versions d’altres grups m’agradaria fer menció a la del grup Saltatio Mortis de We drink your blood que en la meva opinió podria arribar a competir amb la versió original del grup i també a les curioses versions d'Epica de  Sacred & Wild i la de Battle Beast amb Resurrection By Erection.

Ja per acabar he de reconèixer que The Sacrament Of Sin és un dels discs que he escoltat sencer més vegades darrerament i que em va sorprendre que dures 43 minuts ja que realment no es fa gens pesat d'escoltar i en el que cada cançó és diferent a l’anterior encaixant entre elles perfectament.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?