Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Jaume Sanuy

Un cop més Lleida podia acollir una cita rockera gràcies a la bona feina i voluntat, cal dir-ho, de AOS Produccions. L'amic Jaume incansable en fer reaccionar al personal a base de bones propostes per un ampli ventall de gustos que no decau i ens dóna alegries periòdicament. Des d'aquest raconet el reconeixement per algú que viu la música com pocs i que a més de ser bon professional acaba gaudint dels directes a primera fila com un fan més. Dit això, aquest cop la cita era per escoltar bon rock clàssic dels 70 amb una de les bandes de casa nostra que més repercussió ha tingut durant el 2016. Reconeixement a base de picar pedra tal i com està el mercat musical i els directes ja que tenir bon material no és suficient, la tasca discogràfica avui no té el valor que hauria i cal fer molta carretera per donar-se a conèixer sent una tasca dura i poc agraïda quan comences i t'has de fer un nom. Imperial Jade està en el camí. Tenen bons temes en el seu, de moment, únic disc Please Welcome, van poder editar-lo en el que és una gravació prou notable i han estat fent quilòmetres tot el 2016 per guanyar-se un nom cosa que han de seguir fent el 2017 i amb algunes cites més que destacades.

Ells mateixos ens van reconèixer en una entrevista que vam mantenir poques hores abans que pugessin a l'escenari del Cafè Teatre i que podeu escoltar aquí que no s'acaben de creure tot el que està passant al voltant del grup i amb la joventut que acrediten (vint-i-pocs de mitjana) poden tenir una llarga carrera que caldrà seguir.

Així doncs, segona visita a la ciutat de Lleida quan tot just fa poc menys d'un any van visitar el mateix local amb menys afluència, ells mateixos ho van comentar en un moment del concert en una sala que no presentava un ple absolut però sí agraït per poder-se sentir força recolzat. Sense teloners i amb puntualitat, cosa d'agrair en aquestes contrades que històricament havien rebentat horaris, saltaven a escena en un inici on tot estava fred, la temperatura al carrer, al local, el públic, la banda i l'ambient.

Tenint un sol treball editat era de preveure que tindria tot el protagonisme i ja depenent de les ganes de la banda, i perquè no dir-ho del públic, podrien caure algunes versions d'acord amb el que es pot esperar de l'estil del grup. De moment la primera a caure va ser Mr Rock'n'Roll, la tercera peça del disc que juntament amb High on you va servir per mantenir un primer contacte, com deia, amb tothom fred però ja deixant entreveure que el grup sap el que es fa i domina notablement els instruments malgrat la seva joventut. Tot i així una declaració de principis que posava la base i deixava les coses clares. No ens movem de Please Welcome per escoltar A Rollicking Song, tema molt més reposat que ja deixar clar ja que el so no seria pas un problema aquella nit. El Cafè Teatre acostuma a sonar prou bé i no seria l'excepció aquella nit. Aquesta primera part del concert la van dedicar a donar a conèixer la major part del seu disc ja que van continuar amb Double Tongue Woman i Time Machine... i la cosa s'anava escalfant. Per mi clarament el concert va anar de menys a més amb un inici fred en tots sentits escalfant-se tema a tema, de manera pausada però precisa. Les xarxes del rock van anar atrapant-nos sense remissió.

Comentar tema per tema quasi ens donaria per fer entregues per capítols ja que el grup no va escatimar esforços i va arribar a interpretar fins a dinou peces entre temes propis i versions. Podria destacar per exemple la hipnòtica Camel Ride, un dels seus temes més notables, una peça hipnòtica, d'aquestes que a la primera escolta potser se't fa llarga i no trobes sentit però si li dones una oportunitat t'atrapa en tota la seva profunditat, amb els canvis i atmosferes que conté. Són més de 8 minuts per deixar-te atrapar que en directe a poc que el grup es deixi portar poden ser els que vulgui. També va haver-hi temps per algunes versions, d'esperar per configurar un directe d'un minutatge decent quan només tens un disc al mercat. No va resultar cap sorpresa comprovar que la proposta en aquest sentit va ser un medley amb grans temes dels 70 primant Led Zeppelin i és que aquesta podríem dir que és la principal influència del grup. Tot i així encara ens van portar més enrere amb el Helter Skelter dels The Beatles, qui deia que no havia rock en els de Liverpool?, quina manera de tocar-la!

Per la part final va tornar a primar el material propi amb peces com Satyr o Highway, temes que hagués apostat, sobretot el primer, sonarien en els primers compassos del show (per alguna cosa obre el disc després d'aquella intro de bar tant evocadora). Ja en aquest punt no diré que el personal estés encés però la complicitat amb el grup era més que bona i el que sí estava roent era la primera fila on es "vivia" la música al límit. Breus minuts de descans per encarar uns bisos que van arrencar amb Had Enough i la peça que tanca el disc Fire Burning Sound per completar la interpretació total del treball i el colofó, la versió del Rock'n'Roll dels Led Zeppelin que ja va destapar el tap de les essències de la majoria, llàstima que feien tard amb tot el vist fins aleshores i portant al voltant de dos hores de directe però ja se sap que n'hi ha que no desperten si no és amb aquests grans clàssics.

Caldrà doncs seguir i tenir en compte aquests barcelonins que si han tingut un 2016 més que prolífic el 2017 es presenta igual de bo per ells. Han promès nou disc i a nivell de directes l'oportunitat de seguir tocant amb grans nom internacionals no farà més que elevar el llistó i donar-los a conèixer a molt més públic. Els seguirem...