La Riviera, Madrid
Fotos: ConcertTrial, Julitopc

I ho van tornar a fer. Després de l'enorme celebració del trentè aniversari, el llistó estava molt alt, però a aquests sexagenaris "els hi poden menjar el rave" com va dir el mateix Fortu en un moment de l'actuació. Mai van destacar per ser uns músics virtuosos, i fins i tot, algunes de les lletres els classificaven com a grup destinat a seguidors dels suburbis, però sí van compendre des dels inicis que el rock'n'roll ha de ser una festa. Tot just 12€ el preu de l'entrada (despeses de distribució incloses), una Riviera pràcticament plena i llest, tots els ingredients necessaris per un altra festa com molt pocs saben donar.

Ho van anunciar com un concert de tres hores, on tocarien 35 cançons de tota la seva discografia. Per mi era el gran alicient un cop vistos tantes vegades en directe, aquests temes oblidats pel directe. Tot i que la llista de convidats era de "menor catxé", el menú seguia sent molt atractiu (que ningú s'enfadi, respecte màxim a tots els músics, però la diferència de popularitat entre, per exemple, Fito Cabrales i els que van estar aquella nit és gran).

Vaig arribar amb el temps just a la sala i amb una llarga cua que encara quedava per entrar moments abans de l'inici, només vaig poder veure el final de l'arrencada amb Juego Sucio. Per la continuació van escollir Más que un Dios amb el que ja em vaig poder ubicar en el millor lloc possible en una sala quasi plena començar a gaudir del concert com està manat.

El Crack, Necesito Más, El que más, La invasión de las máquinas... Els temes anaven caient sense aturades i sense tonteries, recordant la primera part del concert celebrant el trentè aniversari a la mateixa sala. La banda sonava com sempre, compenetrada i centrada en que el personal s'ho passés el millor possible. La únic incógnita era Fortu, que sense fer-ho malament, se'l notava conservador en algunes parts. Suposo que el tenir un concert de tres hores per davant el feien gestionar els seus recursos vocals d'una forma que no arribés esgotat al final del show.

Un públic entregat des del primer moment anava gaudint dels madrilenys: Cualquier noche sale el sol, Cara de niña, Otra vez en la ruta, La raya y Pesadilla Nuclear completaven el primer terç del concert. Tot anava sobre rodes musicalment, amb un Fortu ja més desenfadat i al que estem acostumats, entregant fins l'última alè en cada nota. Destaco el tema musical perquè pel que fa a la producció les coses anaven una mica justes. Si bé l'escenari amb una plataforma a la part del darrere, projectils als laterals i una pantalla gegant de fons estava prou bé, les projeccions de les portades del disc en aquesta darrera eren incorrectes de forma habitual, no coincidint amb el tema interpretat i sent corregides en meitat del mateix en diverses ocasions. La idea era bona, l'execució una mica pobra.

El temps era limitat pels 35 temes, així que el grup els interpretava sense opció al descans, més enllà d'un glop d'aigua i la corresponent neteja de suor. Viviré, Sin dirección, Autopista i Corre Mamón van ser les escollides abans de l'aparició del primer convidat. Va aparèixer un teclat i comandant-lo Filthó (Silver Fist) per interpretar la genial i, perfectament contextualitzada en els temps que corren, Crisis. El teclat va desaparèixer i la banda va segir amb Dame Amor i Taxi, moment que va aprofitar Fortu per deixar les taules i deixar a Paco a les veus de Poderoso como el Trueno.

La tornada a l'escenari de Fortu no va ser precisament l'esperada pel públic. De la mà del seu professor de cant, un altre tenor del que no recordo el nom i amb la presència de Fernando Sancho als teclats van interpretar Caruso. Més enllà de l'anècdota de Fortu (la cantava sempre que es prenia unes copes de més) la veritat és que no hi havia on encaixar allò. Per sort el seny va tornar a escena de la mà de Complaciente o Cruel i amb un Fernando Sancho encara sobre les taules (va fer una feina fantàstica).

Un cop acabat el temps de la tranquil·litat, Esta ronda la paga Obús, amb la col·laboració de Gloria Romero (Guadaña) obria la segona part del concert. Cautivos amb Kike de Ciclón, Silver (crec que no necessita presentació), Salva de Guadaña i una sèrie de convidats que més propers a la salsa rosa del metall i no a res musical, van omplir l'escenari. La paraula circ estava en l'ambient de la Riviera... Siento Ganas, Cállate!, i un nou convidat més, Jorge Salán, per fer Él es el Rock'n'roll. Deprisa, deprisa, Mi amigo el diablo amb Tete Novoa, Te visitará la muerte amb Leo Jiménez, Que te jodan, Va a estallar el Obús... S'acostava el final, però encara quedaria alguna sorpresa més.

Crec que encara no he fet esment al bateria Carlos i al baixista Fernando. La seva feina és perfecta a la base rítmica, i bé, potser passen un tant desapercebuts al centrar tota l'atenció en Fortu i Paco.

Amb Mentiroso i la nova presencia de Filthó, acompanyat aquest cop de Rafael Delgado i una segona bateria situada a la part elevada del fons de l'escenari, donava inici la traca final amb Siente el Rock&Roll, Dinero, dinero, Yo solo lo hago en mi moto i un final de festa amb Vamos muy bien i l'escenari ple pels convidats que havien col·laborat durant la llarga actuació.

Sincerament, que uns sexagenaris preparin un concert tant llarg i de tanta intensitat mereix tot el meu respecte i admiració. El més fàcil hagués estat completar el temps amb solos interminables, xerrades, presentacions eternes dels convidats..., i va ser tot el contrari. Obús es van centrar en el que millor saben fer: que els seus seguidors es diverteixin i disfrutin al màxim dels seus concerts. Veurem si pel quarantè aniversari s'atreveixen amb 40 temes, encara que recordant les paraules de Fortu de "vamos a morir en el escenario" tot és possible. El precedent ja existeix, esperem que la salut i les ganes de rock no decaiguin. Llarga vida a Obús!!

Set list
Juego sucio
Más que un Dios
El crack
Necesito más
El que más
La invasión de las máquinas
Cualquier noche sale el sol
Cara de niña
Otra vez en la ruta
La raya
Pesadilla nuclear
Viviré
Sin dirección
Autopista
Corre mamón
Crisis
Dame amor
Taxi
Poderoso como el trueno
**Caruso
Complaciente o cruel
Esta ronda la paga Obús
Cautivos
Siento ganas
Cállate!
Él es Rock & Roll
Deprisa, deprisa
Mi amigo el diablo
Te visitará la muerte
Que te jodan
Va a estallar el Obús
Mentiroso
Siente el Rock & Roll
Dinero, dinero
Yo solo lo hago en mi moto
Vamos muy bien