Meteoro Club, Barcelona
Fotos: Isabel Carrero

Divendres 17 de gener vam tenir la sort de poder assistir a una vetllada perfecta per a aquells que estimem la part més extrema del metal. Des de Barcelona, tres bandes , que, cada una en el seu estil, van mantenir el públic en suspens durant tota la nit.

Els primers que van tocar, Avern, són vells coneguts de l’escena metàl.lica catalana. Entre les seves files, gent d’Instinto, Tort o Cruz, i el nucli de la banda de trash barcelonina Execució. Fa uns mesos que van editar la seva primera demo (Avern, 2019) i aquesta i algun tema nou és el que va sonar durant el poc més de mitja hora que van tocar. Avern és un grup intens i ben rodat i això ho van demostrar des del primer moment del concert. El seu metall punk amb tocs black metal a estones i obertament heavy metal a d’altres, em van fer passar una boníssima estona, com sempre que els he vist. Si bé en un principi el so no era gaire bo, a partir del tercer tema van saber ajustar els volums i la qualitat de general i així les cançons va lluir moltíssim. Si voleu moure el cap sense parar poseu-vos el tema Golem i flipareu. En breu tornen a tocar a Barcelona (29/2/19, al Casal de joves de Roquetes) i des de Simfonia Metàl·lica recomanem molt que tots aquells que pugueu assistiu al concert, realment valen la pena.

Després d’uns minuts, no gaires, per a fer el canvi d’equip, van tocar els Purgatorii, un grup de qui havia sentit a parlar però que encara no havia ni vist en directe ni escoltat. Un col.lega em comenta que un d’ells havia format part de la banda Nekropotkin, i això em posa en alerta (fa uns anys vaig descobrir, per casualitat, els Nekropotkin, i és un grup que m’encanta). La veritat és que el concert de Purgatorii em va sorprendre gratament des dels primers acords. Fan una barreja de black metal primigeni, amb molt de regust punk i alguna pinzellada de doom molt ben ficada. El concert va ser intens, ràpid i va sonar molt bé, la veritat. Si us agrada el black metal antic, el crust i el metall punk, no dubteu de fotre-li una orellada a la seva demo, que podeu descarregar gratuïtament al seu bandcamp.

Per acabar la nit, el plat més dens, i, a la vegada, més intens del concert: Blazar. Recordo estar comentant, abans que comencés el bolo, que no veia del tot clar que el grup més lent de la nit actués al final, però sens dubte em vaig equivocar. Blazar, amb el seu doom metal dens i intens, en ocasions asfixiant i en d’altres solemne i elegant, van deixar tothom amb els peus clavats a terra. El so va ser increïble i les
melodies de guitarra, molt del gust dels primers My Dying Bride, es van fondre amb les capes d’intensa distorsió i les veus guturals i esquerdades de Micchele, cantant i guitarra del grup. Després de la primera cançó, la comunió entre grup i públic va ser total, tant és així que es feia el silenci més absolut quan alguna de les guitarres quedava sola, sense distorsió, en algun fragment del concert, com si el públic
entengués perfectament que a un concert de Blazar es ve a escoltar la música i deixar-se emportar. Els havia vist unes quantes vegades, però, sens dubte, aquesta va ser la millor de totes. Us recomano encoratjadament que escolteu la seva demo i el seu compartit amb els Gods Funeral de Tarragona, Blazar no tenen res a envejar a qualsevol banda americana o europea de doom metal, sens dubte saben el que es fan.

Fins aquí el resum d’una nit perfecta de música extrema. Val a dir que era la primera vegada que anava a un concert a la Meteoro i vaig quedar molt satisfet amb el lloc, la veritat. Qui estimem el metall extrem sabem que és molt difícil trobar sales que s’animin a programar els nostres concerts i felicitem a la Meteoro per la valentia de fer-ho. Per a qui escriu aquestes línies, el metall perviu i té una salut de ferro
gràcies al petit i apassionat col.lectiu de músics i públic que manté viva la música underground al nostre país. Cada cop més bandes, cada cop més qualitat i rigor a l’hora de fer les coses, i tot per sis euros, dos per banda, si ho penseu bé. Si us vau quedar a casa, la propera no hi podeu faltar. Uh!