La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

Primera cita concertística metàl·lica a ponent enmig d'un calendari, si repassem les dates dels directes que es presenten a casa nostra en aquest inici de 2020, tant dens com la boira que en la data de celebració d'aquest concert ha estat present i tapant el sol durant uns 15 dies. Els barcelonins Blaze Out finalment presentaven a Lleida ciutat el seu darrer Instinct, podeu recuperar l'entrevista que vam mantenir amb el seu guitarra i vocalista Gerard en motiu de la seva edició, en un periple en aquest 2020 que els portarà a girar per Europa en unes 15 dates i posteriorment participar a certàmens com el prestigiós Resurrection Fest. Minuts abans que comencés el sarau vaig tenir oportunitat de conversar breument amb el mateix Gerard comentant precisament aquests concerts i es mostrava força entusiasmat. Després de la data lleidatana tocaran a Madrid i Tenerife per encarar la gira europea. Sigui dit de passada que no estaria de més que les bandes de casa nostra, ara que tantes i tant diverses n'hi ha, haurien crec jo d'explorar les possibilitats de tocar a les quatre capitals catalanes ja que no sempre la gent de comarques té la possibilitat segons com caigui el dia d'anar a Barcelona i estic segur que hi ha públic a la resta de demarcacions per muntar un concert a cada ciutat. És un desplaçament assequible i segur que es pot arribar a un acord amb sales i/o promotors per fer possibles aquestes dates sense que se'n derivi grans desastres econòmics pels implicats. Les bandes volen tocar oi?

Dit això, una de les curiositats era veure com aniria l'assistència ja que tot just sortits de les festes nadalenques i amb els horaris que es manegen en aquesta ciutat pels directes pot ser possible que molt personal prefereixi el sofà. Perquè ho dic? És habitual que a ponent donin inici els concerts tard, aquest n'és un exemple ja que la obertura de portes estava programada per les 22.30 i l'inici dels concerts a les 23.00. Molts cops ni es segueix els horaris previstos, sort que en aquesta ocasió es van complir. Pel que fa a l'assistència doncs prop d'unes seixanta persones que jo crec que és prou destacable per horari, haver estat un laborable i amb un fred i boira que conviden a no moure's d'enlloc.

Els acompanyants dels Blaze Out era una banda lleidatana, els Saüc, un grup de les terres de Lleida que es va formar a finals de 2017. Després d’anys d’experiència en altres projectes, Àlex Fuentes a la veu, Ruben Peries i Eduard Arjona a les guitarres, Viki al baix i Albert Gasen a la bateria es van unir per formar el que actualment coneixem com a Saüc. Al juny del 2018 es tanquen als Smart Mix Studios per enregistrar els seus dos primers singles: Lladre i Destí. Durant l’abril de 2019 es tanquen als Nomad Studios per enregistrar dos nous temes. Paraules del mestre que surt a la llum als mes de juliol en forma de videoclip; i Harpia que es publica al setembre de 2019.

Eren precisament els Saüc els que obrien la nit i em picava la curiositat per veure com s'ho feien en directe. Tot just he escoltat algun dels seus darrers temes i cal reconèixer que no estic molt familiaritzat amb el grup però aquesta ocasió podria ser una bona pedra de toc per veure el potencial o no dels de Balaguer. Van sortir amb força empenta i obrint el set amb Viatge a les que van seguir Destí i Morfina. Em van semblar força eclèctics barrejant des de metall clàssic a tocs més core i fins i tot alguna llampegada punk. El vocalista Àlex intenta animar el personal, alguns incondicionals tenien a primera fila, amb un estil volent combinar les veus crues sense arribar ni al gutural però tampoc del tot netes, potser forçant massa en alguns moments. Doctrina mundial i Lladre van servir per fer algunes bromes i interactuar amb el personal abans d'arribar al primer homenatge que van voler amb amb Ídols del Cel que és ni més ni menys que una catalanitzada versió del Aces High dels Iron Maiden. Val a dir que en aquest punt ja haureu notat que la llengua per la que aposten en la seva música és el català. Arrels i el darrer tema que han tret i del que en van fer circular un clip Harpia van sonar abans del segon homenatge, El Guerrer dels Sangtraït. És curiós com a mesura que passen els anys la parròquia del metall més venera i anyora els de la Jonquera i quan estaven actius molts dels seguidors dels sons més durs els veien com uns aprenents de "durillos" enmig de tot aquell fenòmen de l'anomenat rock català. Paraules va ser la darrera peça en un més que decent concert per escalfar la nit.

M'agrada pensar que a Catalunya tenim una fornada de grans bandes en els darrers anys que demostren disc rere disc que hi ha nivell tot i les poques facilitats i poc afecte que es té al rock i metall com a moviment cultural. Blaze Out és una d'aquestes bandes que ja amb tres treballs a l'esquena cada cop mostren una música més elaborada i treballada enmig d'estils com el thrash, metalcore o el metall clàssic. No s'estan de romanços i ja ataquen fort amb No More Fear del darrer Instinct amb en Gerard començant des del públic mateix a tocar. Ja podem comprovar que el so ha pujat un grau en l'allau que ens ve dels humils equips de la Boite però exprimits al màxim pel mestre Terry.  Enllacen amb Shinning Blood on comencen els primers agraïments i renecs per provocar moviment. Hora de tornar a Backslash per rescatar Fist Goes First, un treball on ja mostraven certa maduresa. Un altra de les noves composicions que va sonar va ser Savage Blue que van enllaçar amb Wrath Afire. Les parts més netament clàssiques formen un torrent que casa perfectament amb els passatges ideals pel headbanging. Cert és que movent-se un per la sala s'adonava que predominaven els sons més greus de baix quedant una mica desdibuixades les guitarres, res però que evités que a Sins fessin ajupir-se al personal o fins i tot el mateix vocalista Gerard acabés en un crowd surfing portat pel personal més proper a l'escenari.

Si ja ens faltava alguna cosa per veure a La Boite és un Circle Pit i es va fer amb Attack of Titan, més d'un es va quedar amb cara sorpresa en un públic més aviat sempre tranquil en aquestes cites. I ja per rematar-ho en Gerard va instar tothom a fer un Wall of Death amb la final Red Silence. Bona part dels presents s'hi van apuntar finalitzant així una nit que prometia i es va confirmar com una cita que no calia deixar escapar. Caldrà seguir els dos grups en els propers temps, uns amb una possible edició discogràfica i la seva participació al MetalCat Fest i els altres en un periple europeu que de ben segur els obrirà portes. I un deu als valents que van deixar la mandra a casa per apostar per la música en directe!!!