Discogràfica: Rock of Angels
Data sortida: 15-1-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 6 /10

El belgues Fireforce ens presenten Rage of War, el seu quart àlbum d’estudi, que arriba després de quatre anys de silenci discogràfic. El grup sempre s’ha mostrat fidel des dels seus inicis a un estil musical i temàtic molt tradicional, i per aquest disc han portat la seva croada a la màxima expressió, creant un àlbum conceptual sobre els diferents conflictes bèl·lics que han marcat la història de la humanitat.

Ja des de la mateixa portada, obra de l’artista Eric Phillipe, intuïm que el disc estarà impregnat d’un heavy metal d’allò més clàssic amb alguna pinzellada de power americà, i per descomptat molts tòpics del gènere: sang, batalles, coratge, bogeria, ídols, guerrers,…

En total són 13 temes els que hem pogut escoltar amb la particularitat que tres d'ells (Rats in a Maze, A Price To Pay i Tale of the Desert King) van exclusivament en l'edició en cd i un (Blood Judge) a la versió en vinil que conté 10 temes i quasi una hora durada, fet poc corrent en els temps actuals, i que de ben segur que els seus fans sabran agrair.

Destaquen les composicions ràpides I sense treva com Rage of War, amb unes bones melodies vocals doblades a càrrec del cantant Matt “Hawk” Asselberghs; Ram It, amb una potent base rítmica i una sonoritat més pròxima al power metal o Firepanzer, amb una tornada que recorda als Judas Priest més contundents del Painkiller.

El grup també mostra un registre més èpic i baixat de revolucions en temes com March or die o 108-118 (curiós nom per una cançó i més propi d’un resultat basquetbolístic), amb inspirats grooves, passatges instrumentals notables i bones harmonies de guitarra. Forever in Time és la cançó més clarament diferencial del disc, una balada amb parts acústiques que sap no caure en l’error de la típica melodia ensucrada, però que al mateix temps li falta el toc magistral per aconseguir el punt d’emotivitat adequat que requereixen aquest tipus de temes.

Fins aquí vindria el més memorable d’aquest treball, perquè la resta de temes dels disc acaben esdevenint una mica més del mateix, fent que tot plegat s’impregni de certa monotonia i avorriment, ja que no trobes res que acabi destacant de manera notable en el temes. Després d’escoltar el disc vàries vegades et quedes amb una estranya sensació. És heavy metal del de tota la vida, ben executat i amb una bona producció, però t’acaba deixant una mica indiferent. Que li falta doncs?

En la meva opinió, acaben faltant bons temes de dalt a baix.  Si és cert que durant el disc hi ha bones idees, riffs inspirats, melodies vocals treballades, però no han sabut trobar la tecla adequada per combinar-ho de la manera idònia per a fer grans cançons, d’aquelles que puguis acabar corejant o del les que t’acabes  gravant en un recopilatori pel cotxe.

En definitiva, Rage of War no és un mal disc de metal, però si es troba a faltar més varietat compositiva a nivell global així com una mica d’innovació estilística. Només recomanable pels amants del metal més clàssic i seguidors de grups com Grave Digger, Cage, Dream Evil o Sabaton.