Discogràfica: AFM Records
Data sortida: 28-02-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5 /10

No podrien haver escollit més bon títol els suïssos Shakra pel seu nou treball, tenint en compte els temps que ens està tocant viure. Amb aquest Mad World, la banda celebra enguany els 25 anys sobre els escenaris, símptoma d’haver fet les coses ben fetes i de ser fidel a un projecte musical. Shakra ha tingut al llarg de la seva carrera certa repercussió a les ràdios alemanyes i suïsses, entrant diversos temes a les llistes d’èxits, però sempre li ha faltat un reconeixement més ampli a nivell internacional.

Aquest Mad World inclou 12 temes de hard rock amb molta energia, presentat per una portada realment molt simple, però que amaga unes cançons amb força pegada, amb una gran producció i que serviran per treure’ns les males vibracions que vivim diàriament.

El disc arrenca amb potència amb Fireline, que va ser el primer single que es va escollir d’aquest disc. Amb un riff inicial que pot recordar a Running Wild, ens ofereixen un tema clàssic, directe i dinàmic on podem veure gran part de les virtuts de la banda. Too much is Not Enough és una proposta amb un so un tant més dur i amb una aura certament fosca però amb una tornada efectiva i melòdica que farà les delícies dels amants del Hard Rock més comercial. Un dels millors temes del disc. A continuació ens trobem amb Roll of the Dice, una cançó que t’injecta molta energia i positivisme amb una excel·lent base rítmica i amb la distintiva veu nasal del cantant Mark Fox lluint-se de valent.

El tall que dóna títol al disc és com hem dit abans Mad World, un tema clàssic de la banda amb bons detalls de producció  i amb les guitarres de Thom Blunier i Thomas Muster  sonant molt compactes. Les influències del hard rock nord-americà les podem trobar a When he comes Around, un tema que combina molt encertadament parts calmades sustentades per guitarres amb poc guany, amb riffs marcadament rockers amb més distorsió. Una de les joies del disc és sens dubte Thousand Kings, darrera aquest títol tan èpic s’amaga un excel·lent tema de rock dur, amb un excel·lent arpegi inicial que serveix de motiu per un riff molt contagiós i una tornada marcadament grandiloqüent.

Que encara tenen corda dins l’escena ho volen deixar ben clar amb I Still Rock, una aposta simple en quan a estructura, i si es vol un tant repetitiva, però que compleix a la perfecció el seu objectiu. La seva vessant més reivindicativa la treuen amb Fake News, un mig temps que guanya contundència a mesura que avança el tema. When it all falls i Turn the Light On són dos exemples més del bon gust que tenen per les melodies vocals combinades amb bones parts instrumentals. Aquesta segona, amb un groove amb molt de feeling, s’ha convertit en el segon single que treuen en format videoclip. Son of Fire arrenca amb un més que potent riff de guitarra amb harmònics, que cedeixen el protagonisme a unes línies de baix molt incisives. Un dels talls més directes i enèrgics del disc.

El disc es tanca amb New Tomorrow, un crit a l’esperança per aquest món boig que anhelen els Shakra, una balada amb molt bones intencions, però que li falta per mi certa emotivitat per acabar de tocar la fibra del oient. Després de 25 anys de carrera es envejable que encara continuïn mantenint viva aquesta fam d’èxit i gravant bons discs com aquest Mad World. Una proposta per a tenir en compte.