Discogràfica: The Fish Factory
Data sortida: 22-11-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Deldrac són uns veterans nouvinguts que amb les ganes renovades i l'experiència acumulada es volen fer un lloc en l'escena. Sempre que sentiu parlar del grup apareix el nom de la figura més rellevant que hi trobem, Quimi Montañés, l'ex-Legion que atrau totes les mirades i que sempre acapara d'alguna manera el protagonisme. Tampoc és estrany, quan per aquí no hi havia la prolífica escena actual Legion van sobtar i apassionar tots aquells que ens agradava el thrash metal i vist amb la perspectiva del temps encara cal donar més valor a aquells temes i tot el que van fer. Us convidem a escoltar les paraules del mateix Quimi en una entrevista que vam mantenir amb ell poques dates abans del concert al Rock Fest 2019.

La resta de membres són Eric Moya a la veu, David Saavedra al baix, conegut per bandes com DOOMSDAY i actualment militant de LUX DIVINA, i a la bateria Mark Striker també integrant de REDSHARK. Val a dir que després de la seva actuació al Rock Fest 2019 sembla que es parla més del grup i estic segur que molts es pensaran que aquest és el seu primer treball. No és així. Aquest Against Tyranny és el segon disc, el 2016 van editar One Day More, One Day Less. El treball s'ha gravat als estudis MoonTower de Terrassa amb el mateix Quimi a la producció conjuntament amb Javi Félez, sent masteritzat a Suècia per Dan Swanö. Anem doncs a veure què ens aporten aquestes set peces de minutatge generós sis de les quals composicions pròpies i una versió del Over the Mountain del boig Ozzy.

Legal Mafia obre amb una entrada in crescendo que ens aboca en un riff intens que m'ha recordat aquell allau guitarrer que era l'inici del So Far, So Good... So What! dels Megadeth on Into the Lungs of Hell i Set the World on Fire provocaven l'allau perfecta. El doble bombo no dona descans acompanyat d'unes guitarres incisives i bons solos en la part final, la tornada em costa més d'empassar. Per cert, espero que Eric conservi una mica de veu després del crit final al més pur estil del power metal. Headshot es mostra molt més convencional amb una cadència buscant la contundència amb unes línies pesades de baix i el palm-muting de guitarra. No acabo de veure la combinació de veus més trencades i contundents amb el recurs del crit a lo power...  Sigui com sigui bon tema a mig camí entre el rock dur més clàssic, el metall a lo Priest i de nou un solo marca de la casa.

Apple of Sin és una intro instrumental que ens condueix a Blame God, una peça amb cert toc progressiu que combina a parts iguals metall clàssic i thrash amb una instrumentació més treballada i canvis constants, un dels temes més complerts i alhora complexos que al llarg de set minuts no es fa gens pesat. El baix és un instrument que trobo força present durant tot el disc i a Leader Zombie fins i tot és el que té preeminença en els primers compassos. Tornem a una cadència i tempo més pesats buscant la contundència a través del baix i el bombo i menys per la velocitat. Horizons podríem dir que és la gran epopeia del disc. Inici amb guitarres i veus netes en el més pur estil Foscor o Obsidian Kingdom, per citar bandes de casa nostra, per introduir-se la resta d'instruments de forma diguem que calmada quan de sobte la bateria adopta una cadència purament thrash, molt a lo Kreator, que només s'atura per la tornada. Per mi el millor del tema és la part del solo que a més del mateix la rítmica acompanyant fa un bon coixí fins que es recupera el riff principal.

El tema final és el conegut tema d'Ozzy Osbourne Over the Mountain versionat a la manera Deldrac, convenientment "thrashificada" però sense perdre l'essència de l'original. Caldrà veure'ls en directe per comprovar el funcionament d'aquests temes en directe. N'estarem avinents mentre podem gaudir del clip que s'ha publicat pel tema Headshot.