Discogràfica: GMR
Data sortida: 23-08-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Frantic Amber va començar el seu camí el 2008 com a projecte a Stockholm pel seu membre fundador i guitarrista Mary Siebecke amb la ideat de tocar metall amb noies. No va ser fins el 2010 que va aconseguir una formació prou estable amb Elizabeth Andrews a les veus decantant-se pel death melòdic tot i que fàcilment pots veure en la seva música tocs de thrash, black, progressive i heavy clàssic a més un gust macabre pels elements simfònics. Un primer EP va ser editat el 2010 i comencen a tocar en directe. Es presenten a la Metal Battle sueca i la guanyen aconseguint tocar a Wacken. El seu debut discogràfic es produeix el 2015 amb Burning Insight produïnt-se canvis en la formació amb l'entrada de la baixista Madeleine Gullberg i el bateria colombià Mac Dalmanner amb qui giren presentant el disc.

Ens trobem davant del seu segon disc, aquest Bellatrix, la traducció d'aquest terme llatí seria dona guerrera. Es tracta d'un disc conceptual sobre les dones lluitadores intentant explicar la seva història a través de la música i les lletres portant certament a l'extrem tot allò que havien mostrat en el seu debut.

D'entrada no amaguen els tòpics i fins i tot són un recurs amb aquesta intro tenebrosa, Warrioress Overture, a mig camí entre la banda sonora de pel·lícula de terror amb tots els sons d'una batalla i la solemnitat d'un piano despullat. S'enllaça amb Scorched Earth, un tema mega-ràpid més arrelat al death més contundent deixant només la melodia per la tornada i el mig temps que inclou en la part central allunyant-se així del primer treball. El tema tracta sobre Boudica, reina de la tribu celta britànica Iceni. Lagertha ha estat el primer single, va sobre una donzella vikinga que esdevé reina a l'antiga Noruega. És molt més elaborada i identifiquem clarament a la banda del primer disc amb guitarres més treballades, el toc just de melodia enmig de l'habitual brutalitat i la veu d'Elizabeth Andrews com un dels valors a tenir en compte amb uns guturals que fins i tot pots seguir. Alguns teclats donen el toc sinistre al tema tot just abans d'encarar una part més death. Fins i tot s'atreveix en la part central amb veus netes a mode de sinistra predicadora.

Lleuger canvi de registre per fer presents melodies orientals al segon single, Joshitai, sobretot en l'inici abans d'abordar un tema de death melòdic amb tots els elements que en pots esperar tot i que queda ben palès que per aquest treball han volgut endurir el seu so i en la composició de temes. Onna-Bugeisha és la protagonista samurai d'aquesta història. The Ghost That Kills ens vol portar a un paisatge apocalíptic, amb sons de trets i explosions de fons on es van introduint uns cors quasi d'opera abans que dures guitarres trenquin amb tot. La peça mostra la vena més progressiva i ambient de la banda amb canvis, teclats en el pont donant una bona atmosfera enmig dels dibuixos que ens brinden les sis cordes. Una de les millors peces del disc. Khutulun segueix pel mateix camí de buscar la contundència des d'una cadència lenta, melodies de guitarres i ambients de teclats tot i que cap als dos minuts... sorpresa!! canvi sobtat augmentant la velocitat, doble bombo a tot drap i s'introdueixen uns cors i melodies tribals que donen un toc peculiar abans de tornar a ritmes més pesats. Tema força divers. Hunted ens retorna el death melòdic pel que més les teníem controlades, remarcar la peculiar utilització dels teclats que en alguns moments semblen trets de qualsevol video-joc dels vuitanta enmig de passatges típicament death.

La traca final ve amb una duríssima Crimson Seas on Elizabeth Andrews dona tota una lliçó de contundència i cant gutural enmig d'una veloç bateria i una tornada típicament death tot cap als 3 minuts surt la vena progressiva i és una delícia escoltar la feina a les sis cordes. Per finalitzar la nit i la seva foscor ens abraça, The Black Knight és com una allau de sensacions. Melodies tribals, death furiós, thrash, heavy clàssic i tota la ràbia abocada en una peça musical de més de set minuts que acaba amb unes suggeridores melodies àrabs. Ull viu amb aquesta banda, pot fer coses interessants i arrabassar el tro a alguns que s'ho creuen massa.