Menu

U.D.O - Steelfactory

Discogràfica: AFM
Data sortida: 31-08-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Udo-SteelfactorySi fa poques dates oferíem la nostra visió del nou disc de Doro sembla que aquest estiu els pesos pesants s'han posat d'acord per treure material y el darrer dia d'agost és el German Metal Tank Udo Dirkschneider qui ens ofereix nou material.

Què es pot dir d'un personatge cabdal en la història del heavy metal clàssic com Udo després de més 40 anys en l'escena? Poca cosa, estar atent al que ofereix i venerar la seva trajectòria. Amb aquesta voluntat afrontem l'escolta d'aquest Steelfactory per veure què pot oferir aquest 2018 pel que fa a nous temes del petit gran home.

Val a dir que en els darrers temps Udo és més Accept que els mateixos Accept. Tots sabem el pes de la seva etapa a la banda alemanya i que en solitari ja fa mesos que sota el nom de Dirkschneider va girant interpretant temes de la seva antiga banda. La cosa havia de tenir data de caducitat però, com acostuma a passar, la cosa ha tingut prou èxit i es va allargant sense data de fi. Ara fins i tot en disc...

Anem a pams. La banda ara mateix segueix formada pel mateix Udo, Andrey Smirnov a les guitarres, Fitty Wienhold al baix i el fill d'Udo Sven Dirkschneider. En directe compten amb una guitarra addicional però oficialment aquests són els membres. El disc ha estat produït pel danès Jacob Hansen (Volbeat) que no ha canviat ni un borrall el so que podíem esperar del grup.

Només la intro inicial de Tongue Reaper ja recorda a Accept. Tema de heavy clàssic mostrant un Udo en bona forma i una tornada característica de la seva carrera en solitari. Bon solo amb guitarres doblades, tema esperable. Make the Move és encara més Accept si cap i recorda poderosament a Livin' for Tonite amb un baix que marca el tema de manera omnipresent. Keeper of my Soul és un d'aquells temes que em costa saber on volen arribar, es vol innovar però no massa, ser clàssic però de manera diferent... ni la intro-outro pretesament oriental ho salva. In the Heat of the Night és el tercer tema que ofereix la mateix cadència que disfressa el riff doblat melòdic que condueix el tema. Només el toc final amb acústica ho millora. Raise the Game puja el nivell amb un inici bo en un tema que transcorre sobre el que segurament és el ritme més utilitzat i reconeixible del heavy metal. Ideal pel headbanging, bon final amb melodia oriental. Blood on Fire és un nou tema on mostrar el protagonisme de Fitty Weinhold al baix, omnipresent en tot el disc. Trobem la novetat de les dues veus d'Udo doblades, la que tots esperem i la segona més melòdica. Sorprèn la part central on es recrea el famós Tango Hernando's Hideaway del musical The Pajama Game del 1954.

Passem l'equador del disc per trobar Rising High, un tema clàssic a doble bombo amb guitarres doblades abans del solo. De nou Hungry and Angry cavalca sobre el baix i recorda de nou poderosament Accept (quanta estona fa que no sortia el nom?) Ritme intens i heavy clàssic de tota la vida. One Heart One Soul s'inicia a mode d'himne recordant melodies inicials de molts temes d'Iron Maiden contemporanis. De nou veus doblades  amb un bon solo per un tema que es deixa agradar. A Bite of Evil és més Accept i més baix. Tema lent, pesat de nou amb Udo de protagonista amb bons cors que dóna pas a Eraser, segurament un dels millors temes del disc. Parts de bateria sincopades i doble bombo en la tornada per una part central amb guitarres doblades abans d'un bon solo. Rose in the Desert busca la melodia amb Udo buscant matisos per la seva veu, el pont et pot recordar a uns Scorpions i uns subtils teclats donen cos al tema. El disc finalitza amb The Way, la balada del treball, un tema lent buscant un registre més ampli pel petit vocalista amb una bona tasca de les guitarres.

No passarà als anals de la història de la discografia d'Udo però ens ofereix un bon disc que tots els amants del heavy metal clàssic agrairan de tenir en la seva col·lecció.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?