Fa algunes setmanes, en motiu de la vinguda en una nova gira de Metallica, publicàvem un article en el que repassàvem totes les vegades que el grup ha tocat a Catalunya, o el que ve a ser el mateix a Barcelona en aquest cas. És una manera com un altra de repassar la trajectòria d'una banda ja que les seves gires són un reflex directe de la seva trajectòria i les diferents èpoques per les que ha passat. D'altra banda per tots aquells que ja acumulem vivències a l'esquena també és una forma de fer palès que els anys passen i fer un exercici de nostàlgia notable.

En breus dates un altre nom històric i il·lustre del rock, Guns'n'Roses, també faran parada al cap i casal. Ens hem plantejat fer el mateix que amb Metallica, curiosament el 1992 van compartir una gira d'estadis per EEUU i Canadà que va ser una de les gires més aclamades fins aquell temps. Dos de les bandes més populars del rock en bons moments, en major o menor grau i segons els gustos de qui opini, compartint escenari i defensant en aquells temps treballs que han estat més que populars, autèntics clàssics, el disc negre i Use Your Illusion. Discos que han venut milions de còpies i que continuen tenint sortida.

Doncs bé, fent una mica de recerca de les gires del grup i sabent que el resultat no seria tant nombrós com amb Ulrich&Cia encara m'he sorprès més  del que esperava. És cert que el grup ha estat un llarg període de temps fora de circulació o funcionant amb una formació que atreia relativament els seus antics fans però si repassem la seva època "gloriosa" per dir-ho així trobem que a finals dels 80 quan van treure un dels debuts més impressionants de tota la història Appetite for Destruction van girar abastament començant el 19 de juny de 1987 amb uns concerts d'escalfament al Marquee de Londres. La gira va durar més de dos anys amb episodis que es poden recordar fàcilment com el seu pas pel Monsters of Rock a Donnington on amb una assistència de 100.000 persones es va produir la recordada desgràcia on van morir dues persones per l'allau de persones present. Fins i tot es va acusar el grup que no aturés el concert però els promotors van confessar que la banda no va saber res mentre estaven tocant. Durant aquests dos anys van girar també amb Iron Maiden al Seventh tour of a Seventh tour i amb Aerosmith que presentaven Permanent Vacation. Això els va permetre actuar davant d'audiències massives.

Si ens fixem en el seu itinerari en aquest temps va anar principalment per EEUU i Canadà però també van trepitjar Europa, Japó o Austràlia. Quan fem esment a Europa l'estat espanyol i Barcelona se'n van quedar fora, cap promotor va apostar pel grup.

L'activitat del grup era frenètica en aquells anys i es va editar el conegut disc quàdruple Use your Illusion, els directes van seguir tot just des del gener de 1991 al Rock in Rio de Brasil. Aquesta va ser la primera ocasió que el grup va trepitjar la ciutat de Barcelona i, per tant, la data més propera per la resta del país. Va ser el 5 de juliol de 1993, els acompanyaven Suicidal Tendencies i The Brian May band. No estava malament el cartell i la cita es celebrava a l'estadi Olímpic Lluís Companys amb el "despatarrant" preu de 4000 ptes, al canvi uns 24€. No feu comparacions que mai acostumen a ser bones que us conec!! Depenent de la durada del concert alternaven entre cinc set-lists el més llarg dels quals amb 31 temes. Això sí, no faltaven mai el que encara ara són temes bàsics del grup i m'atreviria a dir que de la història del rock com Welcome to the Jungle, Paradise City, It's so Easy o My Michelle amb els nous Civil War, You could be mine o November Rain que també van caure en la cita barcelonina. Aquest va ser el set-list aquell dia:

It's So Easy
Mr. Brownstone
Live and Let Die(Wings cover)
Welcome to the Jungle
Attitude(Misfits cover)
Double Talkin' Jive
Dead Flowers(The Rolling Stones cover)
You Ain't the First
You're Crazy
Used to Love Her
Patience(with Imagine)
Knockin' on Heaven's Door(Bob Dylan cover)
November Rain
Dead Horse
Slash Guitar Solo
You Could Be Mine
Sweet Child O' Mine
Estranged
Paradise City

Unes 40.000 persones va assistir i els primers a obrir la nit van ser Suicidal Tendencies que amb la seva fusió de hardcore, punk i thrash van saber escalfar l'ambient. Mike Muir tenia encara tota l'energia i no se li va fer gran l'escenari. Brian May per la seva part presentava el seu disc en solitari acompanyat del gran Cozy Powell a la bateria i amb Neil Murray al baix. Una formació de luxe que va interpretar temes de Queen i fins i tot es van atrevir amb el Since You've Been Gone dels Rainbow.

En aquells dies la influència de la MTV i de la música com a esdeveniment musical encara perdurava tot i que en menor mesura i el clip de You Could be Mine era dels més emesos, més que popular. En aquestes circumstàncies i convertides en estrelles va aparèixer els Guns'n'Roses on ja faltaven Izzy Stradlin (al que Axl va dedicar un bon Fuck durant el concert) i Steven Adler. El concert va ser irregular i tot i la bona arrencada el ser acústic que es van marcar no va acabar de quallar, més quan el grup es va asseure en sofàs i fins i tot menjaven pizza...

No va ser fins al cap de 17 anys que van tornar però en circumstàncies diferents. L'escena havia canviat i el grup també tot i que l'únic supervivent d'una banda que marcava els designis de l'escena del hard-rock no se n'hagués adonat i semblava creure que fes el que fes el grup no perdria la tirada ni aquella espurna que els va portar tant amunt. Axl Rose i els "seus" Guns'n'Roses tocaven a Badalona en el marc del Chinese Democrazy tour. El disc va acabar passant sense pena ni glòria i no va aconseguir recuperar antics fans i diria que ni fer-ne de nous. Només la lleu espurna del gran que va ser el grup omplia de nostàlgics els concerts. Tampoc voldria donar la impressió que allò va ser un fracàs, els gunners sempre han estat una banda amb poder de convocatòria però els temes d'aquest treball no acabaven d'encaixar amb els grans clàssics i la nova formació amb Richard Fortus, DJ. Ashba i Bumblefoot tot i ser grans músics i intèrprets havien de suplir massa sovint les anades i vingudes d'Axl d'escena i les seves mancances amb la destresa als seus instruments però arribava un punt que ja era impossible. També es van fer populars les plantades i retards monumentals en un bon nombre de concerts del sr. Axl Rose. Aquest va ser el set-list:

1.Chinese Democracy
2.Welcome to the Jungle
3.It's So Easy
4.Mr. Brownstone
5.Sorry
6.Shackler's Revenge
7.Richard Fortus Guitar Solo (James Bond Theme)
8.Live and Let Die (Wings cover)
9.This I Love
10.Better
11.Rocket Queen
12.Dizzy Reed Piano Solo
13.Street of Dreams
14.You Could Be Mine
15.DJ Ashba Guitar Solo (Ballad Of Death)
16.Sweet Child O' Mine
17.Another Brick in the Wall Part 2 (Pink Floyd)
18.Axl Rose Piano Solo
19.November Rain
20.Bumblefoot Guitar Solo (Pink Panther Theme)
21.I.R.S.
22.Knockin' on Heaven's Door (Bob Dylan cover)
23.Nightrain

Encore:

24.Jam (Bumblefoot Improvised Guitar Solo)
25.Don't Cry
26.Madagascar
27.Whole Lotta Rosie(AC/DC)
28.Paradise City

Anys després i arribant al present tant Axl Rose com la resta de membres de la formació mítica amb Slash i Duff van veure que una reunió podria ser molt i molt lucrativa. Si és que se li pot dir reunió, Izzy Stradlin des que va deixar la formació no n'ha volgut saber res més i Steven Adler tot i que ha manifestat en milers d'ocasions que ell tornaria amb els ulls tancats no hi ha hagut acord per fer-ho. Alguna cosa hi ha aquí que se'ns escapa i només ells saben. Sigui com sigui aquesta reunió incomplerta ja fa força mesos que gira per estadis amb bones entrades, és cap de cartell a grans festivals i explota de quina manera la nostàlgia de tots aquells, que no són pocs, que no van poder veure a la banda a finals dels 80 o primers dels 90 o que precisament per aquesta nostàlgia no es volen perdre allò que els recorda la seva joventut i van poder gaudir. Sigui com sigui el grup actuarà de nou a terres catalanes en breu i és una nova ocasió, caldrà veure quina versió trobem.