Fotos: Patric Ullaeus i Benjamin Goss

Si alguna banda pot ser representativa de la recuperació, des de ja fa uns quants anys, del rock pel que fa a so i estètica dels 60 i 70 aquests són els Blues Pills. El quartet ja té una trajectòria més que notable des de 2011 i els seus principals compositors i ànimes Zack Anderson i Elin Larsson han vist com amb fermesa i fidels a les seves conviccions han passat de tocar en bars i clubs ben petits a festivals massius com Download, Rock am Ring o Wacken.

Basats en la poderosa veu d'Elin i aquest sentiments que transmeten d'autenticitat rememorant la música de garatge dels 60 amb un ànima blues han conformat una bona discografia que tindrà continuïtat amb un disc autoproduït com és Holy Moly!. Tota la psicodèlia, rock'n'roll i blues condensats en un treball del que vam voler parlar amb un dels personatges que citàvem anteriorment, Zack Anderson. Contactem amb ell una migdiada de juliol on sembla que li haguem privat de tant hispànica tradició ja que les respostes curtes, poc apassionades i la no voluntat de poder fer la conversa en vídeo per poder veure'ns a través de videoconferència, com ara ja és habitual amb quasi totes les bandes, va tallar també la frescor de la conversa. A més, cal afegir com a curiositat que aquest extrem és impossible per la mateixa voluntat de Zack que no vol fer entrevistes per cap altre mitjà que no sigui el telèfon, com a molt una conversa de Whatsapp. Sembla que es volen mantenir al màxim en aquells llunyans anys..

Sigui com sigui contactem via la popular aplicació de missatgeria en la seva funció de trucada i ben aviat ja es pot notar que les respostes no seran molt extenses...

Simfonia Metàl·lica (SM) - Zack finalment sembla que sortirà el disc al mercat ja que en principi estava previst pel 19 de juny i al final surt el 21 d'agost. Com tot en aquests darrers mesos afectat pel Coronavirus.

Zack Anderson (ZA) - Sí això és bo.

SM - On et trobes ara mateix i quina és la situació al respecte de la pandèmia?

ZA - Sóc a casa ara i la situació tampoc està tant malament ara per aquí i també estic distret amb entrevistes tot el dia.

SM - Com deia he tingut aquest retard en l'edició que... ha estat més cosa del segell o vosaltres i heu tingut alguna cosa a veure?

ZA - Ha estat més cosa del segell i el management la decisió, nosaltres hem escoltat el que ens deien ja que pensaven que era millor posposar-ho i, la veritat, nosaltres només som músics i no tenim ni idea si serà millor una data o un altra. Només podem seguir el que diuen que és millor.

SM - Sigui com sigui ha de resultar estrany ja que en temps normals des que s'acaba tot el procés de fer un disc fins que surt al mercat ja passat un grapat de mesos, si encara li sumem tot el que ha passat al final pels músics aquests temes ja quasi que són temes que queden massa enrere i fora de context.

ZA - És natural i obvi que en l'actual situació aquestes coses passen pel Coronavirus i resulta més complicat fer tot el que cal per promocionar un disc. En aquest context prenen sentit aquest retards tot i que resulti decebedor.

SM - En els darrers temps heu tingut canvis en la formació i tú mateix has canviat d'instrument, del baix a la guitarra, com ha anat tot això?

ZA - Bàsicament Dorian (Nota-antic guitarrista) va decidir fer la seva música en solitari i escriure el seu material propi. Volia anar en un altra direcció en la que està molt posat. Des del primer moment va ser quasi obvi que jo agafés la guitarra ja que des del començament sóc jo i Elin que fem els temes i som els principals compositors. Prenia més sentit que cap altra cosa que jo em posés a la guitarra ja que havia estat escrivint tot el nostre material que no agafar una persona totalment diferent que s'hagués de fer amb un material que no és seu. Pot ser complicat trobar un bon guitarrista i que a més encaixi en el que és el grup, on viu i tots aquests factors que fan més complicat trobar la persona adient.

SM - I com et sents amb aquest canvi, és un canvi prou destacat i important i tampoc ha de ser tant fàcil quan tens per la mà un instrument determinat.

ZA - Ara ja m'hi sento molt més còmode però òbviament al començament era una mica estrany ja que el baix ha estat el meu instrument principal durant més de deu anys però també és cert que durant tot aquest temps també he anat tocant la guitarra però ara m'he hagut de centrar més en les sis cordes i practicar molt més.

SM - Si més no ja tens dues cordes més amb les que manejar-te...

ZA -  Jajaja sí que es fa estrany a l'inici a més que les cordes de guitarra són molt més primes i en un primer moment em sortien bendings a cada moment tot i que ara sento com si fos una mica més fàcil quan has tocat el baix. Un show de 90 minuts amb el baix m'ha semblat més dur, requereix un millor treball de tota la musculatura implicada. Amb la guitarra pots tocar de manera més lleugera per dir-ho així, més suau i potser per això m'agrada més la guitarra perquè la troba d'alguna manera més fàcil.

SM - Doncs mira que qualsevol diria escoltant el nou material que has estat a la guitarra des de sempre...

ZA - Crec que és com tot ja que si li poses temps, com en qualsevol aspecte, ara passo molt del meu temps tocant la guitarra i m'he anat fent més guitarrista que baixista.

SM - Anant ja al disc crec que és un molt bon disc. Sona genial amb aquest toc que li sabeu donar que ens fa sentir a finals dels 60 els que no hi vam ser, potser heu enregistrat en analògic?

ZA - Està gravat amb un munt d'equip analògic però no totalment fins la fi del procés. No és purament analògic per dir-ho així. El disc l'ha mesclat Andrew Scheps força reconegut com a enginyer de mescla i que viu a Anglaterra. Ell ho ha mesclat amb l'ordinador tal i com es fa avui dia però si que en la gravació s'ha utilitzat molt equip vintage i analògic però no et pots escapar avui dia en el procés final del tema digital.

SM - De fet avui dia pràcticament seria impossible fer un disc totalment analògic, per equip i pressupost.

ZA - Efectivament, més tard o aviat has de fer cap a un ordinador encara que fins la mescla hagi estat tot analògic. També acabarà d'alguna manera a Spotify així que acabarà convertit en un arxiu digital. Personalment no tinc res en contra de treballar amb digital o d'aquest món, senzillament hem de mirar de fer-ho amb el millor equip digital per a què soni el millor possible com si fos analògic. Al final la diferència està en com es produeix el fluxe de treball. Una de les coses que veig bones en l'anàleg són les limitacions que té alhora d'editar i modificar el que fas mil cops, crec que és un dels errors de bona part de la música moderna. La gent tendeix a corregir i deixar perfecte qualsevol petit error fins a un punt que deixa de tenir sentit i perd bona part del senti orgànic de la música i és per això que una de les meves filosofies alhora de gravar és no corregir-ho tot i mirar de fer-ho més en la manera que es feia abans. Fer una bona presa i aprofitar-la quasi en la seva totalitat.

SM - Aquest cop us heu autoproduït, creus que ha estat millor pel resultat final o quina ha estat la raó?

ZA - Senzillament ha passat, no és res que tinguéssim pensat dient: va, anem a fer tota aquesta feina nosaltres sols. Estàvem al nostre estudi fent els temes i gravant demos i en aquell moment estàvem pensant en treballar en algun productor i donàvem voltes a qui podria ser. Com més passava el temps no trobàvem a ningú que ens encaixés i al mateix temps tot el que havíem gravat començava a sonar molt bé, va ser llavors quan vam decidir fer un pas endavant i passar del que van ser les demos al disc final.

SM - Potser hi va tenir alguna cosa a veure tot el tema del virus ja en aquell moment?

ZA - No, quan es va sentir les primeres històries sobre això el disc ja estava fet i apunt per sortir, més encara quan va esclatar tot el tema.

SM - Abans feies esment a la feina de mescla amb Andrew Scheps, què tal treballar amb ell i com valores la seva feina amb el que és un nom prou reputat?

ZA - Com et deia en la gravació hem utilitzat equip i tècniques analògiques i crec que ha captat bé tot el que hem volgut plasmar adaptant-ho al seu treball en digital. Ha sabut donar aquest toc vintage enmig del món que estem avui dia i sona força poderós tot plegat.

SM - Et voldria destacar algunes peces que m'han cridat l'atenció com el poderós single Proud Woman o Dreaming my Life que m'ha recordat d'alguna manera a Black Sabbath. Què me'n pots dir?

ZA - Amb aquest disc estem molt orgullosos dels estils que reflexa ja que per exemple hi tenim alguns dels temes més heavys que mai hem fet però al mateix altres de molt tranquils i balades així que hi ha un munt d'influències allà posades.

SM - D'altra banda la veu d'Elin m'ha semblat espectacular...

ZA - I tant, no hi ha massa més a dir, només cal escoltar.

SM - Ras i curt

ZA - Sí perquè és la conjunció perfecta amb la nostra música, és pot anar des de les interpretacions més heavys, al rock més clàssic passant per totes les influències que vulguis.

SM - I és clar, ara que hauríeu d'estar tocant per tot arreu, festivals, sales... etc doncs estem com estem quan el directe ha estat un dels vostres hàbitats habituals i és el que té ganes de fer una banda quan treu un nou disc. Com ho afronteu?

ZA - El nostre pla era fer una primavera ben plena de directes i per anar escalfant de cara a la sortida del disc i posteriorment continuar tocant ara amb tot això aturat aprofitarem per treure alguns vídeos extra dels temes del disc en aquests temps que és totalment impossible tocar en directe.

SM - I amb la incertesa de no poder saber quan es pot acabar tot això!

ZA -  Sí és com una història interminable i que dóna voltes però es tracta de ser productiu d'altres maneres escrivint nous temes o qualsevol altre aspecte. No et pots passar sense fer res... dos anys!

SM - Vosaltres ja heu vingut a tocar a l'estat espanyol i també, el que més ens serà proper en el nostre cas, a Barcelona. Quins records en tens?

ZA - Sí han estat uns quants cops i no en recordo exactament els detalls. M'agrada molt tocar a Espanya ja que tot és molt més salvatge que a Escandinàvia en la interacció amb el públic.

Esperem doncs que es pugui reproduir de nou aquesta interacció i tinguem oportunitat de tornar a gaudir en directe amb la proximitat i màgia d'una sala de tota l'essència dels 60 que saben transmetre.