Valova, Vantaa, Finlàndia

Poc a poc ens anem acostant a l'any i mig sense concerts en directe. Qualsevol mena de gira no s'ha produït en aquest temps i, evidentment, s'ha fet alguna cosa però en petit format i amb les mesures que tots sabem normalment d'artistes locals entenent per locals que no calgui un gran desplaçament per fer l'actuació.

En aquest context les bandes que tenien bona part o tota la seva principal font d'ingressos a través del directe s'han hagut de buscar les garrofes ja sigui per ingressar, intentar mantenir certa activitat de cara als seguidors o senzillament no tornar-se bojos. Les situacions segons el nivell on es troba cada grup pot variar molt però cada cop més s'han abonat al tema dels streamings. Moltes primer manifestaven que no ho farien, després han caigut. Altres no han dit res i al cap dels mesos n'han anunciat, i segons les possibilitats econòmiques poden oferir un producte o un altre. Des d'anar a una sala o recinte i tocar allà sense públic recreant el que podria semblar un dvd a la creació de mons més "imaginaris" com el que ens ocupa.

Abans d'anar al tema però m'agradaria comentar sobre el tema dels streamings que actualment se'n parla i s'han fet més presents i habituals que mai amb tot un seguit de detractors en favor dels directes de sempre. Vagi per davant que, evidentment, res es pot comparar a un concert in situ, ara, tampoc són res que no s'hagi fet i cada cop més des de ja fa anys. Els primers que hi van veure potencial van ser els festivals que ja fa força anys que han apostat per retransmetre ja sigui en directe o a posteriori força bandes dels seus cartells. Wacken va ser pioner en això i som milers de persones que hem gaudit de les seves retransmissions cada agost si no pots assistir al festival. Si abans era vàlid, perquè ara no? Perquè se li posa preu? L'estrany és que no li posin els citats festivals, de fet, Wacken ho va fer un any i o no li va sortir suficientment rentable o li convé més que sigui obert per engrandir i posar les dents llargues a tot el món sent així un pol d'atracció per futures edicions. El que sí és cert és que certa repercussió tenen aquests esdeveniments depenent del nom de la banda, en aquest cas pel que s'ha donat a conèixer s'ha vist a 108 països del món.

Sigui com sigui fer la ressenya d'un concert televisat no deixa de ser estrany. El realitzador escull el que veuràs i les "trampes", si alguna banda en vol fer, en el món televisiu són molt més fàcils de fer. I fixeu-vos si són habituals els streamings avui dia que en un mateix cap de setmana en teníem fins a quatre prou destacats, a saber: Burning Witches, Death Angel, Voïvod i Nightwish. L'únic gratuït per cert el de les bruixes suïsses com a festa de presentació del seu nou treball. El que ens ocupa va tindre lloc al sud de Finlàndia en un indret anomenat Valova, Vantaa.

Nightwish van treure el seu darrer disc d'estudi l'abril del 2020. Els nous temes no han estat mai interpretats pel grup fora de l'estudi i el grup finalment va decidir fer-ho en format televisiu en primer terme el passat març que finalment es va endarrerir a finals de maig com sabeu degut a que el baixista Marko Hietala va deixar la formació i calia trobar substitut i integrar-lo al grup. Finalment arribava el moment de conèixer el nou baixista i veure com s'ho feia el grup amb les noves peces.

La gent de Doctor Music ha exercit a l'estat espanyol de "promotor" de l'event fent-ne la promo (apareix fins i tot en els crèdits finals del concert) i va tenir a bé facilitar-nos l'accés a la retransmissió. Des d'aquí agrair-ho i desitjar el millor per la veterana i reputada promotora esperant que aviat puguin reprendre l'activitat normal. Així doncs el passat divendres dia 28 de maig a les set del vespre ens disposàvem a accedir a la sessió on s'anunciava el nou baixista. Animacions prèvies amb la imatgeria utilitzada per Human || Nature i de cop, pam!! apareix un set totalment negre amb dos butaques, una entrevistadora i el nou baixista. No és altre que Jukka Koskinen que fins ara havia estat amb el grup finès de death metal melòdic NORTHER, amb WINTERSUN des del 2005, i des del 2009 és membre de CAIN´S OFFERING. Suposo que el seu company a WINTERSUN i bateria de Nightwish Kai Hato hi ha tingut alguna cosa a veure... Va ser una entrevista breu d'uns 20 minuts que va començar tard sobre l'horari anunciat de les 19.00, sincerament, res de l'altre món, preguntes fàcils i una que podria interessar als seguidors: cantaràs?, resposta ràpida "no". Queda tot dit. El considerable increment de preu demanat per accedir a això em sembla una petita presa de pel, cadascú és lliure de decidir.

Anem al show... o shows. Val a dir que si en directe ben sovint ens poden donar gat per llebre en televisió, o streaming que és el mateix, encara més. Vull dir que segurament les actuacions ja estaven gravades i ben editades preparades per emetre's a l'hora convinguda cosa ben normal ja que amb la realització i el tema virtual no et pots arriscar a problemes tècnics que ho destrossin tot. El so sí que semblava ben directe sense excessius retocs i de bona qualitat. Parlem del tema virtual i l'ambientació que donava. La banda ens ha volgut situar en una mena de pub idíl·lic situat en unes grans roques tot just a la caiguda d'uns enormes salts d'aigua on representa arriba el grup en un dirigible. L'ambientació juga amb tot allò que el grup ens vol oferir i parlar en els darrers temps, la natura, la seva bellesa, l'evolució i l'evocadora que resulta. Així doncs anirem veient preses de paisatges exteriors enaltint aquesta natura i The Islanders Arms al bell mig, tot virtual és clar.

L'interior juga amb el mateix, enormes arbres presidint l'estança i estenen les seves branques i l'ambientació típica d'un pub ple de tocs medievals, foc i llums ben estudiades i detalls al més pur estil "Avatar", si heu vist la pel·lícula sabeu què vull dir. Segons el tema que sonés el temps a l'exterior anava canviant així com les llums i es podia veure al darrere del grup amb unes grans vidrieres... virtuals és clar. Certament tot plegat donava molt joc i tot i ser conscient del què era i que no té el realisme d'una imatge real per una estona et transportava. Bona feina de la gent d'entorns interactius i 3D. Si alguna cosa es podria millorar al meu criteri és el fet que la línia temporal mostrada en els exteriors volia buscar la complicitat amb les cançons i això desnaturalitzava el que podria haver estat com en un concert normal, començar amb llum dia a mode de capvespre, i acabar de nit. Així ja a Planet Hell es mostrava la nit potenciant la lava en tot el cabdal del riu i els foc arreu i als següents temes tornava a ser de dia.

Pel que fa al set interpretat va variar en cada concert variant fins a sis peces en total. Compareu vosaltres mateixos, aquests són els dos sets:

El grup va estar bé, força bé i no ha de ser fàcil tocar amb només càmeres davant i tot verd al darrere. Se'ls veia amb ganes de tocar després de més d'un any, impressió televisiva és clar, es troba a faltar tenir al grup davant i ser tú el teu propi realitzador. Més coses a destacar, per exemple escoltar Planet Hell, un tema que sembla que només Tarja pot cantar i que pot fer quedar en ridícul la majoria de vocalistes però no Floor Jansen que amb la tècnica del belting se'n surt més que bé. Parlant de Floor els temes dels seus discos els borda, els de la era Anette els ha interioritzat perfectament i els millora si s'escau i l'era clàssica que molts anyoren la sap respectar i adaptar. No podien haver trobat avui dia millor vocalista, versàtil, coneixedora de l'escena i amb tota la presència que cal. Tot un pol d'atracció que sumada al geni compositiu de Tuomas no acostuma a fallar. Llàstima que el tàndem amb Hietala feia un duet vocal potentíssim i ara s'ha perdut. En aquest sentit Troy Donockley encara s'haurà de multiplicar més ja que als seus instruments de veu ja se li havia sumat guitarres, amb el nou disc, parts vocals i ara ha de suplir les parts del baixista perdut. Tenint en compte les seves capacitats vocals ho fa força bé però l'ombra de Hietala és molt allargada.

Seguint amb els temes How's the Heart sembla un tema a convertir-se fixe al set amb les dos variants presentades i la resta de noves peces, per molt que s'hagi criticat el darrer disc, encaixen perfectament amb el material pretèrit. El trio final de temes amb Last Ride of the Day, Ghost Love Score i The Greatest Show on Earth no ha variat respecte els darrers anys i sorprèn que encara apostin per aquesta darrera tot i la seva durada. El toc final amb All the Works of Nature Which Adorn the World és deliciós. Tot el grup assegut a terra com en germanor i Floor s'aixeca per interpretar la seva part vocal. Les peces d'aquesta banda en una època on es valorés més la música en sí com a art haurien de tenir molta més sort de la que ja tenen.

Del segon concert dir que la dinàmica va ser la mateixa amb els canvis de vestuari de Floor i el canvi de sis temes destacant en aquest sentit la inclusió de temes de Human || Natura que no havien sonat el primer dia i per tant debutaven com Pan o How's the Heart en la versió inclosa al disc. Alpenglow o Dark Chest of Wonders també van sonar i potser destacar Sleeping Sun on Floor es llueix novament i juguem amb l'aspecte visual d'un sol rogenc més que mai.

Vivim temps on la música és desprestigiada i tinguda a menys, com a un producte més de consum. Sort que grups com aquest ens recorden el que pot arribar a ser. Tant és si és pop metal com molts diuen, power metal symphonic, symphonic metal o el que sigui. La música és sentiment i t'arriba o no. A mi aquesta m'arriba, com tantes altres.

GALERIA DE FOTOGRAFIES