Sala La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

Cap de setmana de solapes i contrastos el primer d'aquest octubre de 2019. Si un tenia la curiositat de mirar-se una agenda de cites concertístiques, com la nostra (permeteu la falca), podia comprovar com des del divendres dia 4 al diumenge dia 5 les cites concertístiques només en referència a l'escena del rock i heavy metal eren nombroses. Vidres a la Sang tocant en dues dates de les citades, Avalanch a Barcelona, el mini-festival Ermita Metàl·lica a Ulldecona per citar només tres arreu del territori i tres més a la ciutat de Lleida, plaça poc habitual per tenir tanta acumulació en un cap de setmana: The Baboon Show, Fuck Division i J.Hutchinson.

En aquestes ratlles ens centrarem en la més extrema i radical com va ser la cita amb els madrilenys Fuck Division i els aragonesos Banished, cita programada des de feia mesos per Yeti Produccions que amb el pas de les setmanes va anar veient com s'omplia el calendari de cites. Deia abans les tres a la mateixa ciutat però també la mateixa nit es celebrava el Benavent Rock i Lobotomix a la veïna població de Les Borges Blanques.

Sigui com sigui per l'acumulació de cites o per la ja habitual falta de públic en aquest tipus de cites a la capital de ponent ens vam trobar que va ser un concert en família. Tot just una quarantena de persones ens vam disposar a assistir a la cita cosa que va deslluir una mica tot plegat. Hem fet referències als solapes però també a l'inici d'aquest escrit parlàvem de contrastos i aquests van ser evidents en un mateix espai ja que tot just 24 hores abans a la mateixa sala La Boite els suecs The Baboon Show omplien fins a vessar la sala en un aspecte que per desgràcia poques vegades l'hi veiem. L'endemà l'amplitud era extrema, el que dèiem, contrastos.

Les bandes però van fer la seva feina i tot just uns vint minuts més enllà de l'hora establerta van pujar els Banished a escena. Els de Binèfar no ho tenien gens fàcil i es va notar amb un inici fred i semblant com situant-se davant de tot plegat. Els va faltar mobilitat, sobretot al seu vocalista Simón més lliure del que representa un instrument. La darrera referència i motiu de presentació és A new beginning, enregistrat als Nomad Studios lleidatans. Així doncs, després de la corresponent intro va sonar Wrath a la que sense descans es va afegir One True Lie. Aturada per una breu presentació i benvinguda que donaria pas a Wandering in solitude i Falsehood. Van sonar prou bé tot i que faltava claredat en les guitarres però la banda sabia el que tocava i es mostraven compactes, extrem imprescindible en un estil com aquest on en cas contrari faries el ridícul i de quina manera.

Tot i això faltava un punch de motivació, és de justícia dir que el personal tampoc estava desenfrenat, i va continuar notant-se amb Hypocrite i Sitting Waiting Torture. El grup va anar escalfant-se i amb Blood in your mind, del darrer A new Beginning, va ser quan més bona impressió van donar. Val a dir que van aprofitar el fet de compartir cartell amb Fuck Division per tenir convidat a escena recreant així col·laboració en estudi. La traca final va ser amb Strength and courage i Betrayed god en un concert que no crec que fes justícia pels mèrits i vàlua que pot acreditar la formació. I és que quasi tot jugava en contra de les bandes aquella nit.

Torn ara pels de Toledo Fuck Division que he de confessar que desconeixia fins que es va anunciar aquesta data a Lleida. Practiquen un metal amb fortes arrels als 90 i influències com Pantera, Korn, Lamb of God, Slipknot, Tool o Chimaira per citar-ne algunes que poden resultar més evidents. Tot plegat en un estil a mig camí entre el thrash, hardcore i punk en el que ells mateixos han anomenat metalfucker. Tenen un treball editat homònim que era el motiu de la presentació i amb ell van obrir amb una peça com Desde Dentro. Es nota que provenen d'altres formacions i que no són nous en això dels directes ja que intenten cuidar la presentació tot i l'espai reduït amb rollers i una petita plataforma pel vocalista amb el nom del grup, com ja utilitzen els Crisix per citar una banda que tots podeu haver vist en directe.

Por una firma i La visita van ser les següents mostrant bones maneres i "obligant" els presents a fer un circle of death no massa reeixit i al que hi faltaven participants tot i que durant quasi tota l'actuació els pogos i visites de Korpa al poc personal present per remoure-ho tot una mica van ser habituals. La cosa va seguir amb La herida i Asalto i cada cop em va quedar més clar que tot el pes, i l'assumeix sense problema, del show recau en el vocalista Korpa qui no para d'animar i provocar al personal. Potser no calia la típica actitud de semblar més dolent que ningú i deixar anar improperis a tort i a dret però és un paper que juguen totes les bandes que aposten per estils més extrems per mirar de despertar el personal. Res a dir.

Van anar caient peces com Fénix, Amor Enfermo, Sin Alma o Restos amb un so que va ser lleugerament millor que amb Banished però sense grans diferències ja que van compartir pràcticament la totalitat de l'equip. Sigui com sigui es va fer curt el set ja que l'hora límit era la una de la matinada i es va començar amb cert retard tot i que sempre hi ha una mica de treva.

El pitjor de tot és que tot el personal que li agrada la música extrema no s'atrevís a moure el cul cap a La Boite per veure una banda que busca fer-se un racó en el panorama estatal amb una proposta treballada i més que vàlida des d'uns membres que saben el que fan ja que no són novells ni en actuacions en directe ni en l'escena. Doneu-los una oportunitat... a les bandes i als concerts en directe.