El Sadar (Pamplona)

Viatge llampec el que vam realitzar a Pamplona per poder gaudir de l´única data a l´estat espanyol, esperem que ben aviat trepitgin territori català, d´una de les bandes que ha sabut donar aire fresc a l´escena del heavy metal en els darrers anys, els finesos Nightwish. Es copsava gran expectació per l´actuació del grup, de fet, ho confirmava la gran afluència de públic que de ben segur es va quedar amb ganes de més degut a l´escassa hora i quart de concert amb bisos inclosos, poca cosa per defensar un treball com "Once".

De tota manera malament començava la cosa gràcies al retard d´una hora i mitja respecte a l´horari previst que era les dotze de la nit. La raó?. Sembla ser que Iberia. M´explico. La companyia aérea havia fet arribar part de l´equip del grup a l´aeroport de Bilbao i no al de Pamplona, provocant un llarg trasllat en taxi amb el públic esperant impacientment.

Van obrir amb força amb dos contundents temes del recent "Once" com són Dark Chest Of Wonders i Planet Hell amb un so eixordador i saturat per la bateria de Jukka i una pirotècnia que quasi ens dóna un disgust als que ens trobàvem a la fosa de fotògrafs.

Ben aviat arribava la primera sorpresa de la nit amb la interpretació del clàssic operístic The Phantom Of The Opera inclós a l´anterior "Century Child", on va quedar ben palés que el duet vocal Tarja-Marco té un futur encara més prometedor que el brillant present. Nemo i Ever Dream donaven la nota més melòdica junt amb la

imprescindible per molts Sleeping Sun, i la segona sorpresa. Sembla que segueix la costum introduïda en l´anterior gira de fer una versió d´un clàssic del metall, en aquesta ocasió és Symphony Of Destruction dels Megadeth ben adaptada al so del grup. No em pregunteu perquè però tinc la impressió que bona part de culpa d´aquest "costum" la té Marco Hietala des de la seva entrada al grup, un heavy veterà.

Malgrat tot, em continua fallant un aspecte en el directe del grup, l´excessiva fredor envers el públic. Durant els temes animen, es mouen i ofereixen les típiques "poses", no calen de veritat per això, però entre temes es mostren excessivament freds, sobretot Tarja que continua només dient "Gràcies" i "la propera cançó s´anomena...". I això que havien millorat força degut un cop més a Marco que és qui acostuma a dirigir-se al públic i hi bromeja però aquella nit no devia estar inspirat. Tarja no té remei en això.

Destacar també el monumental error en la interpretació d´Stargazers on Emppu semblava no saber-se el solo, el va tocar molt malament per ser suaus, provocant una descoordinació amb la resta d´instruments que va fer que els músics es llencessin aquella mirada que demostra clarament que la cosa no sona ni va al temps que hauria. Tindran mig oblidat el material antic?.

Prometem no perdre´ns la seva propera visita, esperem que ja al nostre país, on intentarem tornar a entrevistar-los pel nostre espai radiofònic i aquesta web. Amb defensors com aquests la salut i qualitat de l´escena està més que garantida que ja n´hi ha prous que la demacren continuament.

Dels Saratoga sento no poder comentar-vos res ja que no vaig poder presenciar la seva actuació, però crec que no vaig ser l´únic...

Setlist:

Dark Chest Of Wonders
Planet Hell
She Is My Sin
Phantom Of The Opera
End Of All Hope
Nemo
Symphony Of Destruction
Bless The Child
Ever Dream
Stargazers
Wishmaster
Sleeping Sun
Over The Hills And Far Away

I Wish I Had An Angel