El món del periodisme i la comunicació s'ha complicat en la darrera dècada i de quina manera. L'adveniment de la jungla que representa internet ha estat una revolució. Ara el receptor pot ser emissor i proliferen els intents per difondre allò que més convé ja sigui a una empresa, governs, grups de comunicació, lobbys...etc, encara que no sigui la veritat, és més, s'estila precisament això, manipular segons la conveniència, amb honroses excepcions...

Si parlem de l'escena musical del rock dur i heavy metal, centrant-nos en el panorama existent a nivell estatal, el daltabaix també ha estat considerable. De tenir només com a canal d'informació, les revistes mensuals, a la proliferació de tota mena d'oferta basada en la xarxa que ha multiplicat exponencialment la possibilitat de consum i l'oferta. Aquestes revistes quasi les podies comptar amb els dits d'una mà configurant així una mena de "monopoli". D'altra banda, el format i periodicitat de la informació tardava en arribar al consumidor, de mes a mes.

Queda palès doncs que la oferta és amplíssima, en forma, format i contingut. En tot això també resulta evident que cada web, canal o contingut tenen una fiabilitat... diguem que variable. Són pocs els que es diuen "professionals" en el sentit que poden viure d'aquests mitjans i la publicitat que ingressen (principalment) i altres "invents" com festes arreu del territori en motiu de gires o festes temàtiques per estils dins l'escena.

Un altra cosa són, i del que voldria parlar, d'alguns dels continguts que ofereixen, evidentment en la majoria dels casos tenen accés i facilitats per entrevistar als artistes, accedir a llançaments i concerts per poder-ne informar. Això és bàsic, sense això no pots oferir continguts o poden ser molt reduïts i amb poc interès potencial ja que no serà el mateix oferir una entrevista a un grup local (que pot tenir tot el interès i la seva proposta molt vàlida) que a una banda de renom estatal o internacional amb trajectòria i que generarà més resposta i visites que és el que es busca. Se n'ha parlat molt d'això. Són moltes les webs, com aquesta mateixa, que sense ser professionals intentem oferir continguts de qualitat amb l'afegit que no tenim tantes facilitats o no som tinguts en compte la majoria de cops. Ara, cert és que la servitud que es pot derivar d'un anunciant que et permet tenir uns ingressos pot fer que, molts cops inconscientment, alhora d'opinar lliurement sobre qualsevol aspecte on es veu implicat l'anunciant no ho facis com caldria ja que una informació o opinió negativa pot voler dir la suspensió de la campanya. Això passa en qualsevol mitjà de comunicació, tots tenen unes servituds i ideologia que cal saber veure per no caure de peus a la galleda i passar pel filtre adient allò que t'expliquen.

Abans parlava de les notícies i el fet que arribaven amb molt retard en l'era de les revistes mensuals. Avui dia tot és instantani, un fet que passa a l'altre punta de món als pocs minuts de succeir ja està difosa mundialment. La secció de notícies és un dels apartats destacats en moltes de les webs de la nostra escena. Val a dir que per mantenir una secció d'aquest tipus cal molta dedicació ja que requereix una actualització quasi constant, i més al ritme que van les coses avui dia, amb una persona, o més, que ha d'estar al peu del canó ben be una jornada laboral complerta per recopilar, seleccionar i redactar-les... Així doncs, resulta fàcil d'arribar a la conclusió que no tots els mitjans digitals es poden permetre tenir i mantenir una secció com aquesta. Nosaltres mateixos no en tenim de secció notícies com a tal, no podem.

Però, us heu preguntat de les fonts que surten aquestes notícies? La majoria de vegades reproduint notes de premsa de les discogràfiques, mateixes bandes si s'ho gestionen o agències i actors coneixedors de l'escena dedicats a la promoció d'esdeveniments, bandes i llançaments. Una mena de copiar-pegar amb una mica de tunejat per conformar aquestes seccions. És lògic, per molt que un mitjà sigui professional en la majoria d'ocasions no té capacitat per fer investigació o anar al darrere d'una banda i/o fet noticiable per acabar redactant de manera original una notícia. Ni molts mitjans generalistes ho fan. En algunes ocasions es pot treballar la notícia buscant la font i esbrinant el que es vol saber i explicar però no és l'habitual i prima la nota de premsa. Tot això parlant de l'escena més propera com pot ser l'estatal on encara es poden generar alguns continguts "originals", si parlem del panorama internacional, el que més pot interessar en moltes ocasions al personal, la cosa es complica una mica més. La font encara es concentra més en actors del negoci com discogràfiques o managements i quan no és així s'afusella directament alguns mitjans de referència. Anem a veure alguns exemples de les pràctiques habituals dels mitjans "professionals" alhora d'omplir les seves seccions de notícies ja que, com dèiem, no poden accedir a la font original o és impossible treballar de manera pròpia el contingut.

Existeix una web dedicada a les notícies de l'escena del rock dur i heavy metal internacional que està considerada la CNN del nostre estil. És Blabbermouth, segurament molts de vosaltres la coneixeu. El seu principal contingut és la difusió de notícies de bandes, segells, esdeveniments i demès amb una actualització constant i diària. En bona part es nodreix de continguts d'altres mitjans i les declaracions que els músics hi fan, ha esdevingut una mena de recopilador de tot plegat i fins i tot els mateixos que han generat aquests continguts els hi fan arribar per obtenir més notorietat. Nosaltres mateixos i hem aparegut en motiu d'algunes entrevistes a bandes destacades del panorama internacional que hem fet com Accept, Cavalera Conspiracy o Megadeth. Són un reflex del que dèiem, no generen cap contingut original i reprodueixen citant la font continguts generats per altres. Sobra dir que les visites que té són molt nombroses i resulten una font de continguts en sí... encara que no siguin originals.

I tot això per a què ho explico? Perquè estic cansat de veure les seccions de notícies de les webs estatals plenes de contingut que el dia anterior s'ha publicat a Blabbermouth. Evidentment s'han hagut de treballar la traducció però reprodueixen el publicat el dia anterior a la citada BB. Cert que molts cops ambdós publiquen notes de premsa de discogràfiques o managements però en altres no és així i l'afusellament resulta evident. El problema i el que no trobo bé no és pas que ho reprodueixin si no que no citin la font. En els darrers temps ja es fa però fins no fa tant s'obviava.

Alguns exemples, 30 de gener de 2019 Blabbermouth publica una notícia, més aviat pròpia d'una revista del cor, sobre el vocalista dels Dream Theater James Labrie. En concret, LaBrie parlava a una entrevista a Songfats sobre alguns moments de salut prou greus fa uns 25 anys. L'endemà, dos mitjans professionals estatals, un de Barcelona i l'altre de Madrid (The Metal Circus i Basa) publicaven també la notícia. Veieu en l'imatge la comparativa.

Seguim, el dia 31 de gener i els mateixos protagonistes. Blabbermouth es fa ressò d'una entrevista on el baixista Michael Anthony no tanca la porta a tornar a Van Halen. L'endemà dia 1 de febrer la trobem reproduïda als mitjans estatals. Veieu aquí les tres:

Darrer exemple. Avancem 15 dies, el 14 de febrer el mitjà americà es fa ressò d'unes declaracions en una entrevista de l'ex-Judas Priest KKDowning on deia que Ripper Owens era millor cantant que Rob Halforb. L'endemà dia 15 ho teníem reflectit de nou als mitjans estatals. Aquí la comparativa:

No voldria semblar que demonitzo ni estic en contra d'aquesta pràctica, molta gent no domina suficientment la llengua de Shakespeare com per anar a buscar les informacions a mitjans anglosaxons. Ara, no està de més saber d'on surten les coses. Almenys ara han adoptat la bona pràctica de citar les fonts de les que surten les declaracions o la notícia com a tal, que no es pas Blabbermouth que es limita a reproduir continguts d'altres webs, ràdios i mitjans, ja que tampoc fa tant temps ni es citava. Basa mateix no ho feia. Al no fer-ho podia donar perfectament la impressió que es tractava d'un contingut treballat de manera pròpia ja sigui fent l'entrevista o en una tasca de recerca quan el que si es fa és una tasca de traducció, però poc més.