Crear, com a manifestació artística en sí, té alguns moments importants i claus en el procés. En el cas dels músics, o les bandes vaja, m'atreviria a dir que un d'aquests moments és el reflex d'aquesta creació en quelcom que quedi per la posteritat. Em refereixo a la gravació d'aquestes notes i melodies que s'han treballat assajat i polit durant hores. Un altra cosa és com ha canviat aquest procés de gravació al llarg només dels darrers deu anys. Evidentment es continua gravant i han canviat les tècniques per fer-ho i les eines esdevenint més accessible amb costos més mesurats obtenint resultats més que bons. Un altra cosa és que abans es gravava per editar aquest material i avui segurament el fons també és aquest però la progressiva mort del suport físic en favor del digital i els descens de ventes fan que potser sigui més una excusa per tocar en directe que res. Poques bandes aspiren a treure rendibilitat d'aquestes gravacions fora de les grans o consolidades amb una base molt gran de seguidors.

Disquisicions a banda, es canviarà les maneres i el propòsit de fer-ho però no pas deixar d'enregistrar. És una culminació de qualsevol músic o banda, veure aquell material en el que hi han posat tant il·lusió enregistrat. Sempre ho he vist com un moment força personal, crear vull dir, en el cas d'una banda també, i tenir ingerències en aquest sentit no crec que agradi ningú. No crec pas que sigui diferent quan vas a estudi on fora de figures com el tècnic d'estudi i/o productor del treball l'ideal que m'imagino és amb poc personal donant tombs per allà. Per això encara cal agrair més que mai la deferència amb aquest mitjà. De tot cor, gràcies, a la banda i als Nomad.

Avui dia el nivell de gravacions que veuen la llum és espectacular i s'ha incrementat el grau de "secretisme" o recel dels grups respecte allò en el que treballen. Encara recordo com era habitual a les publicacions especialitzades fa 15 o 20 anys aparèixer una secció més o menys regular anomenada tal qual, studio report, on oferien un reportatge de com s'estava desenvolupant la gravació d'un disc de la banda de torn i les impressions sobre el nou material. No dic que avui dia no es faci però tot funciona amb molt més recel quan entrem en cert nivell de professionalisme.

Sempre hi ha un primer cop i a Simfonia Metàl·lica hem tingut l'oportunitat d'assistir a algunes de les sessions de gravació del segon treball dels lleidatans Inversus. Ha passat quasi tres anys des de la gravació de l'anterior treball La era del Cuervo. En aquella ocasió per poder fer front a les despeses d'enregistrar-lo amb les millors condicions possibles van recòrrer a una campanya de Verkami i van aconseguir-ho. Des d'aquest espai ens en vam fer ressò i encara podeu trobar les nostres impressions sobre el disc. En algun moment calia corroborar les bones maneres i les idees que s'apuntaven en aquell primer intent. Ha arribat l'hora.

En aquest segon treball repeteixen experiència amb la campanya de mecenatge a través de la mateixa plataforma i ja es poden fer les donacions i consultar les recompenses en aquest enllaç. Repeteixen experiència als Nomad Studio de la ciutat de Lleida, un estudi amb experiència en aquest tipus de produccions amb equipament molt ben escollit i de qualitat per obtenir més que bons resultats. A més d'aquesta garantia d'un bon i escollit equipament és còmode, i en un indret, que tot i estar a pocs minuts de la mateixa ciutat, es respira quietud i la paciència que requereixen aquest tipus de feines. A més, el bon saber fer de Xavi Esterri és un punt que cal tenir en compte quan es tracta d'un estil musical del que convé conèixer-ne les particularitats per saber-li donar aquell punt just que fa que soni com cal.

La major part de la gravació s'ha produït les dues primeres setmanes de maig quan la bateria i el baix han estat els primers instruments a entrar en joc, posteriorment les guitarres rítmiques que han donat lloc als solos i en darrer terme les veus. Podríem dir que el procediment habitual per qualsevol gravació amb la base rítmica en primer terme i les cordes i veus posteriorment tenint en compte la circumstància que el grup es troba ara en formació de trio, fet que ha comportat que les quatre cordes hagin estat doble feina en aquest cas.

Vaig poder assistir a la gravació de part de les guitarres amb la bona feina que va demostrar l'Oriol, especialment en la part dels solos. En aquest punt bona part de les gravacions ja estant fetes i amb una primera mescla per poder anar enregistrant els solos de cada peça. Tot just entrat a l'estudi i sense haver pogut escoltar gran cosa més i només veient i escoltant aquestes parts solistes ja tens la primera impressió que el treball desenvolupat en aquesta segona proposta dels Inversus ha guanyat molts quirats. Un cop acabades les sessions de la jornada i havent pogut escoltar fins a tres peces amb els noms de Exodo de Luz, Requiem Pandemia i Escuadrón 731 em confirmen la meva primera impressió. Estem davant de temes molt més ben treballats a nivell de composició amb molts més matisos i girs instrumentals consolidant l'estil del grup amb un metall clàssic però sense renunciar als tocs característics de thrash i fins i tot death però amb un gust molt més exquisit per la melodia. Cal destacar també alguns riffs força notables que donen una força que no havíem vist anteriorment al grup. A més, i cal afegir, que estem parlant d'una primera impressió amb tot just amb una mescla preliminar, que el so aconseguit millora amb molt el que ens tenien acostumat. Si algun instrument cal destacar és la guitarra, ha quedat amb el punt just de duresa i melodia alhora per poder encarar les diferents parts amb contundència o subtilesa segons calgui sense moure's d'un equilibri necessari. La conjunció d'unes millors composicions amb una bona interpretació i un so més nítid i poderós auguren un resultat final més que notable.

En una segona jornada en la que vaig poder assistir a la part final es van enregistrar totes les parts vocals. Hastur Innombrable va passar tota una intensa jornada enregistrant-les des de primera hora del matí. Lletres que van des de situacions i sentiments reals a més oníriques o abstractes però sempre amb aquella connexió amb la realitat que les pot fer ben nostres. La dicció, interpretació i to ha millorat amb l'afegit que els arranjaments que s'han pensat en moltes parts doblant veus i el tractament que se n'ha fet en millora el resultat. No, no parlo d'aquelles trampes d'estudi que avui es poden fer si no d'idees de composició que posades a la pràctica i aplicades donen unes millors melodies vocals i unes tornades molt més personals. Un cop acabada la feina vaig poder escoltar peces com Réplica 6, Código Eterno o La Tierra del Chacal (títols ja definitius) que ja sense més i tot just amb tot el necessari per poder considerar-ho com una cançó amb tots els elements (bateria, baix, guitarres i veu) ja sona amb un poder destacable.

No n'hem comentat res encara però les bateries sonen també contundents i precises molt millorades respecte el primer disc. Si a això afegim que fruit de la mateixa composició la interpretació d'aquestes parts ha incrementat la seva dificultat encara fa més valorable la feina feta. El so aconseguit als Nomad també ha ajudat a que tinguis aquella sensació de poder tant important.

Val a dir que en aquest punt encara ens trobem en un punt mig de tota la feina a fer. Encara cal fer-ne més a l'estudi per donar el toc idoni i queda per incloure en algunes parts d'alguns dels temes algunes melodies vocals més així com teclats tot i que la banda estava parlant d'aquestes qüestions i com fer-ho i en quina mesura per millorar i realçar el resultat final. Si es treballa com amb la subtilesa i el toc que fins ara no es pot més que millorar el resultat. Un cop acabada la feina d'estudi de mescla el darrer procés de masterització li donarà la contundència requerida. Res podem comentar encara sobre l'apartat gràfic i de disseny de portada, repeteixo que els esforços de la banda estant centrats ara en aquesta gravació i, de fet és el realment important. Tampoc massa es pot dir sobre una possible data d'edició, almenys que coneguem. Fins llavors estarem avinents de saber com acaba tot aquest procés per poder tenir finalment a les nostres mans el segon disc d'Inversus.