La Nota, Tàrrega (Lleida)

Fotos: Francesc Pérez

Poques vegades es para atenció en cites com aquesta de Tàrrega on per un cost irrisori pots veure tres bones propostes de diferents estils. Com era previsible, poca assistència, pocs mitjans i desgana general per part del personal tot i que no es pot dir que els grups no ho intentessin, de fet van ser el millor de la nit, però amb una mica de col·laboració per part dels assistents podria haver estat una d'aquelles nits on et fa creure de nou en l'escena i en el necessari moviment underground que tant necessita per subsistir i fer aflorar noves propostes i talents. El so tampoc no va ajudar...

A les comarques de Lleida no aprenem amb els horaris i entrar a la sala passada de llarg l'hora anunciada d'inici del concert i poder veure encara les proves de so i que un cop finalitzades t'instin a marxar per passar per guixeta és poc menys que còmic. Finalment i amb tot a punt van saltar a escena Postmortem, recentíssima proposta de casa nostra que tot i que els cal millorar tenen fusta per oferir material interessant en un futur. El comentari general amb el que estic d'acord era que recorden a Moonspell, passatges ràpids, contundents i foscos amb altres més melòdics i ambientals. El vocalista Jordi a poc que aconsegueixi modular una mica millor i afinar completament estarem parlant d'una excel·lent veu per l'estil. De tota manera segurament passa per ser el millor de la banda ara per ara. Els temes entren bé i crida l'atenció les peculiars versions de REM i PINK FLOYD que ofereixen, Losing my Religion i The Wall respectivament. Sobre el llençament de caps decapitats en parlem un altre dia...

 En això de les etiquetes estilístiques és molt difícil posar-se d'acord i dóna la impressió que sempre en descobriràs una de nova. Dic això perquè hem va cridar l'atenció com en el cartell del concert es titllava els Ether de groove, siguin el que siguin van ser els millors de la nit al meu criteri. Se'ns dubte els que més energia van posar a escena, sense parar de moure's, headbanging en tot moment tot i que potser massa distants amb el personal. Sense ser cap proesa van gaudir del millor so de la nit en el total de 10 temes que van interpretar començant per 3rd floor seguit de Killer Doctors. Els seus temes van des del death al hardcore amb tocs de thrash recordant a bandes com Ektomorf conformant una barreja de influències clàssiques i metall contemporani. The voice, Screams of pain o Fear van ser algunes de les peces que també van interpretar amb una celebrada versió del Roots de Sepultura. Caldrà seguir-los.

Els "caps de cartell" eren els madrilenys The Seed, formació amb un parell de treballs a l'esquena el més recent dels quals Pull the trigger...and bite this bullet editat el passat 2013. Hi havia curiositat per veure'ls però aquesta poc a poc es va anar esvaint. El so va ser horrorós, deixant per exemple que una de les guitarres pràcticament fos inexistent, ni més ni menys que la solista. El grup va restar un pel passiu, la comparació amb Ether que no van parar els va fer mal, i poc a poc es van anar desinflant. Poc a poc va anar marxant gent, els temes eren desconeguts per la pràctica totalitat dels que érem a la sala i ves a saber si el canvi a l'horari d'estiu que tenia lloc aquella nit tampoc no van ajudar. Peces com la inicial Remember my name empalmada amb Suffering pride deixaven clar que practique un thrash metal ben clàssic amb el que tots gaudiríem d'allò més però tinc la impressió que tot els va jugar en contra, les bandes precedents, l'hora, el so, el desconeixement. Van tocar íntegrament el set-list d'onze temes que tenien preparat acabant amb Dead Seed destacant gran part del darrer disc com la que dóna títol Pull the trigger. Potser la propera.

Només queda que donar tot el suport a iniciatives com aquesta i sales com La Nota que programin concerts de la nostra escena que d'alegries anem necessitats a tots en aquests durs temps...