Cotton club (Lleida)

Fotos: Albert Perera

Vet aquí que quan un menys esperances té de tornar a veure un concert "pelut" a terres lleidatanes apareix una data a la ciutat de l'actual gira dels asturians Avalanch. Val a dir, però, que aprofitant el camí cap a Barcelona o tocaven el dia següent i segons m'ha arribat, extrem que no puc confirmar per ara, degut també a la insistència del grup tot i la reticència d'altres agents implicats que són conscients de la ruïna d'aquestes cites a Lleida. No els culpo, qui s'hi juga els calers o té clar.

Doncs bé, sense teloners sortien cap a les dotze de la nit a l'escenari Avalanch amb una presència de públic no excessivament nombrosa però prou sorollosa. Ho he dit ja no sé quantes vegades i ho repeteixo. Si en els primers temps de Ramon Lange a les veus afirmava que la cosa era lamentable amb el temps aquest ha millorat i de quina manera. A més, i si parlem dels discos, han facturat uns treballs que no baixen de notables. M'he de menjar les meves paraules i amb el gust del món perquè són un dels millors valors de l'escena "heavy" de l'estat espanyol.

Tornem al concert. Com era d'esperar es va obrir amb el mateix tema que obre el darrer treball Angel de la muerte. Ben aviat, es va poder comprovar que el so del que gaudiríem no seria massa bo, amb un volum excessiu i sense que cap instrument sonés amb un mínim de claredat per distingir-lo d'entre la pilota de so que es formava. Així doncs, era cosa d'intuir i recordar certes parts de tots els temes que van tocar per absolutament inaudibles. Una bona dosi del nou i excel·lent Muerte y vida amb el citat que obria seguit de Otra vida i Hoy te he vuelto a recordar. En aquest punt ja em va donar la impressió que Ramon Lange ha millorat força en la seva interpretació vocal i sense forçar ni patir i sent conscient de les seves limitacions i virtuts les sap expremer al màxim.

 Primer record al passat amb Delirios de grandeza tornant tot seguit a l'actual época amb Niño o Papel roto seguit d'un nou tema com Aprendiendo a perder y el comercial Alas de cristal.

En aquest punt encara eren pocs els temes interpretats de la época de Víctor García i la veritat que tenía curiositat per veure si Tamon definitivament les habia fet seves. Encara vam haver de esperar escoltant La cara oculta de la luna per posteriorment tenir una petita sorpresa amb Santa bárbara, poc esperable al meu parer.

Pel que fa a la resta de membres no es van espair amb moltes floritures però van complir perfectament tocant i mostrant-se a gust sense problemes. L'entesa entre Alberto i Dany en les seves respectives guitarres és molt bona i es complementen perfectament. Segurament mereix capítol a part Alberto Rionda que porta tot el pes del grup en tots, repeteixo tots, els sentits de la banda.

Per cert, per molt que miressis de canviar la teva ubicació en la sala per intentar millorar l'experiència sonora poc s'hi podia fer. Fins i tot acostant-se a l'escenari semblava sorprenent que el grup escoltés res en clar perquè el monitoratge em va semblar molt fluix. Suposo que ja es coneixen prou així com els temes per anar ben clavadets.

Es tanca el concert en sí amb temes com Aún Respiro, Quién soy o Pies de barro al cap d'una hora i quart més o menys cosa que ens fa desconficar de les dos hores promeses... però res més lluny de la realitat ja que van tornar i que el pensàvem que serien dos o tres temes van ser finalment sete arribant al minutatge promés. En aquesta part vam escoltar tant referències al passat com Xana a coses més recents com Lucero, Sombra y ceniza o la final Lágrimas negras amb un nivell encara notable.

Definitivament un dels millors valors de l'escena estatal. Alberto rionda continua tancant boques...

SET-LIST

Angel de la muerte
Otra vida
Hoy te he vuelto a recordar
Delirios de grandeza
Niño
Papel roto
Aprendiendo a perder
Alas de cristal
La cara oculta de la luna
Santa barbara
Aún respiro
Quien soy
Caminar sobre el agua
Pies de barro
-----------
Alborada
Lucero
Xana
Torquemada
Sombra y cenizas
Prisión de marfil
Lágrimas negras