Menu

NIGHTWISH + SONATA ARCTICA 05-11-2004

Pavelló de la Vall d'Hebró (Barcelona)

Impensable. Aquesta seria la paraula per definir l´ascens en l´escena metàl.lica en els darrers temps de Nightwish i el ple absolut del Pavelló de la Vall d´Hebró per assistir a la presentació del darrer Once a Barcelona. Aquest disc els ha aportat un reconeixement que, a més de ser motivat per la innegable qualitat del grup, en els motius de fons hi té una campanya promocional massiva no tant sols en mitjans especialitzats, si no també en els corruptes canals musicals habituals aprofitant singles fàcilment digeribles com Nemo. El que espero és que tot plegat no faci oblidar al grup ni al seu entorn qui ha estat el públic que els ha descobert i seguit, el metàl.lic, de fet, passa sovint. I tot i que és bo que el públic en general reconegui grups com aquest, dubto que ho facin. Senzillament s´empassen allò que els matxaquen publicitàriament, és igual si és Britney Spears o Napalm Death. I el heavy metal no està exempt d´aquest fet i corrupteles varies.

Sonata ArcticaPerò anem amb el que va ser el concert. Els també finesos Sonata Arctica obrien amb el precedent d´haver suspès el dia anterior a Madrid pels problemes vocals del cantant Tony, cosa que també podíen haver fet aquella nit i no tant sols per l´estat de veu del cantant.

Fora d´alguns temes més afortunats de la seva carrera com Kingdom Heart o Welcome to my light la resta va sonar al power avorrit i repetitiu amb que ens atormenten tants grups els últims anys. Ni Victoria´s secret, Broken o Don´t say a word van millorar l´actuació on crec que es van trobar sobrepassats per la gran afluència de públic, els problemes de Tony i una actitud passiva i tímida del grup només salvant-se el guitarra Jani Liimatainen. Prescindibles.

Arribava l´hora. Nightwish obren igual que a Once, amb Dark chest of wonders on ja podem comprovar que la producció i espectacle oferts s´han sabut adaptar als cada cop més grans espais on han tocat gira rera gira ja que, per exemple, la pirotècnia utilitzada va ser abundant i al llarg de tot el concert, a més d´algun detall que comentaré més endavant.

 

Planet hell i Deep silent complete precedeixen a la versió del clàssic operístic The phantom of the opera on tots comprovem de nou el notable duet que formen Tarja i Marco. Dos temes més melòdics com Ever dream i Sleeping sun ens condueixen a la més que correcta versió dels Megadeth Symphony of destruction que serveix per donar descans a Tarja.

NightwishTarja que segueix freda en escena i amb el públic, no resta tant passiva com anys enrera però deixa molt que desitjar com a "frontwomen". L´única "llicència" que es va permetre fou una sal.lutació en la nostra llengua "Bona nit i moltes gràcies" limitant-se a cantar i fer headbanging de tant en tant. Es mou prou bé per l´escenari però mai se li pot donar tot el pes de l´actuació, almenys en un món que reconeix que no és el seu com el heavy metal.

Per això ja hi és Marco Hietala. Canta, presenta temes, bromeja amb el públic, toca, fuma i beu tant com pot. La seva incorporació va ser un gran encert i va lliurar força Tarja del paper d´absolut protagonisme en l´escenari, cosa que ha estat positiu pel grup. La resta de la banda efectius i entregats i la tasca vocal de Tarja impecable.

Quan torna d´aquest petit descans ho fa havent canviat de vestuari (pantalons negres) i un micròfon vermell a joc amb la jaqueta (des de quant ens ocupem de moda aquí???!!!!!!) per interpretar Bless the child. Aspecte pràcticament inèdit aquest dels canvis de roba en un concert metàl.lic però bé...

NightwishKinslayer aporta l´anècdota de la nit ja que Marco al caminar enrera per apartar-se del micròfon entrepussa i cau cómicament provocant la rialla de grup i públic, tot i això no va deixar de tocar ni una sola nota durant la culada. Wishmaster és molt ben rebuda on inclouen breus interludis del Hallowed by the name dels Iron Maiden. Finalitzada aquesta arriba la sorpresa de la nit pel que fa al set-list i que pocs s´esperaven a no ser que sabessin quin estaven sent els temes que tocaven en aquesta gira, la interpretació de Dead boys poem que van enllaçar amb Slaying the dreamer, dos temes no molt habituals en directe.

L´esclat, com era d´esperar, es produïa amb Nemo per seguidament deleitar-nos amb l´excel.lent orquestral Ghost love score on Tarja ens obsequia amb un nou modelet (ara un vestit) i el pavelló queda cobert de confetti a través d´uns canons d´aire col.locats estratègicament..

Un bon i festiu fi de festa que arribaria amb Wish I had an angel i una actuació notable en aquesta ocasió. Haurem de veure però, com continua aquest èxit massiu que gaudeix ara mateix Nightwish.

 

Accés