Sala Razzmatazz 2, Barcelona
Fotos: Joaquim Valls

Feia tres anys que no ens visitaven. Els Californians Y&T ens tenien mal acostumats, perquè des de la seva tornada, ja fa un temps, eren una de les bandes que anualment trepitjaven aquest territori. Finalment, després de problemes de salut del seu líder, Dave Meniketti, han tornat a girar per tot el món. Aquest cop l’excusa era perfecta, celebrar el 45è aniversari, per tant, ja sabíem que alguna cosa especial ens regalarien.

No és estrany per ningú que els hagi vist o conegut en directe que les seves actuacions són molt gratificants i d’una duració més llarga del normal. A més, Meniketti és un home que viu de forma extraordinària el seu llegat, al seu costat hi ha dos músics que ja fa anys que l’acompanyen. Mike Vanderhule a les baquetes que segueix a la perfecció l’establert per les cançons de la banda, i John Nymann que és un gran suport a Meniketti en certs moments que les guitarres necessiten la conjunció. D’altra banda, hi ha el relatiu “nou” membre de la banda, ara ja fa uns quants anys que hi és, el baixista, un tipus que es diu Aaron Leigh que s’ha integrat perfectament al grup.

Pel que fa a les cançons va ser un concert diferent, tenim molta sort que Y&T tinguin una discografia llarga i sucosa, moltes cançons bones que han estat apartades de vegades injustament però que sempre tenen cabuda en una gira o altra. El punt diferent aquest cop i com ja va anunciar Meniketti al seu inici del concert, que farien almenys un tema de cada disc que han editat. Estem parlant de temes dels 70, per tant no va ser estrany escoltar un parell de temes que feia molt de temps que no figuraven al setlist.

D’una banda Earthshaker del debut Y&T de 1976 i Struck down del mateix títol disc de 1978. En total van tocar 20 cançons, començar amb Hurricane, Lonely side town i Don’t stop running és assegurar l’èxit. Em va sorprendre la gran revisió que van fer del Come in from rain d’un disc quasi oblidat, Ten de 1990, tampoc van faltar Black tiger o Mean streak. Però sempre que toquen Midnight in Tokyo hi ha quelcom especial en aquesta banda i els seus concerts, no hi ha moments de distracció inútil; per tant continuar en Face like an angel del Down for the count de 1995 o tocar 21st century del Musically incorrect de 1995 són altres dels regals que Y&T ens fan en aquest aniversari.

Els temes ja habituals eren molt benvinguts i la veritat cal destacar com sempre I believe in you, molt celebrada. Hang em high i I want your Money són valor segur, de la mateixa manera que dues cançons que ja fa unes quantes gires que han rescatat amb encert com són Contagious i Summertime girls, ambdues cançons de festa. I per acabar amb Rescue me i I’m coming home de l’últim disc en estudi de la banda de 2010 Facemelter. Òbviament el final amb un rescat del passat com és Sail on by del Endangered species del 1997 i amb Forever és gairebé obligat i un final de concert on tothom va sortir amb la cara somrient. Tots convençuts del poder de Meniketti i la seva banda en directe, perquè tots desitgem que durin durant molt de temps.