Cafè del Teatre de l'Escorxador, Lleida
Fotos: Albert Perera

Feia molt... però molt que els havia perdut la pista en directe als Saratoga. Així doncs, la presentació a Lleida del seu nou disc Morir en el Bien - Vivir en el Mal ha estat un bon motiu per tornar a prestar atenció al grup. Grup, sigui dit de passada, que la mereix encara que tant sols sigui per la seva tenacitat i llarga trajectòria que en poc temps farà que hagin estat presents en l'escena durant 25 anys. Però tampoc no treu que molts dels que en algun moment s'han enganxat al grup se n'oblidin durant un temps fins que alguna cosa fa que hi tornis a prestar atenció. Passa habitualment, un disc desafortunat, circumstàncies personals, un canvi de formació o més greu en aquest sentit i traumàtic per una banda, un canvi de vocalista. En aquesta darrera circumstància Saratoga són tot un referent. Han passat vocalistes, bateries, guitarres de diferents estils i tots han marcat la seva petita era a la banda. Cal remarcar que qui sempre ha estat mantenint el vaixell ha estat el baixista Niko del Hierro, veterà i afable personatge del metall estatal que mereixeria un lloc molt més alt en la consideració de tots els seguidors del rock dur i el metall a l'estat.

Per entendre el punt on ens trobem ara mateix cal remontar-se al passat 2015 quan va sembla realment que la banda es trobava a la corda fluixa pel que fa a la seva continuïtat, finalment, i segons ens comentava en una recent entrevista el bateria Dani Pérez, es va donar la circumstància de reunir una de les formacions més recordades del grup amb el mateix Dani, Jero i Niko amb el que ha estat el cantant del grup en els darrers anys Tete Novoa. El que havia de ser una gira de reunió s'ha convertit en un nou disc i en una mena de "reunió" poc planejada.

En aquest context Saratoga comença nova gira de presentació per aquest nou disc, per cert que està rebent molt bones ressenyes arreu, amb tot just la segona data a Lleida després d'un primer directe a Tarragona. En aquesta ocasió el cafè del Teatre es preveia un indret ideal on poder gaudir del directe, una sala propera, habitualment amb bon so i l'aforament just per la convocatòria que pot tenir un grup d'aquestes característiques a Lleida. Sobre això com sempre a l'oest de Catalunya molt podríem parlar... ho deixarem en que es va omplir mitja sala això sí amb bon ambient i el personal responent en tot moment al grup.

Grup que afrontava sense teloners la cita i que minuts després de dos quarts d'onze de la nit pujava a escena amb un gran teló de fons amb el nom del grup en una d'aquelles ocasions que a falta d'artificis de tota mena el que més ha de brillar i parlar és la música. Així ho va fer.

Salten a escena els quatre membres del grup arrencant després d'una intro amb Perseguido. M'atreviria a dir que tots els presents segurament havíem vist Niko, Jero i Dani en directe en alguna ocasió i la veritat que no ha variat ni un borrall el que se'n podia esperar. La següent Contigo sin Ti no fa més que confirmar que els tres músics continuen mantenint un nivell altíssim i amb l'actitud demostrada aquesta "reunió" l'estant vivint amb tota la il·lusió.

Amb A morir ja podem notar que el so ja es mantindrà amb més que bon nivell durant tot el concert i en aquestes alçades us preguntareu, i Tete? Doncs el vocalista té ben assumit el rol de "frontman heavy metal" i compleix. Sap portar la iniciativa al grup i les capacitats com a vocalista "cridot" són més que excel·lents. Amb aquest qualificatiu no vull pas semblar menysprear la seva tasca, al contrari. Tots sabem que en aquest estil en concret agrada i es valora un tipus concret de cantant capaç d'afrontar les notes més altes sense dificultat arribant a unes cotes que semblen impossibles, Tete ho fa aparentment sense esforç i segurament pot ser un dels millors de l'estat. Estaria per veure si en altres reptes vocals se'n sortiria tant bé. Això sí, em va cridar l'atenció el "moment Manowar" que es va marcar ja que salta a la vista que s'ha passat hores al gimnàs i el fet que a mig concert es tragués la samarreta i fes algunes posturetes em va recordar poderosament el patetisme de Joey de Maio i companyia salvant les distàncies i sense ser tant exagerat.
 
Escollir un set amb una trajectòria de més de 20 anys no ha de ser gens fàcil i amb No sufriré jamás por ti, Etérea o Heavy Metal van seguir deixant el personal satisfet per enganxar amb un dels temes més valorats pels seus seguidors de la "era" Leo Jiménez, Vientos de Guerra. Les pauses són breus per introduir el següent tema i Vuelo del Halcón ens cau a sobre abans de relaxar una mica l'ambient amb Lejos de ti que ens portarà posteriorment a Salvaje i un breu solo de bateria. Si Dani pot demostrar les seves habilitats a la bateria que no podran fer els seus companys ja que Niko no para ni un moment de tocar de forma més que vistosa, per dir-ho suaument, ja que  
com va tocar la intro del The Number of the Beast amb el baix no té preu i tot i que Jero no s'està amb massa floritures només cal veure les seves interpretacions per què quedi clar que és un excel·lent guitarrista.
 
Con mano izquierda sóna tot seguit precedint un discurset sobre les darreres vendes del nou disc de Tete per introduir el tema-títol Morir en el bien, Vivir en el mal. A Sangre y Fuego i Resurrección van cloure el concert abans dels bisos. No van tardar pas gaire a fer-los i van ser Como el Viento i Perro Traidor, especialment corejada aquesta darrera fent que el concert acabés en el seu punt més àlgid.
 
El personal va quedar amb una rialla d'orella a orella i la banda va tenir dificultat per deixar la sala, pels qui no la coneguin els artistes han de travessar-la per enmig del públic per accedir a camerinos, davant l'allau de peticions de fotos i autògrafs.
 
Saratoga estant en bona forma, Lleida i el heavy metal segueixen la seva peculiar relació i sort en tenim d'agosarats que ens permeten gaudir d'aquestes vetllades al costat de casa.