Cotton Club (Lleida)

Fotos: Albert Perera

Finalment podem tornar a gaudir d'un concert relacionat amb el metal o el heavy metal, com vulgueu, a comarques lleidatanes. La sequera ha estat de mesos però finalment la gent que acostuma a organitzar saraus d'aquestes característiques per aquí ens ha donat una nova alegria. Cosa que ells crec que no tenen amb la resposta obtinguda moltes vegades i es mereixen sobradament..

En aquesta ocasió ens visitaven els madrilenys Hamlet acompanyats dels locals Noisedrome, a priori uns caps de cartell per convocar un ventall força ampli del públic que conforma l'escena del rock i el metall com així es va demostrar sense ser res de l'altre món ja que estaríem parlant d'un aforament de mitja sala generosa per un lloc on hi poden caber unes 700 persones. El que passa és que un ho compara amb anteriors cites on els assistents no arribàvem a la cinquantena i no pot evitar la satisfacció, que hi farem...

Accedia al local quan els Noisedrome acabaven de tocar el primer tema i al poc de presenciar el seu directe ja em van quedar algunes coses clares. Primer, en concert saben com fer-s'ho perfectament i portar el pes d'una actuació. A més, defensen un disc que tot i autoeditat acredita una qualitat indiscutible i estareu d'acord que ja pots saber estar en un escenari que si la música no transmet malament rai. I un aspecte que em va cridar poderosament l'atenció és que m'atreviria a dir que mai havia vist un grup de Lleida actuar a casa i tenir una resposta tant bona davant dels seus temes i actuació en general com amb ells. Segur que havia molts amics del grup però no crec que fossin tants. Pel demés bon repàs del debut December's in Blood. Caldrà seguir-los de ben aprop.

Torn per Hamlet embarcats en la gira de presentació del seu darrer disc Pura Vida. Val a dir que si el so pels Noisedrome no va ser massa bo pels madrilenys la bola i la completa saturació del conjunt va ser bastant insoportable però és el que tenim... Com és habitual el grup surt amb força, d'igual manera que s'obre el darrer treball Arruinando nuestra vida. Durant bona part del concert semblava que estaven prescindint de temes clàssics de la seva carrera i centrant-se exclusivament en l'actualitat del grup d'aquesta manera van caure peces com El Diablo o Miénteme per citar-ne només dos del darrer disc. En aquest punt ja hem comprovat que Molly segueix desafiant en escena, Luis no para de moure's i Pedro, Álvaro i Paco compleixen sense deixar-se notar. Així mateix, també tenim clar que la bola sònica no disminuirà en cap moment deslluint el concert en general i la millora vocal en directe de Molly al meu parer.

No és fins a mig concert que comencem a escoltar peces com Vivir es una ilusión, Odio, Hombre del 2000 o fins i tot la recuperació de Basta d'aquell llunyà Sanatoria de Muñecos. El personal encara s'ho va passar millor quan sonaven temes com Para Toda Una Vida, Imagine, Antes y Después o Limítate. La traca final en forma de bisos la van conformar Jodido Facha (no inclosa inicialment al set-list), Tu Medicina i Irracional.

Per acabar m'agradaria fer notar la eterna impressió del poc respecte que tenen des de "el centro" per qualsevol realitat o això em va suggerir la primera frase de Molly al públic: -"Buenas noches Lérida-Lleida o como coño se llame". Potser és una anècdota o tinc la pell massa fina però mira... em va cridar l'atenció.