Menu

Von Páx, Barbarian Swords: El metall extrem real ha de ser ofensiu i ultratjant

Barbarian SwordsBarbarian Swords són ben coneguts en l'escena més extrema. Des del 2012 amb aquella primera demo anomenada Crusaders of The Apocalypse han estat donant guerra amb les seves edicions discogràfiques cada dos anys fins aquest passat 2019 quan han trencat aquesta dinàmica, després de l'edició el 2018 del directe The Final Hour, amb el treball que ens ocupa Totemic Anal Turbofucker.

La proposta que ens fan amb aquest treball s'allunya del que ens tenien acostumat darrerament ja que han extremat, si això és possible, la seva música fins als límits d'estils com el black, death, war i tocs punk. Si algú esperava doom que s'oblidi. Com resa la mateixa fulla promocional que faciliten no cal esperar ni una sola concessió, odi gratuït, hedonisme pur i dur, nihilisme i misantropia arribant a cotes sàdiques.

La gravació, mescla i masterització ha anat a càrrec de Javi Félez als Moontower Studios aconseguint aquest so brut, descuidat i underground que fa encara que el resultat sigui més podrit i extrem. A més, cal destacar la intro creada i executada pel llegendari Ebola de Cryfemal i MuerT, Dios Te Salve, i fins i tot una versió de Cerebros Destruidos, l'incisiu himne de la banda de punk Eskorbuto. Prometen la major orgia de salvatgisme, brutícia i violència mai vista en un llançament discogràfic... extrem que també podem aplicar a aquesta entrevista amb el seu vocalista Von Päx.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Foscor: Un munt de segells europeus tenen bandes de la península

Foscor 2019Foscor són sens dubte una de les bandes punteres del metall fet a casa nostra i cantat en la nostra llengua. Tot i els seus inicis on oferien i els podríem encasellar en uns cànons i estil més habituals i esperables dins l'escena extrema amb el pas del temps han sabut desenvolupar una aposta personalíssima. Amb bon criteri el segell Season of Mist va saber veure tot el potencial i l'especial de la proposta del grup i ja els va incorporar fa un temps.

El 2017 ja vam tenir ocasió de parlar amb en Joan Francesc quan van editar el primer episodi d'aquesta trilogia en la que estant immersos, aquí podeu recuperar la conversa. Aquell Les Irreals Visions ja era tota una declaració d'intencions. Ara, mantenint aquesta forta connexió amb un període cultural tant notable a Catalunya com el Modernisme, ens ofereixen un desenvolupament paral·lel relacionat amb l'Art Nouveau entre altres. L'art visual i la seva secreta aparença prenen relleu amb Els Sepulcres Blancs on la banda tracta de manera poètica com encarar els canvis d'un món malalt cap i a través d'una terra de somnis. El títol ja és una metàfora per aquest món de somnis i expectatives on els humans moren com a tals en la seva realitat per reeixir lliures en un imaginari molt millor.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Cultum Mortis: Centralitzar-ho tot a Barcelona és un error

Quan el Pare Qvàntic surt del seminari a principis de 1996, les seves inquietuds cap a la humanitat es feien cada vegada més presents a la seva vida, per això decideix escriure una obra, una obra destinada a obrir els ulls als que decideixin acostar-se al coneixement de la seva pròpia ment. Tot seguit, a la primavera de 1997, amb l'ajut del seu amic Fra Custodi de les Ànimes del Purgatori, va fundar la parròquia anomenada Seven Streaks, buscant una forma de dibuixar ratlles entre neurones i escampar la nova doctrina mitjançant el "The Meaning of. ...".

Així ens introdueixen els Cultum Mortis en el seu particular món. Ells són els protagonistes de la darrera entrevista que oferim en motiu de la celebració del MetalCatFest 2. Segurament la proposta més extrema d'aquesta edició i demostrant, conjuntament amb les altres bandes participants, que a comarques també hi ha molt a dir en tot això del metall, en aquesta ocasió des de Bellcaire d'Empordà. A més, es dona la banda té motius per estar radiant amb l'edició d'un nou treball com és Ostium, tot just editat en aquestes dates. Així doncs, el Metal Cat és un marc idoni per presentar els nous temes, rodar-los i veure la reacció del personal davant de la nova proposta que ofereixen. Per parlar de tot plegat contactem amb en David Sallarés, l'ànima de la banda que ens ofereix el seu particular punt de vista sobre l'escena i com es mou tot al voltant de la música que ens agrada a casa nostra en una conversa que no cal perdre's.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Assot: A comarques també hi ha escena i projectes interessants

Tercera de les entrevistes que mantenim en motiu de la segona edició del MetalcatFest, ja sabeu, aquesta iniciativa que intenta donar visibilitat i recolzar les bandes de metall de casa nostra que escullen el català com a llengua per la seva música.

Si un aspecte caracteritza les bandes d'aquest segon intent és el fet d'apostar per bandes de comarques. De les entranyes del Montseny neix Assot, deixebles del death'n'roll suec. La temàtica de les cançons gira a l'entorn del Montseny i de les seves llegendes: serps, bruixes, monstres i tota la resta de personatges i històries que formen part de la tradició oral de la zona. A l'estiu del 2011 Assot entra a l'estudi per gravar el que serà el primer disc Bullen les calderes i l'hivern de 2014 el que ha estat el segon disc Territori hostil als Ultramarinos Studios de la mà de Santi Garcia.

Des d'aquell Territori Hostil la banda ha passat per dificultats que han fet que no haguem tingut cap més referència i, de fet, és un dels aspectes que comentem en aquesta conversa que us oferim. Sembla que l'estabilitat torna en aquestes dates a la formació i una bona mostra és la seva participació al MetalcatFest.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Golíat: Està bé que es visualitzin les bandes de comarques

Segona de les entrevistes que volem mantenir amb totes les bandes participants en la segona edició del MetalCatFest. En aquesta ocasió amb Golíat, un trio ple de poder que i ja amb una trajectòria que cal destacar amb diferents referències editades.

Comencen el 2009 en format duo guitarra/bateria, i d’aquesta unió en va sortir un primer àlbum cru i directe amb el títol homònim “Golíat”. El 2012, amb més experiència en directes i noves idees, publiquen “Split” amb una banda amiga, un vinil amb un EP de cada grup per cara. Després d’una aturada d’un parell d’anys, afegeixen el so del baix a la seva música, sumant un altre cervell i una nova visió al projecte. Amb aquest format, treuen a finals del 2016 l’àlbum “II”, amb una deriva diferent als anteriors i amb més experimentació. El 2019 presenten un nou EP, “Quimeres”, on condensen en quin punt musical es trobem com a grup i com a músics.

Se’ls solen adjudicar les etiquetes de post-rock, metall, indie, stoner, rock alternatiu i d’altres per l’estil. Sigui com sigui sembla que el grup no es posa límits alhora d'experimentar en estudi i directe i donar via lliure a qualsevol inquietud musical que vulguin explorar.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?