Menu

Ràdio

Entrevistes

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes
  • Vist: 1168

Quim Mandado: A Catalunya tot el que fa referència al rock en els mitjans no existeix

Los Guardians del PontLos Guardians del Pont presenten nou disc. Es tracta d'un tercer disc, punt en una banda que representa la total confirmació del que han vingut oferint fins ara i marc del que volen proposar en un futur segurament.

Un tercer que sembla una etapa primigènia, encara uns inicis, potser si per "Guardians" com a tal però al darrere trobem tres persones que acrediten una carrera i mèrits a tenir en compte. Quim Mandado, Martín Rodríguez i Joan Cardoner són els tres músics al darrere del grup que en aquest nou Camí d'Hiperbòria fan notar que hi han volgut abocar les seves millors idees. Composicions més treballades i m'atreviria a dir que radicalment diferents del que ens oferien només fa uns anys. Tot i repetir algunes maneres de treballar el resultat ha estat força diferent. A destacar que trobem col·laboracions més que destacades per part de músics potser inesperats i altres que res tenen a veure amb l'escena del rock dur i metall.

Per parlar de tot plegat ens posem en contacte amb Quim Mandado que ens atén amablement de nou mesos després que estigui al carrer el disc i enmig de les dates de presentació just quan s'ha donat a conèixer la darrera en afegir-se al calendari, Lleida el 18 de novembre. Amb ell parlem sobre el disc, el seu enregistrament, les col·laboracions, els mitjans i fins i tot el moment que estem vivint. No defuig cap qüestió. Us convidem a escoltar la conversa.

 

Busi, Crisix: Sabem la direcció que volem prendre al nou disc

Tot i que s'hagi el contrari el thrash metal mai ha marxat. Evidentment ha tingut els seus alts i baixos però des de fa ja uns anys les noves bandes que han donat sang nova a l'estil han sorgit amb força i oferint material de qualitat. M'estalviaré el discurset sobre la vàlua i la quantitat de bandes que tenim a casa nostra de tots els estils que fan que mai com ara haguem tingut tanta varietat i tant bona.

Crisix continuen sent una banda jove amb molt a oferir però alhora ja poden ser considerats com una aposta segura. Des d'aquella metal battle de Wacken on ens van deixar de pedra fins ara no han parat de treballar i aprendre per ser una banda de present però amb llarg recorregut tot i als anys transcorreguts. Però si van començar amb 16 anys!!! I el millor és que des del primer moment amb seriositat i voluntat de professionalitzar-se.

Tot treball dóna el seu futur i ara després d'editar-se From blue to black encaren el segon tram de la seva gira de presentació, un segon tram que ha estat fruit de la demanda i bona acollida dels seus directes després de presentar-lo per bona part de l'estat i Europa. Els directes són una de les seves millors virtuts i ho estant demostrant. La present gira els portarà tant a sales com a festivals, alguns d'ells de renom com el Summer Breeze.

De tot plegat, de l'escena musical, de la part de la indústria i negoci que va de la mà de tota la part creativa d'una banda, del nou disc en parlem amb en Busi, guitarra de la banda que ens atén pocs dies abans de l'inici d'aquesta gira a la ciutat de Lleida i que no pot amagar les ganes per sortir de nou a la carretera després d'uns mesos que se li han fet llarg.

Us oferim la conversa en àudio extreta del nostre programa de ràdio actualment en emissió a Ua1 Ràdio els diumenges a les 23.00 al 104.5 de la fm lleidatana.

Human Ashtray: El k7 també torna

La Selva, 2005, comença el seu camí Human Ashtray tot i que no és fins el 2007 que poden editar una primera referència, The Hate Rebirth.

Dotze anys després de la seva fundació i després de cinc de silenci els gironins ja no són cap promesa si no una realitat del més cru i contundent death metal amb impressionants riffs i que flirteja perillosament amb el brutal death.

Darrerament han tingut canvis en la seva formació, concretament al baix amb la incorporació d'Herpes. El seu darrer disc Exile, el tercer, ha estat una col·laboració entre la banda Blood Fire Death (quin ull que té el segell per les bandes extremes) i No humano Records en un format de luxe digibook A5.

Un dels trets d'aquest nou Exile és que el guitarrista de la banda Xevi Alegre s'ha encarregat de gravar, mesclar i masteritzar tot el treball als Trempol Studios, una feinada de por de la que se n'ha sortit més que bé.

La banda ha posat el disc en descàrrega gratuïta per donar la possibilitat a tothom d'escoltar aquest nou treball.

Tot i semblar uns nouvinguts acumulen experiència en directe tocant en més de vuit països compartint escenari amb grups com Dying Fetus, Disgorge, Hatebreed, Napalm Death, Soulfly, Entombed o Brutal Truth. Són 7 temes... però capaços de rebentar-ho tot.

 

Eric, Moonloop: Has de pensar com a músic, no en termes de màrqueting

No em cansaré de dir-ho. L'escena de casa nostra està plena de bandes que només esperen a ser descobertes i que continuen treballant en les seves propostes a quina millor i en estils d'allò més variats. Des d'aquestes planes sempre intentem oferir-ne un bon tast quan ens és possible i no hem volgut desaprofitar l'ocasió de parlar de la banda de referència pel que fa a les vessants més progressives, Moonloop.

Formats originalment a Barcelona el 2001 des d'un primer moment van cridar l'atenció per la varietat de la seva proposta basada en les vessants més progressives però amb un peu en la música extrema. Des del heavy metal més clàssic al death passant per tocs de black metal fins i tot. No hi ha límits en la seva proposta.

El seu debut, basat en la natura i la Terra, Deeply from the Earth, ja va ser tota una sorpresa. Per temes, execució, composició i fins i tot so amb un enregistrament als estudis Room amb Gorka Dresbaj que et deixava ben sorprès. El disc els va servir per assentar unes bases que amb passos estudiats i presentacions en directe han fet créixer el grup fins al punt actual. L'edició de Devocean, vegeu-ne la nostra opinió, confirma la voluntat del grup de fer passes ben estudiades encara que requereixin temps. El disc n'és una mostra, treballat sense presses i amb un resultat que ho denota. Aquest cop han optat per fer tota la producció, enregistrament, mescla i mastering sense moure's de Catalunya i el resultat ha sorprès fins i tot a mitjans especialitzats europeus que fins i tot es preguntaven i sorprenien que l'estat espanyol fos capaç de produir res en aquest nivell pel que fa a metall.

La resposta és sí, Moonloop ho han demostrat. Eric Baulenas, guitarrista, compositor, veus i principal ment pensant del grup ens atén en una xerrada que us oferim en format àudio extreta del nostre programa de ràdio.

Rather Be Alive: Al final les etiquetes no tenen sentit

Rather Be AliveL'escena catalana no para de donar-nos bons treballs de bandes que pels quatre costats denoten qualitat. Una nova mostra són els Rather Be Alive, un cop més el segell Blood&Fire&Death està atent als talents de casa nostra, els barcelonins que van començar el seu camí el 2012 amb un primer EP homònim.

El 2014 editen un nou EP, Resilència aconseguint girar per Portugal, França, Alemanya i Irlanda i ara és quan un disc com Origen ha de ser el trampolí perquè captin més l'atenció del públic del metall.

Canten íntegrament en català en una proposta que des del seu segell s'ha qualificat de math metal tot i que tenen interessants girs melòdics amb una execució de gran nivell que és palesa en tots els temes que integren aquest treball. Un treball que ha estat íntegrament gravat a casa nostra demostrant també que es poden fer grans coses sencer anar lluny i donant oportunitats al talent nostrat.

Es tracta d'una formació que cal tenir en compte si gaudiu de l'escena extrema i el que busqueu és una bona barreja d'estils amb músics de gran nivell i girs que et sorprendran i poden captivar un ampli ventall de seguidors de tots estils. Un homenatge a la sinceritat i a la música entesa com alta cultura.

Accés