Menu

Ràdio

Discos

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Los Guardians del Pont-Camí d'Hiperbòria

Discogràfica: Discmedi
Data sortida: Juny 2017

Los Guardians del Pont-Camí d'HiperbòriaTercera referència de Joan Cardoner, Quim Mandado i Martín Rodríguez sota el nom de Los Guardians del Pont desprès de Rockferatu (2010) i Sancta Sanctorum (2013). Aquests veterants s'afegeixen al bon moment que crec viu la nostra escena amb multitud de bandes de tots estils que ofereixen grans treballs des de casa nostra. Centrem-nos en aquest Camí d'Hiperbòria.

El disc consolida finalment Quim Mandado com el gran vocalista que és aportant aquesta personal manera d'interpretar en una veu ben coneguda per tots nosaltres. Aquest disc consolida el grup sobre unes bases que encara no estaven del tot clares ja que Sancta Sanctorum tot i aportar bones idees encara remava en un mar una mico convuls on les influències d'anteriors bandes de cada membre tenien el seu protagonisme, i és que l'estigma de Sangtraït és llarg i sempre el tindran al darrere... En aquesta ocasió el grup es mostra molt més compacte en les composicions i un so molt més personal. Ja que esmento el so, aquest és un dels aspectes a destacar ja que les afinacions són més greus i la presència de la bateria més notable com mai. Això fa que tot i segurament ser temes no tant ràpids adquireixin major duresa. En aquest sentit dir que han enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Tape Tone de Terrassa amb Bernat Jordana i José González.

El disc s'obre amb una solemne intro que ens porta a Perseguint somnis, amb un riff enganxós que ja mostra les intencions de la banda en aquest treball, assentar unes bases contundents on destaquen bateria i baix. La bruixa del nord segurament no és de les peces més redones, a mig camí entre la balada i un mig temps que busca el protagonisme de nou del riff conductor del tema. La Llavor de la Mort és un dels millors temes del disc amb una cadència que s'enganxa i les veus de Quim Mandado en una excel·lent forma. La tornada se't queda amb un parell d'escoltes i Joan Cardoner està més que notable amb les guitarres. Una de les peces que millor pot funcionar en directe. Almogàvers segueix la bona línia, un dels temes més heavys del treball de nou amb una gran tornada que de seguida queda i un bon solo de Cardoner que es marca una de les millors peces del disc.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Moonlop - Devocean

Discogràfica: Listenable
Data sortida: 24-3-2017

Moonloop-DevoceanEn més d'una ocasió hem comentat en aquestes pàgines que l'escena catalana de metall extrem està vivint una bona època. Multitud de bandes estant treien bons discos en estils d'allò més dispars, des del rock més clàssic a formacions més extremes com és el cas que ens ocupa. Els barcelonins Moonlop ofereixen la seva segona proposta discogràfica, Devocean. Si la primera Deeply from the Earth ja ens va deixar molt bon gust de boca aquest Devocean no fa més que confirmar i incrementar les bones impressions.

Cert és que el grup ha d'arrossegar, com el principal cap pensant del grup Eric Baulenas ha confessat en una recent entrevista, la comparació i influència d'una banda com Opeth, però tampoc en renega. Tot i això jo crec que van més enllà que els suecs en el sentit d'anar un pas més enllà en l'agressivitat de la seva música. La vena progressiva i melòdica és evident però l'agressió sonora pren el principal protagonisme en aquest Devocean.

Anem a pams. El disc s'obre amb Megalodon amb les primeres atmosferes que crea el treball en uns 7 minuts que deixen clar la gran progressió del grup en tot sentits. Si el nivell instrumental i d'execució ja era notable en aquesta ocasió s'ha elevat i de quina manera. Es nota com han volgut cuidar tots els detalls. Des d'un primer moment queda clar que el tractament de les veus està plantejat de manera totalment agressiva. De fet, poques són les veus netes en tot el disc, predominen clarament les guturals. Megalodon senta les bases en una part central més que adictiva en una orgia sonora que et deixa clavat. Melodia, ambients i agressió a parts iguals.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Siroll - Més llenya!!

Discogràfica: Blood&Fire&Death
Data sortida: 24-09-15

El criteri alhora de fitxar bandes per part del segell Blood, Fire&Death en aquestes alçades està fora de tot dubte. Sempre emmarcat normalment en els terrenys de les vessants més extremes ja porten temps donant a conèixer bandes que d'un altra manera i fruit dels pocs recursos no tindrien oportunitat de sortir del seu àmbit més local ajudant-se d'eines com les xarxes socials que, desemganyem-nos, ajuden i són importants avui però en pocs casos definitives alhora de moure correctament un producte d'aquest tipus.

Siroll són una de les bandes que darrerament han editat el seu treball amb el segell. No ens són uns desconeguts ja que la seva procedència geogràfica a la Catalunya central han fet que es poguessin moure arreu del territori sense descuidar les terres lleidatanes on m'atreviria a dir que ja tenen un bon nombre de seguidors, i això no és fruit de la casualitat de cap manera. Ja fa temps que intenten donar forma a composicions pròpies i el seu anterior EP Aniquilació ja mostrava més que bones maneres. Cinc temes amb les idees clares que van sorprendre i de quina manera des de la inicial i més thrasher Pobre, la versàtil La cosa, molt més death Aniquilació, No pots fer-hi res et sap a poc i el compendi de tot plegat No em sento culpable. Tot i això no era el seu primer intent ja que anteriorment ens havien presentat Predica el mal, un treball que va passar més desapercebut i amb les típiques mancances d'un primer disc.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

In Versus - La era del cuervo

Discogràfica: Gothic Rec&Productions
Data sortida: 01-10-2015

In Versus - La era del CuervoAquella dita de més val tard que mai el podem aplicar amb els In Versus. I segur que no pas perquè no en tinguessin ganes, però el pas lògic després de 10 anys d'existència era la gravació dels temes que durant tot aquest temps s'han pogut anar escoltant en les seves actuacions en directe. El problema? El de sempre. Quan més sembla que està la tecnologia accessible per les bandes és quan més s'han d'ocupar, i el més important, pagar-ho absolutament tot. Ningú aposta per tú, cap segell aposta i paga cap gravació, t'has de buscar la vida. D'aquí neix la iniciativa d'una campanya de crowfunding que va arribar a bon port ja que amb les aportacions van aconseguir gravar el disc i poder donar un plus als mecenes fins i tot amb la gravació d'un dvd de la seva actuació al Kalikenyo Rock de la petita localitat de Juneda a les garrigues.

Si hom és coneixedor de la trajectória de bona part dels membres del grup i veient la portada del treball és fàcil pensar que ens trobem davant d'un disc de metall extrem. Més encara si ens fixem en les lletres on la temàtica sobre ocultisme, destrucció, épica i fantasia fan que conjuntament amb el tractament que se li dóna encara ho sembli més. Thrash, death, black podrien ser paraules que et vinguin al cap però no és cas. Hi podem veure certs tocs i influències però ens trobem més davant de material força eclèctic que pot captivar tant a seguidors del metall més clàssic com als de les vessants més extremes.

Llegeix més

  • Escrit per Cítric Muntz i Carl (Carlson)
  • Categoria: Discos

Mantle Earth - Orogénesis

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: Demo 2015

“Orogenesis” podria haver estat perfectament la primera demo d’en Mike Oldfield, si aquest hagués estat sotmès a una intensa sessió d’audició nocturna d’ Iron Maiden i Mercyful Fate, i obligat el dia següent, a punta de pistola, a escriure un grapat de cançons instrumentals per enregistrar-les en un modestíssim estudi domèstic.

Desafortunadament, aquesta elucubració sobre l’origen del disc, es neutralitza  en llegir els concisos crèdits que acompanyen el Cd i que ens fan saber que “aquesta demo ha estat enregistrada per en Thanatos i en Aqueronte, durant la lenta cristal·lització del magma. Mesclat i masteritzat a l’Estudi “Osiris” d’Espanya a l’ hivern de 2015”.  Thanatos i Aqueronte, aquests son els noms de les veritables pares de la criatura, dos músics força coneguts en l’escena heavy lleidatana, en haver estat membres de “Cauldron” i en el cas d’ Aqueronte, també fundador a finals dels 80 de “Malfast”, uns veritables pioners del death metal peninsular.

Una major insistència per esbrinar detalls, ens condueix a saber que, Mantle Earth és el projecte unipersonal d’en “Aqueronte”, que s’ha fet càrrec unilateralment de tots i cadascun dels elements que formen aquesta treball: composició, arranjaments, interpretació, mescla i masterització. Havent comptat exclusivament amb els serveis d’en Thanatos per l’enregistrament de la bateria, sumant així a Mantle Earth a un llarg reguitzell de formacions musicals que han contractat els serveis d’aquest bateria, que ens els darrers anys, a banda de liderar Cauldron, ha destacat per ser un dels musics de sessió més sol·licitats del panorama black metal.

Llegeix més

Accés