Menu

Erik Martensson (Eclipse): "No volem fer temes avorrits"

Erik MartenssonUna de les bandes de hard-rock melòdic que més reconeixement està tenint en els darrers temps són Eclipse, per a res uns nouvinguts a l’escena però la seva tenacitat, i sobretot, discos i directes que estant captant l’atenció de tots els seguidors de l’estil fan que, per exemple, hagin tocat en les dos últimes edicions del Rock Fest (per aclamació i petició popular la segona). No és que hagi passat només en aquestes contrades, arreu s’està rebent el seu darrer Monumentum de manera molt positiva com una excel·lent col·lecció de temes superant m’atreviria a dir el ja més que notable Armageddonize.

A primera hora de la tarda d’un 12 d’octubre en plena festivitat de l’estat Espanyol truquem a Erik que precisament tot just saber que truquem des de Catalunya pregunta i s’interessa, i de quina manera!!, per la situació que estem vivint en els darrers temps. Certament tot el que està passant és conegut arreu, fins fa res quan deies des d’on trucaves no hi havia la més mínima reacció o fins i tot havies de dir Barcelona o Espanya perquè l’interlocutor fos capaç de situar-te al mapa... ara no cal. Erik em comenta que ho ha estat seguint molt d’aprop, veient el discurs de Puigdemont del dia 9 per exemple i, de fet, un dels seus tècnics de guitarra és de Barcelona i el té al corrent pel que ens comenta.

Si preferiu escoltar l'entrevista enlloc de llegir-la us oferim l'àudio del nostre programa de ràdio al final de la seva transcripció escrita en aquesta mateixa pàgina.

SM - Però parlem de música, han passat dos anys des de l’edició d’Armageddonize i ara que Monumentum es va editar el març i amb la perspectiva d’aquests mesos, la rebuda i reaccions que heu anat rebent quines són les teves sensacions al respecte?

EM - Quan estàs creant un disc intentes donar el millor de tú mateix. Ets tú i el que puguis oferir, és com un moment molt íntim però un cop s’edita d’alguna manera ja no és tant teu i hem tingut sort perquè la reacció ha estat molt bona. A més els nous temes s’han pogut presentar en directe i estant funcionant fins i tot millor que els ja coneguts del grup. Fins i tot crec que ens està aportant nous fans als directes i també està venent força bé. Tot està anant bé i estar sent un bon llançament.

SM - Observant la vostra carrera m’atreviria a dir que amb cada disc heu composat millors temes, fet millors directes, obtingut més reconeixement i aquest cop no és una excepció, no sé si també tens aquesta impressió...


EM - Estic d’acord, especialment quan molta gent ja ens diu que sonem a Eclipse, que tenim un so propi. Quan ets jove i estàs aprenent ho fas a base de copiar als altres amb les influències que tens i amb el temps et centres més en el que ets i ofereixes en aquest cas com Eclipse. Evindentment tindràs totes les influències acumulades durant i en el passat però amb conservant el teu propi so i això és el que més valoro del que pugui dir la gent.

SM - Havent gravat al teu propi estudi segur que tot és molt més fàcil i relaxat, sense pressions de temps per exemple en acabar en una data.

EM - Tots els discos els em gravat al meu estudi. De fet, ja no visc a Stockholm, he marxat de la ciutat a 300 quilòmetres on he construït un gran estudi, senzillament molt millor. La gran diferència és haver marxat de la ciutat i tot l’stress que comporta, quan la banda és aquí està centrada en el què fem i tenim un ambient molt més relaxat.

SM - Tot ho heu fet allà? Vull dir des de enregistrar a mesclar o el master?Eclipse banda

EM - Absolutament tot, des de la primera gravació a l’entrega del master final.

SM - I sou d’aquells que quan entreu a gravar ja està tot pre-produït i assajat o composeu al mateix estudi?

EM - També escrivim a l’estudi, fem canvis... aquest cop tot l’àlbum s’ha fet molt molt ràpid, en uns tres mesos s’ha fet absolutament tot, cosa que ens podria haver portat al pànic en alguns moments però ha anat prou bé.

SM - He de dir que si m’he de decantar per algun tema en concret em costa, i avui dia això és un mèrit perquè no és fàcil trobar-se un disc sencer de bons temes quan el món de la música viu esclau dels temes en si i no el disc com a unitat. A més són uns temes que transmeten molta positivitat, t’apugen l’ànim d’alguna manera...

EM - Estic d’acord, si una cosa tinc clara és que no volem fer temes avorrits. Moltes vegades he comprat discos d’altres bandes i amb dos o tres temes ja veus la dinàmica. Molts cops tens dos o tres temes bons i la resta ben avorrits, senzillament per omplir. N’hi ha molts d’aquests i no volem que ningú tingui aquesta sensació amb un disc d’Eclipse. Pots començar a escoltar el disc en la primera o en la setena cançó, la vuitena o la tercera. Si un tema no és prou bo no va al disc ni veurà la llum.

SM - Ja que parlem de temes potser una de les que m’ha cridat l’atenció és Black Rain, molt més progressiva que la resta i diferent.

EM - És curiós perquè aquesta havia de ser la primera peça del disc i al final ha acabat la darrera. D’altra banda a l’hora de decidir diferents singles tant entre els membres del grup com amb la companyia tothom escollia temes diferents i al final és una mostra del ampli ventall de bons temes que crec em tingut per escollir.

SM - Què ens pots explicar sobre les lletres d’aquest disc, pot semblar que la majoria parlen de qüestions amoroses però diria que hi ha un rerefons...

EM - La veritat, no m’agrada i no crec que el rock hagi de tenir temes feliços o no, l'estat d'ànim propi o la merda que és tot. Se’n pot discutir molt però a mi m’agrada parlar d’altres aspectes de la vida, alguns cops els més foscos i que és difícil de parlar-ne però que amb la música de context surten les paraules. No sóc religiós ni res per l’estil, si avui em moro crec que fins aquí he arribat i ja està i per això cal viure de manera plena.

SM - Això ens porta una mica al procés creatiu, jo crec que posar-se davant d’un paper o amb un instrument i ser conscient que has de fer alguna cosa nova no ha de ser gens fàcil per un músic, potser el més complicat de fer.

EM - Ho és, i crec que molts músics es centren massa en com toquen i no que toquen. Les cançons ho són tot i aquesta és la raó per la que escoltes un disc, això és el que cal cuidar. Per mi com a músic la composició és el més important, crear quelcom únic per mi mateix.

EclipseSM - Fins ara hem parlat de la part artística i segurament més agraïda però com porteu vosaltres la part del negoci. Heu intentat tenir control total sobre aquesta part? heu tingut desenganys? podeu viure com a músics? Normalment els músics odien aquesta part per altra banda necessària.

EM - Quan comences amb una banda nova i jove des del no res hi ha un munt de feina que has de fer i cap músic vol haver de fer, per aconseguir el primer concert o qualsevol altra gestió del món discogràfic que porta temps aprendre i on cal ser perseverant. Per sort ara els discos estant venent realment bé, la gent ve als concerts, hi ha interès pel grup, la premsa escriu sobre nosaltres... és un privilegi fins i tot des del punt de vista que no t’agradi gens aquesta part de ser músic, la part dels negocis. Òbviament prefereixes tot allò que gira al voltant de la música però s’ha d’afrontar la part dels negocis per molt que la vulguis tenir lluny.

SM - No puc estar-me de preguntar-te sobre W.E.T, alguna novetat? Nou disc o gira?

EM - Doncs mira precisament puc dir-te que justament ara estic mesclant el que serà nou disc de W.E.T. De fet, ara mateix que parlem estic davant de la taula de mescles i ho estava fent, si ara dono al botó de play podries sentir el nou material. Serà un gran disc, molt melòdic i gravat amb la mateixa formació de sempre i quan acabi amb això tinc previst estar amb Ronnie Atkins per un nou disc de Nordic Union.

SM - La veritat que em vaig quedar amb les ganes d’escoltar, encara que fos per telèfon, del nou material de W.E.T i val a dir que Erik està més que enfeinat. Parlem de directes si et sembla. Al igual que com dèiem s’ha incrementat la vostra popularitat també els directes, gires i presències en festivals. Sense anar més lluny porteu dos anys tocant al Rock Fest, la segona vegada en bona mesura per la petició del públic, i ara torneu al desembre.

EM - He de dir que les peticions perquè hi toquéssim per part dels fans ja venien de 2015 i 2016, en vaig rebre un grapat, i finalment ens van contractar per obrir una de les jornades a primera hora. El promotor va veure que va venir molta gent tot i ser un dels primers a tocar i ens va voler per obrir per Aerosmith a Madrid i tocar de nou a Rock Fest. És fantàstic, això demostra el que pot fer un grup de fans en una ciutat i el que significa per nosaltres que sense ells no hauríem pogut tocar aquests concerts fantàstics al vostre país.

SM - I val a dir que aquest 2017 estava pleníssim per veure-us...

EM - I tant!, no podia veure el final i la gent era més enllà de la fi de la carpa. Molta gent, increïble. Els fans catalans són meravellosos.

SM - I la reflexió més escoltada entre el personal era, perquè no toquen als escenaris principals?

EM - Nosaltres pensàvem el mateix. També volíem tocar allà, perquè hi vam tocar el primer any i ara no!!?? Més encara després de veure la gent que hi havia. Tampoc no ens em de queixar pas per això, va ser el que va ser i està bé, esperem que l’any vinent.

SM - Al desembre veniu de nou a tocar, què podem esperar d’aquests concerts?

EM - Fins ara hem tocat en festivals a Espanya i, per tant, concerts curts però ara crec que ens podrem centrar en tot el nostre catàleg fins i tot de discos com Are you ready to rock ja que als festivals estàs obligat a oferir els millors o més coneguts temes per arribar a tothom i fer una hora com a molt. Segur que tocarem temes que fa molt que no toquem, això és quelcom que segur que canviarà.

Aquí teniu l'àudio complert de l'entrevista:

Accés