Menu

Epica + Vuur + Myrath 24-11-17

Sala Razzmatazz, Barcelona
Fotos: Emilie Garcin, Myrath Facebook

Anneke Van GiersbergenÉs curiós com darrerament la sala gran de Razzmatazz està acollint concerts que tampoc fa tant era quasi un somni que es celebressin a la gran d’aquestes sales barcelonines. Encara recordo veure a Mr.Big amb tot el fervor del seu retorn a Bikini, o els mateixos Epica que sempre han estat carn de la Sala 2. Certament ens trobem en l’era del directes amb una oferta desmesurada on s’aboquen tots els esforços de bandes i els actors del negoci musical.

Així doncs, en aquesta ocasió la cita ens oferia una bona dosi d’eclecticisme on bandes prou diferents entre sí i alhora en sí mateixes oferien un recorregut per un ampli ventall d’estils. Obrien Myrath, bona banda de Tunísia, que amb el poc temps que van tenir ens van deixar amb ganes de més. L’inici ja va sorprendre amb l’aparició d’una ballarina que amb danses del ventre i pròpies de la seva cultura que va donar pas a l’entrada del grup. De fet, va anar apareixent durant el show amb diferents coreografies. Fer un set-list per escassa mitja hora no és fàcil i el grup va decidir centrar-lo en els seus dos darrers treballs Tales of the sands i Legacy obrint amb Believer. Des del primer moment els ja presents a la sala van rebre el grup força bé i acompanyant-lo, extrem no massa habitual en una banda que obre una vetllada a les set de la tarda. A destacar el vocalista Zaher Zorgati i el guitarra Malek Ben Arbia que es van emportar totes les mirades amb una bona feina. Bona banda que mereix més amb aquesta proposta de metal clàssic-progressiu i aquests tocs tant personals orientals.

Temps per veure la tornada “oficial” d’Anneke Van Giersbergen al metall. Vuur (terme holandès que vol dir foc) són la seva proposta i la veritat que al meu criteri es van menjar als caps de cartell Epica de manera descarada, van ser els triomfadors de la nit. És evident que a Anneke sempre serà recordada per The Gathering però la diversitat en tot el que ha fet ha estat present i ara ens sorprèn amb aquest tros de banda. Els músics que l’acompanyen són de Champions League Ed Warby a la bateria, Jord Otto i Ferry Duijsens a les guitarres i Johan van Stratum al baix. Us poden sonar bandes com Gorefest o Stream of Passion com dos dels grups on han estat aquest personal, citant aquests noms, tota una garantia. Un cop surten a escena i arrenquen les primeres notes de Sail Away – Santiago et tira enrere l’actitud, l’execució i fins i tot un so absolutament brutals. Només ho pot millorar la sortida d’Anneke que un com més demostra que el seu estat de forma és etern. Té una veu prodigiosa que amb la seva entrega i simpatia et sedueix en directe com poques. Després d’un primer tema del seu atronador i imprescindible In This Moment We Are Free- Cities sona de un altre tema del disc My Champion – Berlin i ja en aquest punt la primera aclucada d’ull al seu passat més recent amb The Storm, una versió més que endurida d’un dels temes del seu anterior projecte The Gentle Storm. Conversa amb el públic, anima i interactúa. Ens recorda com d’inspirador ha estat per ella DevinTownsed del que interpreten Fallout al que segueix un descomunal Days Go By – London, un dels millors temes de Vuur i el primer que es va donar a conèixer.

MyrathEs notava que bona part dels assistents coneixen a Anneke tot i ser la nit d’Epica però també moltes cares atentes al que es veia davant una banda que es pot menjar en escena a qui calgui i que no deixa indiferent. La traca final amb la preciosa Your Glorious Light Will Shine – Helsinki i un demolidor final amb un dels temes més aclamats de la discografia de The Gathering Strange Machines, que per cert va passar més desapercebut entre el personal que els temes de Vuur però va ser absolutament memorable. Poc després d’acabar el seu show Anneke va estar al lloc de merchandising signant i conversant amb tothom que ho volgués, sí conversant, i dedicant uns minuts a parlar amb cada persona fins ben entrat el show d’Epica. La banda al complert va sortir per signar i fer fotos al acabar els caps de cartell fins i tot en ple carrer davant les escomeses del personal de seguretat de la sala. Una lliçó musical, de saber fer i de proximitat amb els fans. El foc va desfer el gel que ben aviat saltaria a l’escenari de Razzmatazz.

I el gel va ser Epica. No voldria donar a entendre que els caps de cartell van fer un mal concert, ni molt menys. Senzillament va ser tot massa perfecte i estudiat. Les bandes són molts cops excessivament professionals. Què vull dir amb això? Doncs que cada frase és protocolària, mecànica, les mateixes salutacions cada concert, poca comunicació amb el públic i menys interacció. Has vist un concert i has vist tota la gira.Quan vens de veure un allau com Vuur on a més de ser professionals i perfectes on cal ser-ho, a més ets comunicatiu, interactues amb la gent, t’hi dirigeixes directament i s’estableix una comunicació real la diferència és més que notable. Si a més sumes que el so no va pas millorar i que sincerament crec que Anneke li dóna mil voltes a Simone com a frontwoman i cantant tot està servit. Després de la intro Eidola va sonar un primer tema de The Holographic Principle com Edge of the Blade i ja d’entrada una de les peces més conegudes, Sensorium. D’aquí fins al final van ser una màquina perfectament engreixada però no tant en el bon sentit, perfectes però monòtons i sense ànima... però perfectes. L’espectacle el va aportar el teclista Coen que amb el seu instrument amb rodes per la plataforma habilitada a tal efecte l’anava fent anar d’aquí cap allà i va aparèixer amb un teclat circular prou espectacular.
A més el set-list va ser excessivament curt i peces com Fight Your Demons, Universal Death Squad, The Essence of Silence, Ascension - Dream State Armageddon, Dancing in a Hurricane, Reverence (Living in the Heart), Unchain Utopia, Once Upon a Nightmare on cal afegir els bisos amb Sancta Terra, Beyond the Matrix i Consign to Oblivion van fer tot just una hora i vint de concert que jo crec no pot deixar satisfets els seus seguidors. Molt curt.

Accés