Menu

Epica - The Solace System

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 01-09-2017

Epica-The Solace SystemÉs curiós com la presència femenina en l'escena del rock dur i metall és encara vista com una excepcionalitat quan des de fa anys la presència de dones en les bandes, i no tant sols com a vocalista, s'ha fet més evident. Certament, no és el que hauria de ser i analitzar les causes que fan que les dones no s'acostin amb normalitat a la nostra escena, ja sigui com a participants actives o públic, seria llarg i amb un resultat incert. Com que encara ens trobem amb aquesta "anormalitat" molts cops la presència femenina és valorada per multitud de factors que poc tenen a veure amb la vessant artística, que hauria de ser la predominant, i bandes i segells ho exploten conscientment. Faltaria veure que en pensen les interessades que segurament es veuen immerses en l'espiral amb poca capacitat de maniobra.

En el seu moment va haver un boom, la indústria i les bandes conscients que era un punt de captació d'atenció (i encara ho és) van tenir a bé presentar-nos multitud de propostes en aquest sentit i no tantes han perdurat en el temps. Epica són una de les bandes que han sobreviscut amb coherència i que es creuen la seva proposta, és més, les dos cares visibles del grup, Simone Simmons i Mark Jansen, després de ser parella i deixar-ho han continuat amb el projecte, això ja vol dir molt, no seria el primer cop que un afer sentimental trenca una banda.

Un any ha passat entre els dos darrers llançaments d'estudi The Holographic Principle i el que ens ocupa The Solace System, aquest darrer considerat EP però amb una durada que s'acosta als 30 minuts no tinc tant clar si és el format que li escau. Sigui com sigui ens presenta sis temes que s'allunyen una mica de l'experimentació d'anteriors treballs centrant-se en el metall simfònic de grans cors i tornant en bona part a recuperar sons més metàl·lics aspecte que crida l'atenció ja que els temes que aquí ens presenten es van compondre en el període dels dos darrers anys i ara es recuperen per veure la llum.

The Solace System obre sent una peça marca de la casa amb tots els elements esperables. Cors, melodia, guturals de Mark i les orquestacions habituals. Fight your demons ja mostra una vessant més metàl·lica i en Architect of Light té més presència la veu de Simone. Definitivament la meva preferida és Wheels of Destiny, m'ha recordat als mateixos Judas Priest amb un riff poderós i possiblement el més metàl·lic que mai hagin fet. Fins i tot la part central conté un passatge progressiu que podrien haver signat Dream Theater. Immortal Melancholy és la proposta "tendra", la balada, on de nou Simmons pren el comandament. És curiós com sense tenir una portentosa veu sempre se l'ha tingut en bona consideració en aquest sentit quan jo crec que no té una de les millors de l'escena. Decoded Poetry és el "gran" tema amb tots els elements presents i les parts orquestrals més treballades i presents de tot el EP.

Només resta veure com defensen en la nova gira aquestes peces i tot el seu catàleg, portar uns teloners com Vuur amb Anneke Van Giersbergen al capdavant els obligaran a donar el millor de sí mateixos o se'ls poden menjar!!

Accés