Menu

Masterplan - PumpKings

Discogràfica: AFM Records
Data sortida: 28-07-2017

Masterplan-PumpkingsEn l'allau de llançaments que patim actualment resulta inevitable que se t'escapi grapats de discos que segurament val la pena i que davant el panorama actual ni t'assabentes que han sortit o pel que sigui passen per les teves mans i no prestes atenció. Alhora bandes que has pogut seguir deixes de fer-ho fins que un dia i no saps ben bé la raó tornes a escoltar alguna cosa d'ells. Aquest podria ser el cas de Masterplan, banda que quan Roland Grapow va posar en marxa i amb Jorn Lande de vocalista va cridar l'atenció de bona part dels amants del power metal i el heavy més clàssic.

Amb el temps i els canvis que ha patit certament he de dir que els havia deixat de banda però no fa tant vaig topar-me amb aquest PumpKings i pensant que era el nou treball del grup me'l començo a escoltar. La veritat que des del primer tema tot m'era excessivament familiar però de manera inconscient no hi vaig donar fins que va venir la il·luminació, però si estic escoltant temes de Helloween!!! Feia segles que no havia escoltat aquests temes i efectivament ens trobem davant d'un treball que de nou no en té res. El senyor Grapow i companyia s'han dedicat a gravar bona part de les seves aportacions compositives a la banda de la carbassa amb la formació actual donant-li un toc més contundent i dur, per dir-ho d'alguna manera.

Així doncs peces com Someone's Crying, Mankind, Mr Ego, Still We Go o The Time of the Oath per citar algunes de les poden resultar més conegudes les trobem aquí revisitades. Peces que val a dir que haurien d'haver tingut més sort i reconeixement en el seu moment. En total són 11 temes que van del període de 1990 al 2000 en els discos Pink Bubbles GoApe, Chameleon, Master Of The Rings, The Time Of The Oath i The Dark Ride.

Jo crec que la pregunta clau a fer-se és, calia? Jo crec que no. Per molt que ara l'amic Roland faci les coses diferent o n'estigui més que orgullós dels temes tornar-les a gravar no aporta res de res. Si, una mica més ràpides, afinacions més greus i la veu de Rick Altzi molt més rascada i d'acord amb l'actual enfocament que les versions originals amb Michael Kiske, però tot plegat, per a què? Sempre ha estat igual, a les bandes els importat molt poc en la majoria de casos omplir el mercat de material relativament més fàcil de produir (directes o regravacions per exemple) que exprimir-se les neurones per treure noves peces i enregistrar-les. Treure disc és estar d'alguna manera d'actualitat i tenir excusa per aparèixer als mitjans especialitzats, fer algunes entrevistes i si es venen uns quants cds tot això que tens.

Pot ser que en alguns casos un llançament de les característiques esmentades tingui una gran vàlua, hi ha grans directes que formen part de la història de la música per suposat, però més del 90% de referències passen sense pena ni glòria. Aquest Pumpkings no aporta res, senzillament recordar que una etapa de Helloween en la que molts no pensen quan parlen de altres èpoques del grup i que va donar molts i grans temes a la trajectòria del grup, del qual Roland Grapow en va ser una peça prou important i aquests temes en són la prova. Ara, d'aquí al que se'ns presenta en aquest disc hi ha un abisme. Totalment prescindible o només per molt fans de Masterplan, pel proper disc amb nous temes ja en tornarem a parlar.

Accés