Logo

L'estan matant

VinilsCompreu vinils o cds? Crec que no és una qüestió menor per aquells que vam aprendre a valorar la música com a art a través del format físic, vinil o cassette, bàsicament, durant un grapat d'anys i posteriorment cd. El gaudir d'aquest plaer que és escoltar la música que t'agrada ha anat lligat fins no fa tant a tenir a les mans un d'aquests formats i posar-lo en el reproductor corresponent. Molts hem crescut així i en aquestes alçades podem compaginar-ho amb l'actual model de consum però ja no tenim remei. Fa anys i panys que s'anuncia la mort dels formats físics, i certament és lenta però sembla imparable. Algun fet, sens dubte destacable i que dóna certa esperança, com l'anomenat revival del vinil ha animat a molts a consumir de nou música en format físic, alguns s'han apuntat a la moda i altres han seguit fent el que feien, pocs per això, seguir comprant música sigui quin sigui el format.

Si parlem de la nostra escena, el rock i heavy metal en totes variants i estils, sempre s'ha dit que és un dels estils musicals on encara, comparat amb molts altres, els seguidors consumeixen formats físics... cada cop menys crec però cert és que el personal té tendència a comprar els llançaments dels grups que segueix. Ara, no salvarem pas els formats físics. Quina és l'actual posició que tenen en el mercat musical? Menor, això segur. Els streamings regnen però, sobreviuran com alguna cosa residual per quatre "frikis"? O definitivament moriran?

Anem a veure algunes dades. Si parlem de la indústria discogràfica catalana i segons dades de l'Anuari de la Música 2019, el mercat digital representa ja més del 75% del negoci. Això va suposar el 2018 un gran creixement de facturació d'un 50% mentre que les vendes físiques van disminuir amb una pèrdua d'un 30%. Tot i així, l'augment de consum en digital no ha compensat la caiguda del físic, fent baixar els ingressos un 74%. Tot plegat en un context on la major part del negoci musical es deu a l'streaming que el 2018 va créixer un 13% augmentant les subscripcions a plataformes com iTunes, Spotify o Deezer. Ja veieu que aquestes dades tenen un any i escaig en el moment de publicar aquestes ratlles, el 2020 tot serà diferent. El confinament i tot el que està passant fa que s'hagi alterat qualsevol tendència i funcionament de mercat. Pot ser que l'alteri per sempre.

Si ja queda clar que només el 30% de consum és en format físic, com queden els diferents formats? I on ha quedat aquells titular publicats no fa tant per tants mitjans dient que el format físic superava el digital? No crec que llavors fos així i menys ara. El que crec que és ben clar és que des de fa anys la mateixa indústria no fa més que marginar un format que en el seu moment va voler vendre com la salvació de tot i l'avanç més gran en la reproducció domèstica de música, doblant-ne el preu tot i ser més barat de fabricar, el cd.

Personalment em sembla un format excel·lent, pràctic, portable i de qualitat sonora (per molt que es digui) excel·lent. No entraré a valorar aquí si sona millor o no que el vinil, tots dos són bons per mi i podem trobar estudis a favor d'un o altre en aquest sentit. Sigui com sigui des que el vinil va tornar se l'ha volgut vendre i considerar com el "rei" dels formats físics. No el menysprearé pas, m'encanta també. Ningú el guanya pel que fa a presentació i són molts els que diuen que sona millor i que res no pot superar aquest material. Sigui com sigui tot i aquests elogis per exemple a Gran Bretanya es van vendre el 2019 4,3M de vinils i en el mateix període 23,5M de cds. Qui venia més doncs?

Els segells discogràfics semblen haver acceptat la demonització i enterrament del cd, aquí uns exemples. Universal el 2018 va fer una reedició en vinil dels Police, un package del Every Move You Make, doncs bé, va tardar un any a editar el mateix en cd. El mateix va passar amb uns remasters de Bruce Springsteen. Els exemples són incomptables. Un de la vida pràctica. Heu comprat en els darrers temps un cotxe? Bé, des que els fabricants van començar a prescindir dels reproductors de cds als cotxes l'únic que han fet ha estat donar un motiu més a la gent per agafar el coi de mòbil i fer anar streaming a través de bluetooth continuant matant el format i sempre empitjorant la qualitat de l'escolta que ja va començar en el seu moment amb l'mp3, però això ja és tema per un altre dia...

Reproductor cdEl CD va fer guanyar a la indústria BILIONS i ara la mateixa indústria l'està matant. Pel que fa a la venda en físic de música es parla i potencia lleugerament el vinil i en menor mesura el cassette, no tingueu dubte que si apuntés a un bon repunt d'aquest darrer també s'hi abocarien. A primers dels 90 ens van empènyer a comprar cd en detriment del vinil, ara tot el contrari.

Per suposat la principal raó és el benefici monetari. És lícit, és el que prima, el benefici per sobre de tot. Avui dia només cal mirar el preu mitjà de qualsevol vinil vs la mateixa còpia en cd, molts cops quasi dobla el preu. La majoria d'edicions en vinils acaben passant sense patir els 20€ sent benèvol ja que molts cops és molt més. Sigui com sigui tot sembla abocat al streaming, res és durador, tot és al núvol, aquí i enlloc, quan durant anys l'únic que comptava era acumular discos a casa. Al 2010 el 73% de tots els àlbums "consumits" van ser a través de producte físic. Ara deu anys després ens trobem al voltant del 18%. El mercat de l'streaming, que no existia fa deu anys, té el 74% de tot el consum de música. Nosaltres, amics meus, els que comprem, formem part d'una petita minoria. O no coneixeu força gent que no té a casa ni reproductor de cd ni un plat per reproduir un vinil? N'hi que ni tant sols han tingut mai un cd a casa des que va començar tot el tema napster. I tinguem en compte que l'streaming és poc menys que la misèria pels músics i artistes. Quan recentment el CEO d'Spotify ha declarat que treure un disc cada dos o tres anys no és suficient, què està dient? Ja ha sortit la vena mercantilista i buscant el de sempre. El sr Daniel EK hauria de provar a compondre 10 temes, assajar, gravar, mesclar, masteritzar..., a veure quan tarda. De fet ho estant aconseguint ja que cada cop més el mercat funciona a base de cançons soltes i no pas àlbums afavorint el consum ràpid i fàcil. Ja estem amb la merda de sempre. Que s'ho quedin els dj, el trap, reggeaton i electrònica si volen això. No pas la música de veritat.

Però ei, trobar-te en aquesta minoria és divertit. És intens i alimenta el sentiment de comunitat. La indústria ens hauria de valorar i no tractar-nos com idiotes, prou que no ens hi deixem tractar. Compradors que han estat consumint cd durant 30 anys no ho engegaran tot a rodar i es desfaran de les col·leccions tant sols perquè mola el vinil i ara es reedita tot en aquest format i apareixen mil publicacions lloant el format i esmentant que pugen tant i tant les vendes. O passar-se de cop a Spotify perquè puc conèixer més grups i música. Aquest no és l'encant. Pareu de voler manipular, una mica de respecte per tots aquells que us han omplert les butxaques des dels anys 40 fins els 2000. Si almenys tants milions haguessin pogut fer cap a les butxaques dels creadors, els artistes, músics, compositors i intèrprets que ens han fet sentir. Les estructures empresarials per fer-nos arribar la música han estat necessàries però a quin preu, ens han estat prenen el pel tant temps...Iniciatives com Discogs s'han convertit en un punt de trobada de tot aquell que valora el format físic, el col·lecciona, compra venda i cataloga. És una delícia donar-hi voltes.

Compreu música però no us deixeu enganyar, el vostre instint sobre si val la pena pagar el que es demana i quan per una obra no us enganyarà, i si és directament a l'artista millor. Ell és qui us proporcionarà moments de plaer, no pas un directiu d'empresa.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats