Menu

Tomi, Amorphis: Intentem ser el més oberts de ment possible

Amorphis - HaloSi voleu veure i escoltar en versió original trobareu l'entrevista al nostre canal de Youtube al final de la versió en text que aquí oferim.

El terme evolució sovint s'ha aplicat al món de la música i en concret a la carrera d'un grup musical entès com el canvi que va experimentant durant la seva trajectòria. A nivell musical fa que busquin noves maneres de fer, noves sonoritats i estils per enriquir o fins i tot canviar substancialment la teva primera proposta artística. Crec que aquest podria ser el cas dels finesos Amorphis.

Un cop més des del petit país nòrdic ens arriba una proposta que cal tenir en compte en la nostra escena i no pas per nova ja que el grup acredita en aquestes alçades més de 30 anys de carrera. Aquest febrer de 2022 el grup ha editat el seu catorzè disc d'estudi, un treball especial ja que culmina la trilogia iniciada amb Under the Red Cloud el 2015 seguit de Queen of Time el 2018 tancant el cercle amb aquest Halo. Tres treballs molt homogenis i que han sabut mantenir un nivell altíssim de progressió, bones composicions, originalitat i el toc quasi místic que el grup ha sabut donar a la seva música.

La sorpresa va ser nostra després d'algun intent fallit rebent un dissabte al matí l'oferiment de poder parlar amb el cantant Tomi Joutsen l'endemà mateix. Sorpresa per la immediatesa i pel fet que es concedís entrevistes un diumenge, fet poc habitual. No ho vam dubtar, sense ni tant sols haver pogut escoltar el disc encara vam tancar-la ràpidament.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Tomi, tinc la sensació que hi ha molt interès en aquest nou treball ja que hem estat intentant poder parlar amb vosaltres durant unes setmanes i el mateix segell comentava que estaven aclaparats de peticions i que miraven d'anar donant sortida a tot el que podien. Finalment aquí estem però no sé si vosaltres teniu la mateixa sensació...

Tomi Joutsen (TJ) - Sí la veritat que hem estat ocupats amb això. És divertit comprovar com la gent està interessada en la nostra banda tot i no haver fet massa concerts en força temps.

SM - Catorzè disc d'estudi, el darrer d'aquesta trilogia que es va iniciar amb Under the Red Cloud, va seguir amb Queen of Time i ara amb Halo. He de dir que estic completament encisat per aquests treballs i com han mantingut un nivell tant alt. Potser és la millor època creativament del grup, què en penses?

TJ - Hem treballat molt dur al llarg dels anys. Crec que el grup ha crescut constantment, no som ni molt menys la banda més gran del mon en aquest negoci, ni tant sols a Finlàndia. Senzillament hem anat a més poc a poc, ha estat treball constant i girar sense parar. Per sort també tots hem estat bé, cal tenir en compte que ja no som uns jovenets, i hem tingut oportunitat de fer bones gires. Tenim un bon management i segell discogràfic així que tot rutlla bé fins i tot en la part del negoci, que és molt important si intentes viure d'això, i al final és la teva professió. Així que... yeah! per sort tenim molts membres al grup que composen música i aquesta és la raó que puguem treure discos any rere any. D'altra banda per poder-ho fer has d'estar el millor possible mentalment també, en pau i relaxat.

SM - Crec que t'entenc perfectament quan dius el de mantenir-te amb salut quan ja no ets un jovenet. Diria que som de la mateixa edat... jo en tinc 46.

TJ - Si, jo també en tinc 46 i en faig 47 aquest any. Ja sents que no ets ni seràs aquell jove mai més, potser la teva ment treballa com si en tingués 17 però el teu cos no és el mateix que en aquelles edats. No sé, senzillament és així.

SM - La música sempre és subjectiva perquè una cançó o un disc que a mi m'emociona potser a tu no et diu res. Ho dic perquè aquest Halo musicalment crec que segueix perfectament l'estela dels dos anteriors amb tots els elements progressius i potser una mica més orientat a sons més durs. Tothom pot tenir una visió diferent i crec aquesta és la grandesa i la bellesa de la música.

TJ - Correcte. Crec que hem trobat d'alguna manera una fórmula en el nostre grup sense intentar fer les coses com s'hagin fet en discos anteriors. Intentem ser el més oberts de ment possible, treballar amb noves idees per trobar nous angles aquí i allà, intentar-ho amb nous sons però mentre estem aquestes sis persones encara tenim el so i fem el que fem sona a Amorphis. El so o idees més exòtiques que hem fet va ser als 90 així que l'escala d'estils musicals que podem fer és molt ampla. Evidentment que no traspassarem segons quins límits i estarem sempre dins els paràmetres del heavy metal, hi pots veure les arrels i el death metal com estil arreu, conjuntament amb el progressiu, un element sentimental i la bellesa de la melangia de moltes melodies aquí i allà.

SM - Precisament aquesta crec és la bellesa de la vostra música.

TJ - Yeah! és força natural per nosaltres actualment. Òbviament intentem fer la música que ens interessa a nosaltres com a músics i oients sent conscients que no es pot satisfer tothom. De fet, aquest no ha de ser l'objectiu. Mirem de fer la nostra música de la manera més professional possible i mantenir una bona qualitat.

SM - Suposo que en aquesta ocasió alguna cosa en la manera de treballar haurà canviat amb la pandèmia. Des de la gravació o producció passant per altres aspectes.

TJ - Yeah!! tot i que la idea bàsica és la mateixa. Tots composem material als nostres estudis casolans i li fem arribar a Jens que va escollint el millor pel disc, així que la idea és el mateix. Però per suposat amb tot el tema del Covid no ha estat possible viatjar a Suècia, Essa és l'únic que hi ha anat i la resta han gravat aquí a Finlàndia. No era el pla original per suposat i ha estat diferent però per jo personalment ho he gaudit perquè durant tot el període de gravació, que va voltar els 30 dies, podia començar al matí i tornar a casa al final de la jornada després de la sessió d'estudi i fer les meves coses. Això ha estat molt relaxant i podia oblidar-me de l'atmosfera de l'estudi, per dir-ho així, i començar l'endemà de nou fresc i sense cap pressió.

SM - Has mencionat en Jens en la producció, de fet, crec ha estat una part important en el grup en els darrers anys per arribar al punt de com soneu actualment i la manera de treballar. Com un membre més pràcticament, és així?

TJ - Sí, és veritat. Ha tingut un rol important en aquests discos que ha estat amb nosaltres. Sempre s'endinsa molt en la seva feina i vol donar tot el millor, això és de valorar per nosaltres i en aquests tres discos sempre ha treballat molt en les cançons perquè siguin el millor possible per escollir per exemple el millor tempo, canviar-les de tonalitat o utilitzar cors en algunes parts. És genial perquè obre nous angles i maneres de veure la nostra música. Ens agrada tot el que ha fet amb altres bandes i aquesta és la raó per la que l'hem volgut amb nosaltres. És tot un professional i el que cal donar-li com a productor és total llibertat. Per mi és el que busques quan contractes un productor, has de confiar-hi. Per suposat que pots parlar-hi i fins i tot discrepar en coses però normalment ell té la darrera paraula. És el capo per entendre'ns!!

Amorphis - HaloSM - Un dels aspectes que crec cal destacar també són les vostres lletres. En països com el nostre on la coneixença de l'anglès no podem dir que sigui molt elevat, com explicaries a tota la gent que no hi ha prestat atenció encara què hi expliqueu i de què van? Seguiu treien suc del que sembla una font inesgotable com és la mitologia finesa.

TJ - Si la gent no acaba de veure clar de què van les lletres per mi no hi ha problema perquè això obre la porta a imaginar i fer-te la teva pròpia idea sobre el que poden voler dir i què expliquen, fins i tot quins sentiments et poden suggerir.

SM - Diria que és el que fa la gent quan no entén una lletra, d'alguna manera és quan hi apliques la teva imaginació i aquesta és una de les belleses de la música. Crear la teva història.

TJ - Pot ser divertit si no entens res o completament al contrari del que es vol dir o explicar, però per mi està ok perquè estem intentant entretenir la gent i seria estúpid voler tenir les veritats de qualsevol cosa, entretenim a la gent al final, res més. Si entens algunes paraules soltes i et fa tenir una idea del que pot ser i com es relaciona amb la música està bé fer-t'ho teu i veure el reflex de les teves experiències per exemple. No és res seriós, es tracta de gaudir amb la música. Les lletres? Som finesos i pretenem exportar el sentiment de ser-ho i com es viu aquí, les creences i pensaments previs al cristianisme per exemple, no parlem de profetes per això!!!

Quan vius aquí al nord, més aïllat, et dona una mena de sentiment peculiar, amb els llargs i foscos hiverns que tenim, passant molt temps a casa. Hem basat moltes de les nostres lletres en el Kalebala, aquest llibre de la mitologia finesa, però en aquesta ocasió no ha estat tant així. Hi és en el rerefons però no tant present. Pekka el nostre baixista està posat en tot això, té un important rol en la seva vida i fa moltes lletres al respecte així com en relació amb la natura. Té un important rol en la seva vida. Això conjuntament amb idees personals i pensaments que poden anar des de la situació del món en general o la situació política. El conec molt bé, som amics i parlem sobre les lletres i els temes a tractar-hi. És divertit poder confiar d'aquesta manera en algú que fa les lletres tot i no entendre molt bé alguns cops què volen dir... tot i que molts cops no ho sap ni ell i són imatges de la seva ment que esperen trobar les paraules adients per expressar-se. Ell mateix es pregunta de què va i també és un dels encants per mantenir-se obert al món i a tot tipus de sentiments. Treballar amb ell a vegades és una mica estrany ja que no és el típic seguidor del heavy metal però crec que fem un combo interessant.

SM - Moltes bandes fineses comenten sobre la influència de la natura i l'entorn en la seva música. No he estat mai a Finlàndia i em pregunto si la natura per la gent del país té un rol molt predominant...

TJ - Crec que hi ha gent que pensa que no ho és tant però si marxen del país o viatgen durant un temps llavors comencen a trobar a faltar aquests paisatges, els llacs d'aigua clara i els boscos. Quan ets aquí és tot com obvi i normal però quan ets lluny és com estrany estar molt temps amb clima temperat i que et toqui el sol a la cara. Per suposat que hi ha gent que odia l'hivern ja que es fa llarg i pot ser molt dur, per dir-ho d'alguna manera, "lleig", amb la neu, la foscor i el fred. Al final és avorrit i molta gent acaba depressiva. Però molta altra, especialment en aquests temps de covid, ha començat a reconciliar-se amb la natura, passejar-hi, gaudir-la i relaxar-se amb ella.

SM - Parlem d'alguna de les cançons. Són 11 i et comento algunes que m'han cridat l'atenció especialment. Northwards amb aquest toc progressiu en la part central i els cors gens esperats, Windmane potser la més experimental o Halo amb aquestes precioses veus femenines... que em fa pensar si potser podria ser quelcom a explorar en futurs llançaments aquestes parts orquestrals amb veus femenines. Ho trobo deliciós en aquesta peça.

TJ - Yeah! I li hem de donar les gràcies a Jens per aquestes idees ja que ens fa anar afegint elements com si fos un condiment per tot arreu conformant aquests diferents nivells. Crec que no hi ha tantes parts orquestrals o experimentals, és molt més orientat a les guitarres i heavy. D'altra banda hi ha unes parts molt boniques com les que inclouen veus femenines i que s'han composat expressament.

SM - Tampoc es nou que feu alguna cosa així. Recordo a l'anterior disc la col·laboració amb Anneke Van Giersbergen.

TJ - Crec que no és el que busquem en la nostra música principalment però està molt bé quan pots anar incorporant aquest tipus d'elements per tot arreu. Molts cops quan escoltes el teu propi material fins i tot quedes sorprès de com sona allò o com ha quedat finalment, està bé. M'agrada que sigui collita pròpia Amorphis però quan pots incorporar tots aquests elements crec que fa la música molt més interessant. Està bé que aquest cop no tinguem tantes parts orquestrals, crec que no ha de ser el nostre tret identificatiu tenir aquest so al darrera grandiloqüent. Per mi ens hem de centrar més en les melodies i amb una orquestra al darrera pots perdre la idea principal del tema. Sigui com sigui m'agrada el que ha fet en Jens en aquest disc, tocs aquí i allà que fan l'escolta més rica i li donen una riquesa que vas descobrint com diferents capes en cada escolta.

SM - Ja que en parlem, qui és la vocalista femenina? No aconsegueixo identificar-la

TJ - N'hem tingut dues i un cor. Norah Cruman (NOTA - en aquest moment la comunicació no era bona i de la mala qualitat d'àudio creiem que aquest és el nom correcte) de Israel i el seu cor. L'altra és Petronella Nettermalm, vocalista sueca de la banda Paatos. Jens ens ho va suggerir ja que els coneix de fa anys i n'és fan i deia que estaria bé que participés. El resultat és preciós al final del disc.

SM - Exacte, el darrer tema. Tot un contrast i la calma després de la tempesta. Abans fèiem esment a la natura i la importància que té això a Finlàndia en la gent, suposo que no va ser fàcil gravar el vídeo per On The Dark Waters. Quasi em congelo només de veure'l!!

TJ - Jajaja, no creguis, no feia tant fred. Només estàvem entre 1 i 3 sota zero. Semblava que feia més fred per això tal com ha quedat.

SM - Home..., ja és fred però semblava més.

TJ - Yeah! Semblava que se'ns estava congelant tot però no era tant i la veritat que era perfecte per fer el vídeo ja que vam utilitzar la boira i això ho feia més fred tot encara. Quasi de somni. És un vídeo molt bonic, realment bonic i està filmat en un sol dia aquí a Finlàndia. Va ser bastant cansat però va valer la pena.

SM - Diria que una de les principals característiques del grup és la teva veu. Alternes tant parts guturals com netes, amb quines et sents més confortable?

TJ - Vaig començar com un cantant de death metal així que aquesta part és natural en mi, no em costa i m'agrada. Amb el temps he ampliat escala com a cantant i també he anat amb les netes. Quan estic a l'estudi fer guturals en moltes parts quasi que em surt sol i m'ho demana el cos. No em veig com el típic cantant de heavy metal com pugui ser Dio o Bruce Dickinson...

SM - Doncs jo crec que tens una destacable veu si la utilitzes de forma neta.

TJ - Oh... doncs gràcies. No ho sento tant natural però amb els anys també he trobat aquesta part com a meva i he sabut trobar el punt correcte entre aquestes dues vessants. També ajuda al composar ja que si vols posar guturals ja tens més clar quin to de guitarra pot anar-hi millor per exemple. Amb les netes pots reflectir millor idees relacionades amb les emocions. Està bé poder utilitzar els dos estils.

SM - Un altre dels aspectes rellevants que afecta el disc i el grup és el fet que surt sota un nou segell. Segell que ha sorgit de la sortida d'una part important de l'equip de la poderosa Nuclear Blast. Què representa per vosaltres i com ha anat tot això? Què us ha comportat aquest moviment en la indústria?

TJ - Una mica confós tot plegat en un principi però finalment és genial poder treballar amb en Markus de nou. Fa molt temps que ho fem i coneix a tothom dins el negoci ja que s'hi dedica des de fa dècades. No ha estat un gran canvi o pas diferent al final. Ho és perquè és un nou segell però s'hi treballa bé i no és tant diferent. Així que el canvi es fa estrany, que sigui un nou segell, però és com moure's de casa per anar a casa.

SM - Clar, canvies de segell però treballes amb la mateixa gent i mateixes condicions...

TJ - Yeah!, crec que molta gent ha estat confosa per tot això però al final el que vol en Markus és estar al negoci. Estima el heavy metal, els grups i les persones que fan això i que estan amb ell. Porta tota una carrera dins el negoci. Va començar amb el segell sent molt jove, tota una vida i crec que se li ha de fer difícil estar-ne fora. Ho entenc perquè per mi també seria dur deixar de fer música, horrible, així que entenc que no ho deixi anar.

SM - Tampoc és estrany que es produeixin aquests moviments. La indústria ha viscut grans canvis en els darrers anys. Els independents han necessitat en moltes ocasions ajudes i hi ha hagut compres de multinacionals per exemple...

TJ - Si i és genial que Atomic Fire tingui aquesta passió per la música com tenim nosaltres. Que ens acompanyin en tot això i que no siguin els executius darrere una taula que no els interessa res més que la part del negoci.

SM - Fins i tot des de la part que ens toca de premsa es pot notar quan tractes amb gent que té cura del producte que està oferint.

TJ - La gent que escolta heavy metal crec que és una mica diferent de la que escolta pop o rock'n'blues. Aquests estan més per les cançons i la gent del metall més pels àlbums. Això un segell gran segurament no ho entendrà, la manera com funciona aquesta escena. Estar a Atomic Fire està bé perquè entenen aquesta dimensió del metall.

SM - Només cal esperar que es recuperi l'activitat en directe ara...

TJ - Si!, anem als EEUU a l'abril i espero que es pugui fer ja que hi estarem unes cinc setmanes. També tenim molts festivals a Europa. Espero que es vagi recuperant tot lentament fins que sigui normal i tinguem una temporada de festivals plenament normal.

Això és el que fa donar la nostra conversa amb Tomi Joutsen dels Amorphis. Temps ja només per una sal·lutació pel nostre programa de ràdio i desitjar veure'ls en directe que de ben segur serà una gran experiència.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?