Logo

Markus Großkopf (Helloween): Andy Deris ha estat genial soportant la comparació amb Kiske durant anys

Fotos: Martin Häusler, Franz Schepers, Fabio Augusto

HelloweenJa no passa que un disc sigui desitjat i esperat. Que l'activitat d'una banda i els seus moviments estiguin sotmesos a l'interès d'un bon nombre de persones és quelcom que ha quedat majoritàriament al passat. Tot plegat és un reflex que la música com a pràctica cultural fa anys que està menystinguda i tractada com un producte de consum més d'on treure rendibilitat. Sigui com sigui des de que que Helloween es van reunir han aixecat expectació en tot el que han fet, i és que, com sempre, la nostàlgia ho pot tot, i més pel que fa a bandes considerades clàssiques. Aviam, no ens emocionem, tampoc és que aparegués a tots els noticiaris... senzillament dins la comunitat del heavy metal no crec que sigui exagerat dir que se n'estava pendent.

Si en un primer moment va ser veure'ls en directe l'excusa, i del que van treure profit, el següent pas un cop espremut el tema dels directes era un nou disc. Pas obvi i on es demostren moltes coses i una de les principals la viabilitat en la continuïtat del grup en aquest format creativament. Què pot donar de sí? La incògnita ja fa un temps que s'ha desvetllat i tots hem pogut escoltar el treball homònim que han publicat, i certament han fet un gran disc que semblar haver satisfet tothom. Aquí en podreu trobar la nostra ressenya. Al final d'aquest text podeu escoltar la conversa en versió original que hem penjat al nostre canal de Youtube.

Era hora, doncs, de mirar de parlar amb la banda. Sigui dit de passada que no ha estat fàcil. Han estat diversos intents entre els oferiments per part de la discogràfica, disponibilitat dels membres del grup i altres factors que han fet que s'anés retardant la cosa fins que vam poder concertar una cita amb el baixista de tota la vida del grup Markus Großkopf. Tot i l'amabilitat i predisposició del personatge la nostra intenció era poder enregistrar també en vídeo la conversa, com hem fet amb tants altres músics, però Markus no s'hi va mostrar obert argumentant que tenia l'apartament enmig de reformes i estava fet un desastre, excusa barata, no deu conèixer aquests fons que permeten les aplicacions de videoconferència que només deixen la teva figura visible i l'endemà apareixia en una mena de joc-concurs de Wacken. No el vam enganxar de bones en aquest sentit... Sigui com sigui aquestes són les seves paraules.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Markus, un cop escoltat el vostre disc, per cert molt esperat per part de tota la comunitat del heavy metal, he de dir que és un gran treball amb tots els elements que podem esperar de músics experimentats i un so adaptat al 2021. Quines són les teves sensacions amb el disc, la reunió i tot el que està passant com a membre que és al grup des que es va fundar?

Markus Großkopf (MG) - Em sento genial!! Quan vam començar a parlar de tot això ja fa anys no ho volíem fer de l'estil amb una trucada i dir: ei, voleu assajar demà i ens reunim? Necessitava preparació ja que va haver mals rollos, paraules gruixudes i situacions difícils que calia arreglar abans de començar a parlar de música. Després de tots aquests anys ho hem fet i s'han aclarit moltes coses gràcies a aquesta preparació necessària per poder arribar al local d'assaig i tenir les parts vocals compartides, Kai participant també en les veus i guitarres... Un cop tot fet i ara escoltant-ho un cop fet n'estic molt feliç i ha estat sorprenent com ha funcionat. Dos persones més al grup han fet que els arranjaments hagin estat diferents però has d'estar obert i al final funciona.

SM - Parlant amb tú crec que hem de parlar del so de baix al disc. Molt present en tot moment i perquè crec que en les produccions actuals de heavy metal és un instrument que queda totalment enterrat expressament. No ha estat així a Helloween al llarg dels anys, només cal recordar els Keepers, suposo que n'estàs satisfet.

MG - Sí!! Sempre estem buscant algun element extra que pugui donar un toc a la música. Amb el baix et tornes boig de tant en tant al igual que amb les veus buscant fer una o altra cosa però hi ha d'haver espai per poder afegir noves idees per donar aquest toc distintiu respecte el que es pot considerar normal i això intentem fer. Aconseguir que no sigui res usual ni ja escoltat i fer-ho interessant dins a Helloween tant amb les guitarres, veus o bateria. A més és estimulant i divertit si ho aconsegueixes i tenim gent al grup que saben què volen aconseguir de cada instrument per donar aquest extra.

Helloween 2020SM - Podem parlar del disc una mica més endavant però aquests dies molts membres del grup esteu fent entrevistes i la gent pot trobar aquestes entrevistes i diferents ressenyes arreu, així que si et sembla anem a parlar una mica d'altres aspectes com a membre que hi ha estat des del primer moment. Si ens remontem a quan es va formar el grup vau tenir discussions sobre l'estil a practicar? Ho dic perquè en aquells temps trobàvem els dos extrems, o material molt melòdic o una potent escena thrash...

MG - Mai vam tenir una discussió així. Quan no teníem ni contracte discogràfic anava al local i senzillament estava sorprès de com sonava la música en general i sentir-me afortunat de formar part d'allò. No hi havia discussió, sonava bé i seguíem endavant amb el que estàvem fent. Quan Weiki (NOTA-Michael Weikath va entrar al grup va venir amb algunes idees boges sobre el dimoni i com hauríem de sonar, cosa que es va veure reforçada amb l'entrada de Kai Hansen. No paraven de compartir idees d'una manera boja i m'agradava. Crec que allò va fer el nostre so molt diferent del que es feia llavors. Encara penso que és un dels secrets del nostre èxit, anar a la nostra sense cap més condicionat. Per suposat que tens influències d'altres bandes però cal mirar de fer les coses diferents sense copiar, més a la manera de Helloween.

SM - En els temps del Walls of Jericho estaves d'acord amb la decisió que formés part del grup Ralf Scheepers tal com ha explicat Kai Hansen en una entrevista?

MG - Vam tenir la idea si però al final vam trobar en Michael, saps? Jajajaj!!!!! Quan vam sentir la veu d'en Michael vam decidir que calia provar-ho. Era jove i nou, mai ningú l'havia escoltat abans i no apareixia en cap disc. Volíem alguna cosa fresca. Ralf és un cantant genial, encara tenim contacte, som amics i ens anem veient. Tot està genial amb ell però volíem en Michael.

SM - Ho dic perquè em podia arribar a imaginar una conversa entre els llavors membres en termes tipus: a mi m'agrada aquest... doncs a mi en Ralf! Discutint sobre el tema

MG - Ja va haver discussió i parlar del tema fins i tot abans de trobar en Michael però volíem quelcom fresc i fer alguna cosa nova. I van venir els Keeper...

SM - No cal dir res més, amb els Keeper, la vostra explosió. Seguim, els períodes més difícils del grup han coincidit amb els canvis de formació com va passar amb Michael i Kai per exemple?

MG - Bé... això és estar en una banda. La vida en un grup musical durant tant temps és això, no rendir-se perquè tingui problemes. Nosaltres mai ho hem fet i hem continuat pensant en el que podíem fer quan han vingut temps durs. Com sortir-nos-en, fins i tot amb discos que han funcionat menys, senzillament seguir endavant i mirar de fer-ho millor. Potser a vegades ha costat un parell de discos tornar a un camí més adient per Helloween. Si entens el que vull dir proves de fer les coses de diferent i millor manera però potser no és l'adient i l'acceptada pels temps que corren. Això ha portat discussions sobre el grup, la música i tot plegat però no ens hem rendit. Com quan va entrar Andy, ens va dir que val però que només si fèiem Helloween i deixàvem aquell camí. Va ser com una puntada per tornar al Helloween més genuí i així va sortir Master of the Rings que va ser una idea fantàstica després d'aquells dos discos precedents.

SM - Escoltant les teves paraules intueixo que en algun moment has pensat que els millors moments del grup ja havien passat, no necessàriament en la part creativa, però sí en la d'acceptació i popularitat entre els seguidors del heavy metal.

MG - És un sentiment estrany quan vols seguir oferint coses però sense saber ben bé què fer. Necessites saber trobar com tornar a fer el què millor saps fer i quan no esgotaves entrades en les gires ni res d'això poder trobar el camí per seguir i fer-ho millor i més forts. És un desafiament.

SM - La vostra reunió ha estat un rumor i desig durant anys. Durant anys, per exemple, s'especulava amb la reunió en un Wacken. Tot plegat ha estat quelcom que ha dificultat, entorpit o molestat perquè finalment passés?

MG - Mmmm nooo, sempre han estat allà. Andy ha estat genial sempre tenint aquest hàndicap ja que durant anys ha hagut de cantar el material de Michael amb tots els comentaris que s'han fet sobre que ningú ho pot cantar com ell. Ha viscut amb això i ha tingut clar que potser que Michael canta millor aquelles cançons però són cançons de Helloween i si jo estic amb el grup són temes que el grup pot i ha de tocar, no ho pots esquivar. Ha tingut les pilotes per dir: ok, potser ho canta millor però sóc jo qui està aquí ara i cal tenir molts pebrots per això. Sempre li he trobat molt valent però al final fins i tot sense tenir els dos al grup hem continuat durant anys sent forts, sent populars sabent que la millor idea era estar tots junts però tenint clar que necessitava temps. El passat tenia moltes rèmores i males situacions que calia superar parlant i deixar aparcades. Necessitàvem temps per calmar-ho tot i preparar bé les coses. No són coses que es fan en un dia i trobar el temps adient, el punt on estem ara mateix.

SM - Sigui com sigui crec que ningú pot negar de cap manera la importància i l'aportació d'Andy a la carrera del grup tant en les composicions i la personalitat que ha aportat.

MG - Sí!!! i ell va estar totalment d'acord amb la idea d'un segon cantant. Va deixar clar que... perquè no? És un gran cantant, perquè no compartir les tasques vocals? I no pas fent que la meitat del set o el disc el canti cadascun sino treure el millor de cada veu per cada part. És establir una relació profitosa a través de les idees i sobretot compartint ben asseguts amb un got de vi i un bon formatge. És genial i és el que ara pots veure i ajuda molt.

SM - He sentit una història sobre que la companyia discogràfica en els temps de Chameleon i abans de Master of the Rings us va fer fora degut a les circumstàncies del grup llavors sense Michael Kiske i poques expectatives quan finalment el citat Master of the Rings va ser un èxit total.

MG - Mmmm, vam canviar de companyia llavors? No ho recordo massa bé la veritat... jajajaj

SM - Jo he llegit que va decidir fer-vos fora pels mals resultat de Pink Bubbles i Chameleon, a més de la nefasta perspectiva al marxar Michael. I finalment vau treure un disc que va ser tot un renaixement...

MG - Això t'ensenya que les companyies han de donar suport als artistes i les seves gravacions. Va haver moltes companyies que en el seu moment van refusar fitxar als Beatles! Jajajajajaajaja

Helloween en directeSM - Tenint en compte el que han estat els Beatles pel món de la música!

MG - Exacte!, això mateix.

SM - No recordes res doncs d'aquesta història?

MG - No recordo ni les companyies. Quina estàvem per Chameleon?

SM - Amb Pink Bubbles i Chameleon amb EMI i Master ara m'he quedat en blanc...

MG - Castle!!

SM - Exacte!!!

MG - Ara recordo!, no va ser ben bé acomiadats. El contracte finalitzava i va ser com... a veure, seiem i parlem de què cal fer. Nosaltres teníem clar que si no estaven a gust amb el grup o no estaven satisfets amb els dos darrers discos, que no eren tant Helloween com es podia esperar, doncs arribem a un acord per finalitzar la vinculació. Segur que va ser el que volien sentir i el passat posteriorment és història. Vam fer quelcom diferent. Ara potser ens vindran al darrere. Senzillament les coses passen i no pots mira en el futur. Segur que en el passat hem comès errors no necessàriament de la part del negoci sino fruit de la mateixa joventut i les ganes de tirar endavant en el rock'n'roll. El negoci sempre és un món complicat i que no saps massa com pot anar i cap on tirar en els inicis. Ara... ja està fet.

SM - Parles d'errors i, per exemple, molta gent pensa que Chameleon va ser un error utilitzant un terme potser massa fort. Sí que podem parlar d'un disc arriscat com a mínim...

MG - És cert que la banda no estava compacta i a una com quan es van fer els Keepers on es pot dir que érem una banda totalment diferent en la manera i les dinàmiques de treball. Les coses van evolucionar de tal manera que va ser el millor que podia donar Helloween en aquell moment si pensem en les diferents inquietuds musicals i el moment personal de tots. Sigui com sigui i amb la mirada actual està bé tenir en el teu catàleg dos discos com aquests tant diferents i crec que diuen molt en favor de la banda en el sentit de no repetir-se constantment.

SM - Doncs seguint aquest argument estaria bé sentir-ne algunes peces en directe en properes gires o cançons dels Keepers que no acostumen a sonar com Twilight of the Gods per exemple.

MG - N'hem estat parlant i discutint sobre això ja que tenim un catàleg de cançons considerable i on poder escollir. Crec que no parlem de només una gira si no que en futures gires podrem anar incloent algunes d'aquestes peces però són tantes que la gent espera que espero ho puguem fer en diverses gires que vindran.

SM - La teva participació alhora d'escriure material per aquest disc ha quedat reflectida en Indestructible, un tema dels més durs del disc, amb un so molt Priest si se m'entèn què vull dir. Ho buscaves?

MG - Indestructible és com voler dir que ningú et pot matar, aturar... com ho diria... una mena de reflexió optimista del futur en el mode més heavy ja que nosaltres ho vam voler ser en moments com quan va marxar Michael i Kai necessitàvem seguir endavant per tornar a la posició que havíem tingut. Naturalment hi ha alts i baixos i ara que tot està en un bon moment és un reflex d'aquesta atmosfera. I sí, sempre m'ha agradat Judas Priest, s'hi pot notar un aire i és que sempre ens van influenciar bandes d'aquest tipus i una salutació cap a ells perquè d'alguna manera també són indestructibles.

SM - Certament amb un disc i formació com aquesta ara mateix sembleu indestructibles, esperem poder veure-ho en properes gires...

MG - Així ho espero, que pugui durar per sempre tal com està ja que estem encantats. No saps mai com aniran les coses però ens agrada girar, estar plegats... i amb més membres que mai estenent la família.

SM - Parlant de tú com a músic i els teus projectes, alguna possibilitat de reflotar Bass Invaders? Estàs en contacte amb en Marcel, Tom o Peavey?

MG - No de moment. M'encanta la temporada de festivals on sempre ens veiem i fora d'això perdem una mica el contacte. Espero que en la propera temporada puguem tornar a veure'ns, trobar-nos al bar i compartir una cervesa freda passant-ho bé. No veig cap col·laboració almenys durant els propers dos anys ja que estaré força ocupat amb tot el que envolta Helloween.

SM - És un interessant projecte ja que com et deia considero que el baix està força menyspreat en el heavy metal i d'alguna manera projectes com aquest el reivindiquen mostrant una interacció interessant entre baixistes.

MG - Va ser un experiment que vaig intentar fer al veure Lemmy tocant en un festival. Estava al seu costat d'escenari i vaig pensar... guau!! amb aquest so no necessites una guitarra!!! Jajajaja Això em va inspirar per fer una cosa com aquesta. Com ja sabràs va haver-hi força convidats i fins i tot vaig mirar de contactar amb el management de Lemmy perquè participés però mai vaig rebre resposta... així que malament en aquest sentit. Però ell va ser la inspiració!

SM - Has participat en multitud d'altres històries algunes més underground i altres quasi mainstream com Avantasia, entenc que és quelcom que t'agrada fer.

MG - Yeah!!! Està bé tocar amb gent diferent per refrescar la ment abans de tornar a casa i de nou tocar amb Helloween. Especialment en el cas que cites d'Avantasia és genial treballar amb algú de tant talent que fa grans composicions i una gran veu. Molt bona atmosfera en directe... sempre que hi hagi una cosa així en vistes miraré de fer-la.

SM - Tens prevista alguna col·laboració en un futur?

MG - No pas de moment però si algú m'ho ofereix perquè no. De moment no he rebut massa propostes fora d'aquesta opera-rock de sud-amèrica on de tant en tant participo.

SM - I ja que parlàvem del so de baix i tot plegat. Com veus la manera com es tracta aquest instrument en les produccions i gravacions actuals? Què en penses?

MG - No ho sé, què puc dir... És un negoci molt orientat a les guitarres amb normalment dues o tres guitarres que te les posen a la cara i un doble bombo de bateria que ocupa tant espai en el rang baix és difícil trobar espai pel baix. No és fàcil pels productors trobar aquest espai quan les guitarres demanen tant. Trobar aquella freqüència lliure on poder encaixar és complicat ja que si ho ocupa el baix les guitarres queden fora. Tothom vol sonar i no és tant fàcil com donar-li a un botó i ja tens un baix present i destacat. Més en un estil com el metal on el riff de guitarra és tant o més important que un cor en altres estils que queda més en segon terme. És com una lluita i sempre queda alguna cosa compromesa si entens el que vull dir. No és fàcil fer una mescla de tot això.

SM - Ara estava pensant que a Helloween ja teniu dos cantants i tres guitarres... vigila que el proper pas serà un altre baixista!

MG - No ho permetré!!!! Jajajaja

Aquí es va acabar el nostre temps amb en Markus, un tipus afable i proper que es nota que n'ha vist de tants colors com a membre fundador d'una de les bandes més populars i influents de l'escena del power metal que res el pot sorprendre.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats