Logo

Wolf Hoffman: La gent pensa que els membres d'un grup sempre han d'estar junts

Accept 2020Els veterans segueixen donant guerra i volent demostrar que encara poden aportar bons moments al heavy metal. Si una d'aquestes bandes veteranes ho ha tingut clar des del seu retorn el 2010 han estat els Accept. Mai han volgut viure exclusivament de tot el bagatge acumulat durant els 80, és més, les seves composicions més contemporànies han tingut molt protagonisme en els seus directes i ja són més de deu anys editant discos de forma regular i girant amb Mark Tornillo a les veus.

L'any 2021 veu l'edició d'un nou disc dels alemanys, el setzè, un disc que ens porta algunes novetats que cal esmentar. A saber, aquest és el primer treball amb Martin Motnik al baix, que va substituir el membre original Peter Baltes el 2019, així com el guitarrista Philip Shouse, que va entrar al grup en el mateix any.

Al final del text podeu trobar l'àudio de l'entrevista tal com es va emetre al nostre programa de ràdio.

Va ser el 2018, en el període del disc The Rise of Chaos i en motiu de la seva participació al Rock Fest Barcelona, que ja vam poder parlar amb Wolf Hoffman i ara no vam voler desaprofitar l'oportunitat de tornar a parlar amb ell en motiu d'un nou disc. No és cap secret que és ell qui comanda el vaixell en aquests moments, té tot el protagonisme, pren les decisions i s'ocupa de tot el que envolta el grup. Fins i tot la promoció. Així doncs, un vespre qualsevol establim connexió via Skype amb els Estats Units, on resideix habitualment, i ens disposem a conversar amb un personatge prou històric del heavy metal europeu i m'atreviria a dir que mundial.

Val a dir que l'entrevista té lloc a mitjans de novembre del 2020. Així funciona la roda de la promoció dels llançaments discogràfics, un parell de mesos abans és quan es fan les entrevistes i no es poden difondre fins un parell de setmanes abans de la sortida del disc, i certament es pot perdre part de la frescor fins i tot resultant fora de lloc algunes valoracions que es facin. Comentem això perquè les primeres paraules són per interessar-nos per la seva situació i de la família enmig dels contagis de Covid-19 en augment sense aturador als EEUU.

Wolf Hoffman (HM) - Estem bé, estem sans i estalvis però clar, la situació de la indústria musical és una merda. No es pot girar ni fer cap mena de concert, almenys podem treballar en un disc i treure'l al mercat. Sortirà aquest gener i almenys els fans tenen material fresc del grup tot i que no ens poden veure en directe.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Wolf encara recordo la nostra conversa fa un parell d'anys on hem deies que no hi hauria nou disc com a mínim en dos anys. Ho has clavat! El teu pla ha estat tal com preveies, aquí estem dos anys després per parlar d'un nou disc.

WH - Bé, sóc alemany! Vaig a temps, què et sembla!? Sóc com una màquina jajaja

SM - Ja que ho esmentes és cert que hi ha aquesta visió dels alemanys que sou gent molt exacta i estricta al fer les coses.

WH - Com robots! Som com màquines, sense sentiments ni humor i només treballem. Tot ha d'estar a punt en el temps establert, així és com funcionem jejeje

SM - Així és com acaben funcionant les coses, no pas improvisant com és costum en molts països llatins...

WH - Jajajajaja, tothom és diferent i vosaltres sou el que sou, no em podeu ajudar en com sóc jo però està bé.

SM - Les coses han canviat molt des que vam parlar i quan va començar tot això del virus una de les cançons que més va sonar a tots els programes de ràdio metàl·lics del món va ser Pandemic!!

WH - Ho sé, quina bogeria no!? Quan la vam gravar? Fa deu anys i mira, estem en una pandèmia ara mateix. Quasi que és divertit. Suposo que molta gent va googlejar la paraula i va aparèixer el nostre vídeo. No sé quantes visualitzacions va tenir, un o dos milions, cosa que em sembla genial. És de bojos pensar que va ser escrita imaginant una ficció i ara resulta que és una realitat, quina bogeria!

SM - Estem vivint temps incerts i quan surti el disc no crec que sigui massa diferent de com estem ara i em pregunto si són bons temps per treure un disc sense poder girar, confinaments etc?

WH - És una bona pregunta i honestament ens ho hem estat preguntant nosaltres mateixos i al final hem cregut que és millor poder oferir als fans el disc enlloc de posposar-ho tot. Per suposat que com a banda prefereixes treure el disc i poder girar, com un pack, es venen millor els tickets i és el moment ideal per les cançons noves però no sabem quan podrem tornar a girar. Tot es va ajornant un i altre cop així que com a mínim la gent pot escoltar els temes i si hem de girar més tard doncs ja ho farem. Posposar-ho tot indefinidament no és una bona idea.

SM - Posposar-ho tot és una opció però tampoc saps quin és el punt en que podràs tornar a l'activitat.

WH - Exacte! Estic esperant que passi tot o que almenys es puguin fer concerts d'alguna manera i estic pensant per exemple en els festivals d'estiu ja que en tenim de confirmats un grapat fins i tot a Espanya, a Barcelona, però no podem estar segurs al 100% que es facin i com. Només estem esperant com evoluciona tot. Són temps estranys.

Accept 2020SM - Durant tota la tardor-hivern els rumors diuen que no es podrà fer cap festival d'estiu tot i que els promotors evidentment han de vendre el contrari.

WH - Això seria terrible però tampoc hi podem fer res. Faria perdre dos temporades de directes, la gira d'hivern del nou disc i els festivals d'estiu i ja serien dos estius sense festivals. Si es perd de nou l'estiu no sé pas quantes bandes sobreviuran ja que els músics avui dia depenen de tocar en directe, d'aquí venen els ingressos. Evidentment està molt bé fer discos però l'ocupació principal avui dia són els concerts.

SM - Músics, tècnics, promotors, sales i tota la gent i empreses que participen de tot això ho tindran i estant tenint cru...

WH - Ho sé, especialment els tècnics ja els músics almenys tenen una petita part d'ingressos dels discos però tota la "crew" de gira no sé com poden sobreviure. Canviar de feina i buscar altres coses i quan tot torni a ser normal potser podran tornar però és tot molt estrany.

SM - El material d'aquest nou treball estava fet abans de la pandèmia o s'ha escrit bàsicament en aquest període?

WH - Un 60% o 70% ja estava fet abans. Volíem gravar la primera part del disc a inicis de març i acabar al final de l'estiu. Al març sis o set temes estaven acabats i quan vam voler seguir i finalitzar a l'estiu el nostre productor, Andy Sneap, no va poder volar des d'Anglaterra per finalitzar la gravació amb nosaltres. Així que no ens va quedar altra que fer-ho a través d'internet en una mena de trucada de zoom, per entendre'ns, i així estàvem en contacte amb ell. Així que quatre o cinc temes es van acabar durant el confinament.

SM - Et volia preguntar en quin grau la pandèmia us havia afectat els plans i la gravació però m'ho acabes de comentar...

WH - Per suposat que afecta. En aquest cas més que res per no poder comptar en persona amb el nostre productor però també per exemple amb el vídeo que vam fer pel tema The Undertaker ja que el nostre guitarra viu a Alemanya i la resta estàvem a Nashville, Tennessee, així que no va poder sortir-hi, va ser estrany. Les sessions de fotos es van haver de fer amb Photoshop agafant les fotos que van arribar d'Alemanya i ajuntant-les amb les d'aquí... en fi, un cop més, temps estranys.

SM - Molts músics esteu explicant el mateix en els darrers temps, vaja quina m...

WH - Sí, és una bogeria! L'únic aspecte positiu és que tots menys un vivim als Estats Units i hem pogut treballar com a banda prou decentment ja que quan tothom viu en països diferents mirar d'avançar per mail o videotrucades és molt complicat.

SM - En aquesta ocasió no se'ns ha facilitat informació sobre on s'ha gravat i altres aspectes com la producció, només els temes per escoltar. Què en pots explicar?

WH - S'ha gravat aquí a Nashville al nostre propi estudi a casa meva, així és com treballem i s'ha fet tot aquí. Com et deia Andy va venir el primera part de la gravació i hauria d'haver vingut per la segona com a productor,  també ha fet la mescla als seus estudis. Aquesta és la manera habitual com treballem, ell mescla sol i ens va enviant proves de la mescla. Tampoc ens ha canviat tant tot el procés, tant sols en el que no va poder venir a l'estiu. La manera com s'escriuen els temes normalment és que jo vaig acumulant idees i quan tinc temes bàsics i l'estructura així com la idea per les veus i sobre què pot ser la cançó truco al Mark i ell posa la seva part a les veus i les lletres.

SM - En la meva opinió Andy és un dels grans noms quan parlem de productors de heavy metal i quasi és un segell de qualitat.

WH - Ho és. Estic d'acord, i crec que ha fet una feina magnífica en aquest disc. No et presentarà mai res que faci que quedi a mig camí i no soni genial i per alguna raó en aquest disc hi ha un plus de qualitat, d'esperit en la mescla que ha fet. No ho sé, potser més definit tot plegat o que hi ha pogut dedicar més temps amb el confinament però aquest disc té una visió més àmplia i més qualitat.

SM - Si parlem dels temes que l'integren una de les meves preferides és Zombie Apocalypse amb aquest inici que sembla un himne i aquest riff que resulta molt reconeixible d'Accept. Com ho veus?

WH - Crec que tens raó i hem fa feliç quan dius això. És com quan estem treballant en els temes ens mirem amb aquella complicitat sabent que es tracta de bon nou material però amb aquell feeling de la vella escola amb el que som reconeixibles. Ens agrada fer cançons que poguessin haver estat escrites als vuitanta però que no ho van ser. Les hem escrit ara i són fresques i excitants. Utilitzem aquestes idees "old school" però amb un nou embolcall, nova producció i so però el cor és tal com ha de ser de la vella escola.

SM - Un altra que m'ha cridat l'atenció és How Do We Sleep, en la meva opinió la més èpica i interessant musicalment.

WH - Realment és una cançó interessant. Inicialment va costar una mica i vam quedar aturats en aquesta ja que no sabíem cap on anar tot i que tenia una vibració interessant. Nosaltres l'anomenem la irlandesa per aquest inici en la melodia que sona diferent i interessant. Fins i tot vam fer tres o quatre lletres diferents ja que no era clar què podia encaixar millor. Fins i tot les idees pels cors que al final van quedar d'aquesta manera que ens va acabar de convèncer i agrada a tots.

SM - Amb la música celta crec que passa com amb la clàssica, hi ha una connexió amb el metall que si es troba el punt just fan una fusió sempre molt interessant.

WH - Absolutament. Estic totalment d'acord. Resulta interessant però sense deixar de ser Accept i això és bo, que soni reconeixible. El criteri sempre ha de ser el mateix, quan escoltis un tema nou nostre i no saps que som nosaltres que et soni a nosaltres. Al mateix temps vols expandir una mica horitzons i poc usual i aquest tema ho és.

SM - Hi ha un altra peça, Sucks To Be You, que... m'ha semblat interessant la lletra... dedicada a algú en concret?

WH - Jaja, no sé... realment és un tema que ha escrit el nostre nou baixista, Martin Motnik. La major part l'ha escrit ell i crec que la escriure pensant en Donald Trump tot i que Mark Tornillo va canviar una mica la lletra perquè no semblés tant obvi. Va donar-li la volta perquè pogués aplicar-se a un tipus de persona concret i que no fos tant concret. No ho tinc clar.

SM - Puc entendre que li dediqués a Trump en la meva opinió...

WH - Oficialment no ho és, has d'utilitzar la teva imaginació...

SM - Not My Problem té un to més hard-rock que no pas heavy metal com és habitual sempre en la vostra carrera.

WH - És un tema típic dels que et surten ràpid i funcionen. Molt divertit, m'agrada.

SM - Crec que la que més pot sorprendre és Samson And Delilah. Personalment la veig molt enllaçada amb el teu gust ben conegut per la clàssica.

WH - Exacte. En aquest tema vam estar debatent sobre si realment hauria d'anar al disc ja que és una instrumental amb un deix de clàssica però va ser Andy Sneap qui va dir que ho hauríem de fer tot i que jo mateix no ho acabava de tenir clar. No era un problema per mi no incloure-la ja que l'hagués aprofitat per un proper disc en solitari segurament però va creure que és un bon tancament pel disc. Crec que la clau és que al final no sona realment clàssica ja que no hi ha instruments de corda orquestrals i a no ser que sàpigues d'on ve acaba sonant com un tema metal típic, molt heavy i acaba encaixant i sent un tema d'Accept.

SM - Què me'n dius de la portada, de qui és obra?

WH - La portada la van fer uns bons amics artistes digitals i en concret Iula Havanjak, un nom hongarès impossible de pronunciar, que ja havia treballat per nosaltres en discos anteriors. Tant sols li vam donar una idea i va estar parlant amb Gabi, la meva dona i la nostre mànager, i parlant de diferents idees li va comentar que sense cap raó aparent el títol el relacionava amb una serp que apareixia d'alguna manera. Aquí ja entra el talent de l'artista que va fer aquesta mena de serp mecànica, i crec que va fer una bona feina ja que el que volíem era quelcom icònic i simple com ja hem fet altres vegades en el passat i pots veure en portades com Metal Heart, el bou a Blind Rage, els dits a Blood of the Nations. Alguna cosa simple però memorable i que sigui fàcil de recordar.

Wolf Hoffman - Mark TornilloSM - M'agradaria parlar de l'actual formació, no és nou que una banda de metall tingui tres guitarres tot i que surti de la clàssica i habitual de dues que al llarg dels anys hem vist, però sí es nou per vosaltres. Com t'hi sents gravant, tocant i treballant amb tres guitarres?

WH - Gravar no és pas diferent que sempre ja que utilitzem habitualment un grapat de pistes de guitarra en els enregistraments, no només dues. Guitarres doblades, a dreta i esquerra, "overdubs" i demès així que això és com sempre. En directe és genial perquè pots fer els solos doblats tenint la rítmica al darrere, fer els riffs tots tres sonant així més poderosos i parts que mai havíem pogut tocar en directe i que sí són als discos. Així doncs t'hauria de dir que ens ha obert un munt de possibilitats, a més Philip és molt bon guitarra i ens sentim genial junts. La raó que vam pensar que entrés va venir quan vam fer aquella gira amb orquestra l'any passat on va ser ell qui va tocar ja que Uwe no estava disponible i vam veure el bo que era i que ens enteníem. La seva personalitat ens encaixava i seria una pena no continuar treballant amb ell en un futur i va ser quan vam pensar en tenir tres guitarres, poc usual però interessant.

SM - Ja que parlem de la formació m'agradaria plantejar-te quelcom que fa temps és una qüestió que circula entre els fans del grup.

WH - Peter...

SM - També però no ben bé. Ve a tomb d'una reflexió que he sentit de molt fans vostres que comentaven que quedant només tu de la formació original dels 80 ja no és el mateix. Segueixen el grup i creuen que hi ha bons discos però ja no són els Accept i que potser s'hauria d'optar per un canvi de nom o un altra fórmula.

WH - Ja... sé que es diu i ho puc entendre perfectament, fins i tot hi puc estar d'acord. Però la cosa és així, vaig entrar en aquest grup fa 40 anys i mai l'he deixat, tots els que hi han passat en un moment o altre l'han deixat i no pas per culpa meva. Jo mai ho he fet. La gent decideix baixar-se del tren, el tren segueix rodant ja que sempre ha estat una banda treballadora i que s'ha establert de nou de manera estable des de fa deu anys. Hem fet nous discos i la veritat és que si la gent només accepta les bandes amb la seva formació original no hi hauria grups ja que no hi ha cap banda que no hagi tingut canvis tret d'excepcions com U2 o Aerosmith però la resta de bandes del rock i metall han passat per canvis i només el teu criteri et diu en quin punt consideres que deixa de ser el line-up original. Quan ho deixa el cantant? No perquè seguim amb un cantant nou. Cada cop que un membre ho deixa es diu, wow no poden seguir si ho deixa aquest, però, saps què passa? que mira, tenim nou disc. Sí sóc l'únic, què hauria de fer doncs? Desfer-ho tot i deixar de fer música? No, per suposat que no. Fins i tot resulta que tinc certa responsabilitat en fer que tot continuï perquè des del moment que hi ha fans allà fora que els agrada i ho gaudeixen, escolten la música i van als concerts, a més d'una banda que ens ho passem bé fent-ho, seria de bojos deixar-ho per una colla de hardcore fans que pensen així.

SM - Entenc les teves raons i és ben cert que només hi ha unes poques bandes que no han canviat de formació...

WH - I d'altra banda si ho penses bé un grup no és tant diferent d'una empresa amb llarga trajectòria. No sé... pensa en Apple, dos amics en un garatge que funden la companyia i la cosa va creixent i creixent i al cap del temps un dels socis mort. La companyia segueix i no vol dir pas que fos diferents de 20 anys abans, hi ha qui dirà: "oh ja no és la mateixa apple", però segueix endavant. La gent està enclavada en que la gent en un grup ha d'estar junta per sempre però la vida mateixa no funciona d'aquesta manera desafortunadament. Tampoc ha estat la meva elecció, si ho hagués estat escara seríem els mateixos de la formació original.

SM - Ja que parlem de coses externes crec que fa poc heu canviat de management.

WH - Així és.

SM - És un aspecte molt important per una banda intueixo, ha de gaudir de la vostra confiança per fer-se càrrec del negoci, la representació, els interessos i la part econòmica. Cal algú en qui es confiï plenament.

WH - La raó és que Gabi ho ha estat fent durant quaranta anys, és la meva dona i hem estat en tot això junts tots aquests anys. Finalment ha trobat algú en qui confia i li agrada. Així que s'està fent poc a poc la transició de tota la operativa i el que mou al grup.

SM - Aquesta és la paraula crec, confiança.

WH - Sí, totalment. Accept sempre ha estat d'alguna manera com un negoci familiar. No hem tingut mai una gran companyia de management a Nova York o gent al voltant, més aviat un grup reduït i proper com una família. És ara que hem trobat algú en qui confiar i una d'aquestes persones properes és Andy Sneap amb qui ens hem sentit a gust i hem seguit fent coses amb ell. Així ho fem.

SM - Canviant de tema, en la nostra conversa de fa dos anys vam parlar de la sortida del dvd de Wacken i ara que no hi ha possibilitats de fer directes i que s'està fent ja bastant heu pensat en algun moment en fer un streaming?

WH - Potser... però potser no. Jajajajaj Eeeeehhhh és difícil de fer certament.. vull dir, un concert en directe és un concert en directe i l'energia del públic i del directe i la connexió... Això en la pantalla d'un ordinador no és el mateix així que crec que esperarem fins que es pugui fer un show en directe de manera com cal.

No va haver temps per més, Wolf ens fa saber que té una nova entrevista en uns minuts. Ja se sap que en aquests períodes promocionals fent entrevistes les bandes van amb el temps molt acotat i sempre es queden coses pendents, excusa per tornar-hi en un futur...

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats