Logo

Sharon, Within Temptation: La gent difícilment escolta un disc sencer avui dia

Sharon den Adel, Whitin TemptationDiria que mai una sola peça musical ens ha motivat una entrevista, però com molt bé s'acostuma a dir, mai diguis mai... No tenia ni idea que els holandesos Within Temptation, tot i ser una banda que més o menys estic al cas del que van fent, anaven a treure un sol tema. Sí, una sola cançó, quan pel volum d'entrevistes i promoció que s'està fent sembla més que hagin tret un doble disc ja que darrerament estant apareixent a multitud de webs i canals de Youtube... coses de la pandèmia també suposo.

Així doncs, un cop rebuda la informació de la sortida del tema i quasi de casualitat va sorgir la proposta a la que no es pot dir que no. El tema en qüestió s'anomena Entertain You i versa sobre la necessitat d'autosatisfacció a costa dels altres. Com es tracta a un cert nombre de persones o grups de persones que no encaixen en la societat actual i com sempre tenim la necessitat d'enfatitzar que no encaixen, i així sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. Avui en dia la primera reacció és gravar quan passa alguna cosa enlloc d'ajudar.

Evidentment calia aprofitar l'ocasió que un assolellat divendres de finals de maig Sharon den Adel atengués la nostra trucada d'Skype que contesta mentre porta el mòbil (protagonista de l'entrevista més endavant) i busca un coixí per seure més còmodament fixant el dispositiu en algun suport. Com és habitual aquests dies en totes les entrevistes el protagonista és el Coronavirus i l'intercanvi de situacions mútues depenent del país on et trobis. Fa enveja escoltar que la norma a Holanda és que tothom sigui responsable de les seves sortides i els seus contactes, tot i que no es permetin reunions massives, però no es fiscalitza en excés per part de les autoritats tot i que hi ha multes per si es fa una reunió massiva. I com sempre ho viu diferent qui té un jardí que el que viu en un apartament o aquell en una gran ciutat o en un poble. En aquestes estem quan anem a parlar del nou tema.

Al final del text trobareu l'àudio emès al nostre espai radiofònic amb les paraules de Sharon.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Sharon, teniu nou tema en la línia en la que heu estat més reconeguts en els darrers anys i amb un so més accentuat cap sons i tons greus en general.

Sharon den Adel (SDA) - Sí sempre intentem treballar en la producció de les cançons i aquest cop s'ha mesclat de manera diferent fent que el so d'alguna manera sigui diferent i certament amb més greus segurament pels instruments escollits conjuntament amb la producció fent aquesta combinació. Senzillament hem tractat d'explorar diferents maneres de sonar com a grup.

SM - Tampoc no és res estrany en vosaltres. Només cal comparar el darrer disc dels primers, res a veure.

SDA - És veritat. De tota manera amb el darrer disc vam començar a explorar en la direcció en la que estem ara mateix.

SM - El clip que heu fet del tema és força fosc i teatral. Quina ha estat la idea i la inspiració?

SDA - El vídeo reflexa una vessant de com interpreto la lletra. Evidentment que tothom pot fer-ne la seva i pot despertar diferents impressions i sentiments però per mi ha de mantenir la connexió amb el tema. Sempre hi ha algun grup en la nostra societat que està estigmatitzat i tenim la necessitat de remarcar qualsevol mínima diferència. Ho trobo especialment dur, sobretot quan llegeixo històries als diaris que acaben malament. Aquesta ha estat la motivació i el combustible per la cançó. Per exemple, i això ha passat fa poc a Holanda, un tipus que ha mort recentment afectat d'epilèpsia però que la va contraure pel trauma nerviós d'estar estigmatitzat constantment des de petit com a gai. Normalment no hauries de morir per això però haver de suportar aquesta pressió durant tants anys i no poder ser qui vols ser... Crec que un s'ha d'alçar, protegir i ajudar als que no poden ser el que volen per ells mateixos. Probablement ha passat durant segles i continuarà igualment en un futur quan encara n'hi ha que pensen que els gais són gent estranya, surten de la norma, o per exemple pel color de la pell, raça o religió. Si de petit ja sents que això és dolent o no està bé que qualsevol d'aquests aspectes o una forma de pensar diferent llavors crec que sempre estarem en el mateix i no canviarà mai.

Espero que la educació i parlar-ne ajudi i tothom sigui tractat com un humà amb tots els drets i un tracte de respecte. Això comença des dels governs, les escoles i com s'hi tracta el tema a diferents nivells. Cal ser respectuós amb tothom i no importa qui sigui. Quan llegeixo històries com les d'aquest noi, de nom Said, em fa sentir molt trista i he de treure aquestes emocions d'alguna manera i amb la música és la meva manera de mostrar la frustació amb situacions de la nostra societat tant injustes.

SM - Un cop més es mostra la complexitat de l'èsser humà i les seves contradiccions, capaç del millor i el pitjor alhora...

SDA - Yeah!!! Sí, estic totalment d'acord.

SM - Crec que en aquesta ocasió ho heu tret pels vostres mitjans, sense cap segell ni ningú que us digués res de com procedir. Com ho heu portat i com ha anat?

SDA - La veritat és que el segell en el passat sempre ens ha deixat llibertat en el tema musical i no ha intentat mai fer-nos anar en cap direcció perquè són conscients de la dificultat de l'escena en la que ens movem. Quasi que els havíem d'aconsellar nosaltres! La raó per fer-ho així ara és que volíem que sortís el més ràpid possible i era la única manera de fer-ho. Sense segell ara mateix no teníem temps de buscar-ne de nou i va sorgir la idea de fer-ho nosaltres. Tothom quan ha de treure alguna cosa ha d'esperar força temps depenent dels plànings de les companyies a molts mesos vista, i així un cop escrit i acabat ho hem tret. He de dir que m'hi he sentit bé.

SM - Sobre això hi ha un aspecte que voldria preguntar-te i que darrerament estic preguntant als músics amb els que parlo. Cada cop més s'intueix la tendència de moltes bandes i músics que prefereixen editar un únic tema més sovint que no pas una col·lecció d'entre 10 i 14 cada dos o tres anys en un disc. Això canvia totalment la costum habitual en les bandes de l'escena i el concepte d'àlbum com a tal desapareix tot i que encara, crec, és preferit per bona part dels seguidors del metal. Què en penses?

És en aquest moment quan me n'adono que estic parlant amb una imatge fixa, evidentment Sharon havia perdut la connexió. Al cap d'uns minuts podem tornar a comunicar i quina és la meva sorpresa quan la veig creuant a tota pressa casa seva amb el mòbil amb una mà, per tal com es movia, i a l'altra un bloc de gel d'aquells típics de nevera de platja blau. Resulta que s'havia sobreescalfat el dispositiu amb tanta entrevista per Skype. El glamour de les cantants de rock no pot amb un mòbil bullint... però vam poder seguir.

SDA - Evidentment que acabes necessitant un segell però així sembla que és com anirà tot això en un futur ben proper. Avui dia els amants de la música difícilment acabaran escoltant tot un disc teu, els més fans sí, però la majoria algunes cançons tal com revelen totes les plataformes veien el consum que s'hi fa. Així és com ho fan les noves generacions a les que alguns ja no pertanyem. Jo encara escolto un disc ja que quan escolto un tema que m'agrada he de seguir a la següent del disc.

SM - Estic amb tú, prefereixo els formats físics ja sigui un cd, un vinil o fins i tot un cassette...

SDA - Jo també més m'ho estimo però al final així és una molt bona manera d'estar en contacte amb els fans i tothom que li agradi la teva música. Crec que és una bona manera de fer arribar la música. Hi ha molta gent que no compra discos, els temps estant canviant és quelcom que per exemple els dj ja fan des de fa temps. És una nova manera de fer-ho, el futur en la meva opinió i per nosaltres una nova manera d'experimentar i en aquest moment ho hem volgut provar.

SM - No deixa de ser difícil per la nostra generació quan una col·lecció de cançons, el disc com a concepte, el portem ben a dins amb tot el que comporta de l'art de portada, lletres... etc que no pas un trist arxiu digital...

SDA - Hi haurà alguna cosa tangible al final, sigui cds o àlbums però més per un altre motiu que no pas senzillament per escoltar una cançó. Pot haver-hi una convivència on primer aparegui en digital i posteriorment pels que ho desitgin el producte físic.

SM - Ens agradi o no pinta que aquest serà el futur. Crec que una qüestió òbvia que cal fer és si aquesta cançó l'heu recollit i arranjat de les sessions de Resist, totalment aïllada o nova i formarà part d'un futur disc potser?

SDA - Aquesta cançó va ser concebuda especialment per la gira que havíem de fer amb Evanescence ja que vam pensar que havíem de treure material fresc en aquest motiu. Hagués estat el segon cop que giràvem amb el darrer disc en els mateixos països i recintes i vam creure que estaria bé posar alguna cosa nova damunt la taula, música fresca i sorprendre tothom.

SM - Sí que té certs tocs pop i ja saps que l'audiència del metall acostuma a tenir un deix conservador en aquest sentit...

SDA - Fins i tot el metall haurà de canviar en la manera que van les coses. Molts fans ja han canviat en aquest sentit, no pots canviar tot això tal com està evolucionant i tampoc nosaltres com a banda que ens hi hem d'adaptar d'alguna manera.

Within TemptationSM - Fa poc parlava amb la vocalista d'una banda (Mireia Farré dels Motto Perpetuo) que em deia que ets molt bona en la tècnica del belting (NOTA - tècnica vocal que busca allargar el registre de la veu de pit fins a notes més altes per sonar com un crit, constrenyent les cordes vocals per evitar el normal canvi) amb la veu, què hi diries?

SDA - Potser sí... no ho sé. No penso en el que faig quan ho faig. Tot es fa amb el propòsit de la cançó i expressar l'emoció que sents per aquella peça. Alguns cops amb belting, altres no, però no pas de manera constant. Diria que més en parts separades de cada tema ho faig. Wow, és un bon elogi, gràcies!

SM - Perquè si no recordo malament no has anat a classes mai...

SDA - Exacte, sóc autodidacta com a "metalhead". De jove no volia pas aprendre a cantar i quan comences amb la música vas a l'escola de música i aprens les notes amb algun instrument potser abans de començar a fer res amb la veu o cantar. No ho volia fer pas això i em posava de mala llet, només volia cantar. Així que ho vaig començar a fer i ho feia escoltant molt a Mariah Carey que és com l'Steve Vai dels vocalistes ja que té un gran rang i per mi ha estat la millor manera d'entrenar la meva veu durant els anys d'adolescent. Això va ser abans de començar la era grunge que fou la meva introducció als sons durs i al metall fent posteriorment tot el que vam fer amb en Robert.

SM - Certament té una gran veu tot i que molts "metalheads" potser posen cara d'estranyats al saber-ho...

SDA - Ella té un gran registre de notes que pot cantar i no molta gent ho pot fer.

SM - Canviant de tema, ets mare, i tothom que té criatures sap que això és un canvi bestial en la vida d'una persona i afecta en molts aspectes. M'agradaria saber si els embarassos ja sigui durant o després has notat que hagi afectat d'alguna manera a la teva veu... o potser ha tingut efectes permanents a posteriori.

SDA - No he tingut o experimentat mai cap mena de canvi ni problema ni durant ni després!

SM - Doncs per exemple aquesta vocalista que et deia em deia que sí que havia notat canvis al cantar després de l'embaràs, diferents tons...

SDA - Entenc, no ha estat el meu cas no en puc dir massa més.

SM - Ja que parlem de nens suposo que ara tens més temps per passar en família i és quelcom a valorar ja que una banda com vosaltres no para de viatjar constantment.

SDA - Sí aquesta és una cosa bona que ens hem trobat a més d'aprofitar el temps per fer feina i escriure nova música com el nou tema i tota la promoció tot i que al mateix temps has de compaginar-ho amb tot el que és les tasques de casa tenint nens.

SM - De fet, la majoria de membres de bandes amb les que hem pogut parlar aquests dies ens ho comenten i altres ho han deixat ben clar en multitud d'entrevistes.

SDA - És una manera diferents de fer les coses, intentant crear i combinar-ho amb estar-se a casa. Són moltes coses que es s'ajunten i de les que cal estar pendent però està bé, tenim una casa amb diferents habitacions així que ho portem bé... jajaj

SM - Canviant de tema no fa massa vas estar en un dels live que fa Tarja a Instagram. És curiós veure com a les xarxes és fàcil trobar fils on uns i altres parlen i discuteixen sobre una o altra vocalista, molts cops treien mèrits a la que no els agrada com si fos una competició i vosaltres, que us acabeu coneixent quasi totes, teniu una relació excel·lent. Potser seria hora de deixar-ho clar a la gent i en la meva opinió no aporta res.

SDA - Has donat un bon exemple. Som bones amigues i no són bona cosa aquest tipus de comparacions. Tú només pots fer el que pots fer i ser qui ets. No hi ha rivalitat, mai hi va ser i realment ho trobo molt infantil. Com artista i com a músic puc passar d'això i no influeix ni té res a veure amb que siguem amigues i això és el millor.

SM - Com Tarja molts artistes estant sent molt actius a la xarxa. Ella mateixa a Instagram sembla un programa de tv el que fa, amb convidats i demès... No fa massa Anneke Van Giersbergen va fer un show acústic retransmès online, us heu plantejat alguna cosa amb el grup en aquest sentit?

SDA - Podem fer un munt de coses online però ens ha portat molta feina el tema nou i tot el que l'envolta però si això s'allarga molt potser en farem alguna, és quelcom en el que pensar.

SM - Parlant de directes un que hauríeu d'haver fet aquest estiu és a casa nostra amb Iron Maiden a l'estadi Olímpic, tocar amb els britànics no és poca cosa, com sorgeix una gira amb uns gegants així? És cosa de companyies? Promotors? Management? Les mateixes bandes? Ho dic perquè no ha de ser fàcil tocar amb llegendes en gires tant grans.

SDA - Hem tocat amb Maiden força cops i ens coneixem molt bé. Ens van dir que ens volien tenir a la gira, coneixem Steve Harris especialment en Ruud que està en una banda de versions d'ells així que han tingut contacte en alguna ocasió. Ens ho van preguntar perquè ens volien i sempre és un plaer tocar amb Iron Maiden, més que un plaer un honor.

No va haver temps per més ja que Sharon tenia un altra entrevista esperant. Temps per una salutació pel nostre espai radiofònic i poc més. Algunes coses es van quedar al bagul per una propera ocasió però serà l'excusa per una nova conversa.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats