Logo

Amorphis (Oppu): El disc no sonaria igual amb productors finesos

Amorphis 2018Finlàndia no deixa de ser un bressol impressionant pel rock dur i el heavy metal. No deixa de sorprendre com un país tant petit no deixar d'exportar talent en tantes vessants del rock. Una de les bandes que passet a passet i amb la feina ben feta han anat fent-se un lloc en l'escena internacional són els Amorphis. De banda considerada extrema en els seus inicis a obrir molt més el seu ventall estilístic durant la seva carrera amb uns darrers treballs plens d'imaginació, creativitat, grans atmosferes i uns temes que no renuncien a aquest toc nòrdic tant característic i atractiu alhora.

La banda ha tingut canvis en els darrers temps, sense anar més lluny el nostre interlocutor Olli-Pekka Laine (Oppu) torna a la formació després d'haver-hi estat durant els primers deu anys del grup del 1990 al 2000. Ens atén des d'una assolellada Helsinki ens confessa sorprès i content de poder dir-li això a algú del sud d'Europa. El motiu de la conversa és el nou Queen of Time, un treball que pren el relleu d'aquell excel·lent Under the Red Cloud que tant ens va agradar. La fórmula es repeteix amb temes que s'enganxen com una sangonera xuclant-te però sense fer mal, al contrari, grans melodies i riffs amb aquest toc tant característic i grans convidats en un fórmula completament encisadora.

SM - Aquesta és breument la nostra impressió del disc però quines són les teves sensacions Oppu?

OP - Sempre tracto de mantenir una mica la distància amb les discos un cop estant enregistrats, un any o any i mig per tenir certa perspectiva cap a la música que ha estat gravada ja que encara ets massa proper al "producte" o com li vulguis dir. Hem tocat tantes vegades aquestes cançons en tot el procés que és encara difícil de dir de manera objectiva què en penso. Penso que és un bon disc amb gran producció i m'agraden les cançons però ara depèn més del que digui la premsa i els fans i el feedback està sent molt positiu i en conseqüència estic molt feliç amb el disc.

SM - Això que comentes ho manifesten molts músics i persones vinculades amb l'art ja que els punts de vista i les circumstàncies personals certament canvien amb el temps.

OP - És difícil de dir ja que acabes en certa manera malalt del que fas després de fer-ho tantes vegades i repetir sense descans i llavors escoltant les mescles i tot plegat. Se'm fa difícil donar l'opinió tot just ara que el disc ha sortit però puc dir que fa poc l'he escoltat de nou en vinil i encara m'ha agradat més que en la versió digital o en cd. Ara hem començat a assajar els temes per tocar-los en directes i està sent molt interessant veure com queden els arranjaments pels directes i quin pot ser el feedback del personal a les noves cançons en una situació de directe.

SM - I les coses han anat força ràpid ja que tot just vau finalitzar l'anterior gira al setembre, dos dies de descans, i començar a assajar pel nou disc. Em pregunto si es va començar de zero a compondre o ja teníeu coses en ment?

OP - Per la meva part és difícil de dir ja que no sóc un dels compositors principals però parlant de com ho faig jo compondre temes és un continu, passa contínuament. Et venen al cap melodies o riffs i ho combines com per exemple ara que estic reprenent la feina amb uns temes que fa 5 anys vaig escriure. Comences un tema i en algun moment hi ha un punt mort i no arribes enlloc, llavors millor deixar-ho en un calaix reposar i ja es reprendrà més endavant. Aquesta és la meva manera personal de compondre. Això és contínuament i també amb el grup ja que hi ha temes que podrien haver sortit amb aquest però no estant acabats i potser serà amb el següent. No sé si això contesta la teva pregunta però el que sí tinc clar és que durant tota la gira seguirem tenint idees i abans de començar-la també tenim una mica de temps.

Amorphis 2018SM - És lògic el que comentes ja que la teva posició en la banda ara és una mica peculiar, en parlarem més endavant. Aquest cop el grup ha treballat de nou amb Jens Bogren, per segona vegada, quina importància té per l'actual so del grup la seva feina?

OP - Realment és una peça important de com sonem ara ja que també ha mesclat el disc. Té una mena de segell propi en la producció especialment en el metall ja que treu un resultat molt net en aquest estil i una petjada identificativa. Jo crec per exemple que amb productors finesos no hagués estat el mateix ja que estant molt més orientats al rock i els que estant al nivell del Jens en metall són molt pocs i és difícil trobar-ne amb maneres de fer diferents. Crec que el so que ens aporta és molt reconeixible i té part de responsabilitat en el disc però també hauríem fet el disc sense ell. Amorphis fa uns 30 anys que funciona amb diversos productors que hem treballat però és bo tenir-lo i està fent una gran feina. Segurament és l'ideal en aquest punt de la nostra carrera ja que entén les nostres arrels i des d'on venim i no tracta d'amagar aquests inicis i senta bé que reconegui aquest so que ens va fer coneguts al començament.

SM - Les teves paraules poden sorprendre a la gent de casa nostra ja que aquí es pensa que el nord d'Europa i tots aquells països és una mena de "meca" del metall i pel que fa al món de la gravació.

OP - Entenc. Hi ha diverses raons per això i una d'elles és que els hiverns són molt llargs aquí i no hi massa a fer a l'aire lliure i és habitual que una de les decisions que pren la gent per passar el temps és tocar la guitarra i passa temps assajant mentre està nevant a fora. Les hores de llum també són un factor a tenir un compte i un toc una mica depressiu de la gent nòrdica molts cops i és una bona manera d'expressar sentiments tocar heavy metal. Aquestes coses em venen al cap i hi ha una gran tradició en l'escena metall a Escandinàvia, i Finlàndia òbviament, per això resulta estrany que no hi hagués cap grup conegut internacionalment als 80 finés. Tot va començar als 90 en aquest sentit. Crec que en gran part ha estat per la llengua ja que l'anglès no era tant present en la nostra societat ja que hi havia bones bandes però no bons vocalistes he de dir...

SM - En la vostra música no és novetat que experimenteu amb diferents elements, en aquesta ocasió amb saxos per exemple. Suposo que és una mena de desafiament incloure aquests elements en aquest estil?

OP - Sí, definitivament. Tot això té a veure amb que Amorphis és una banda que sempre ha volgut experimentar i oberts a qualsevol mena d'estil musical. Ho hem provat quasi tot, des de l'electrònica al jazz i fins i tot clàssica o pop. Fins i tot death metal. Sempre són benvingudes diferents influències musicals i per això no és res nou per nosaltres ja que ja havíem utilitzat saxo prèviament. També arranjaments de corda o veu i sintetitzadors. Vam fer algunes coses revolucionàries a primers dels 90 com utilitzar el moog quan ningú utilitzava aquest tipus de sintetitzador ni aquest so. També piano en aquella època. Amb ells anys resulta més complicat trobar elements amb els que experimentar en la música però ho fem el millor que sabem però també és res intencionat, senzillament si ens encaixa en la música... per què no? Si cal una orquestra de cordes doncs fem-ho si ho demana la música!

SM - No només trobem aquests elements al disc sinó un munt de convidats que han fet les seves aportacions.

OP - Sí un bon grapat com per exemple Chrigel Glanzmann que toca flautes, Jorgen Mukeby els saxos o per suposat Anneke Van Giersbergen amb les veus a Among the Stars que casen totalment amb el tema. És una bona amiga que va començar en la mateixa època que nosaltres als 90. Venim del mateix lloc i és natural tenir-la amb nosaltres. Hi ha força convidats involucrats però no ens hem trobat durant el procés ja que han fet les seves parts allà on fossin en aquell moment o on viuen. En moltes ocasions va ser una sorpresa ja que va ser com, mireu en aquesta part hi haurà una flauta, en aquella un saxo, més enllà un solo...i és amb la mescla que tot pren sentit i sona genial. Tots hi són perquè hi han volgut ser i Jens ha sabut com fer que casi i fet les eleccions adients en cada moment.

SM - Parlant d'alguns dels temes i només citant alguns dels que més m'han agradat per exemple The Bee, Message in the Amber, Among Stars o The Golden Elk amb aquestes parts aràbigues a la part central. Quines són les teves preferides?

OP - M'és difícil però podria dir Message in the Amber és genial o Daughter of Hate amb aquestes parts black i progressives en uns girs que m'agraden força però per suposat The Bee podria ser fàcilment la millor cançó del disc ja que és una bona barreja d'elements folk amb escales orientals per les que ja som coneguts i certs elements electrònics que ja havíem fet per exemple amb Magic and Mayhem a Tales from the Thousand Lakes. Grain of Sand té els elements que fan que sigui una de les meves preferides des del primer dia de la pre-producció i una més potser seria The Golden Elk que també és molt bona. Molts bons temes en aquest disc i és difícil escollir-ne algunes.

SM - I què podem explicar a tota la gent fora del vostre país sobre les lletres ja que en bona part encara estan inspirades en la Kalevala aquest poema èpic de l'era romàntica escrit pel filòleg Elias Lönnrot a partir de la tradició popular finesa i careliana al segle XIX.

OP - Sí, encara és una gran inspiració per nosaltres en cada aspecte del grup. Des de les portades, als vídeos o les lletres que fan la banda diferent i el que és actualment. Crec que és important preservar aquests elements amb la nostra música tant com puguem i, per exemple, podries fer arranjaments dels nostres temes fora del metall. Pel que fa a les lletres Esa t'ho podria comentar millor com autor però sap què extreure'n pel grup. No sé exactament el procés que segueix però crec que les escriu en finès i un amic nostre ho tradueix a l'anglès, és un procès una mica complex però de tota manera estic segur que la Kalevala juga un paper important en les lletres tot i que potser no directe. La Kalevala és un llibre important per tot finès ja que s'estudia des de fa molt temps i ha esdevingut un tractat de la nostra cultura. És una gran influència i inspiració per nosaltres i sempre ho ha estat.

SM - No puc deixar de preguntar-te sobre el teu retorn desprès de 17 anys i com et sents al respecte.

OP - La raó per la que he tornat és simple, Niclas va deixar el grup de nou i jo hi vaig estar d'acord. Em sento bé, és com tornar a casa i força natural. Els nois són genials i més encara com músics i intèrprets. En certa manera s'ha fet dur estar-n'he lluny i sempre t'estàs adaptant. És fantàstic estar de tornada i nostàlgic en certa manera, com una roda que no para de girar i alhora bo però espanta també ja que fa molt temps que vaig deixar el grup i del negoci de la música. Ara resulta que la banda ho està fent millor que mai i ho fa encara millor opció.

SM - I què passarà amb el teu grup fora d'Amorphis, Barren Earth, una aturada o la fi del grup?

OP - No ben bé el final però és una situació difícil ja que tothom està força ocupat. Fins fa un any era l'únic pel que era la única banda i ara encara serà més complicat intentar fer coses. De tota manera segurament intentarem fer alguns concerts o fins i tot gira en el futur o festival. Qualsevol oferta serà estudiada. Com dic, és complicat ja que tots estem ocupats i potser quan acabin les gires podem fer alguna cosa. Al final des del 2010 hem tingut diversos guitarres i es pot manejar però contestant la teva pregunta crec que farem coses però potser no treure un disc cada dos anys ja que és un procés llarg. Ja veurem!, qui sap, sortirà un altre disc però no aviat.

SM - Els plans passen doncs per girar amb Amorphis i veient les vostres dates teniu gira pels EEUU. És molt diferent girar allà que per Europa?

OP - Sí, és difícil compara els públics. Potser a Europa tenim millor resposta pel que és Amorphis però és divertit anar a Amèrica i Canadà on hi ha força públic seguidor del metall i els concerts són grans allà, ho vam comprovar amb Barren Earth fa uns anys tocant amb Fintroll i Ensipherum en un bon paquet però no veig perquè aquest cartell no hauria de funcionar arreu tenint públic. Com et deia és difícil compara audiències especialment en aquest nivell. Fa molt temps que no hi vaig però crec recordar que va ser el 1994 el primer cop amb Amorphis amb membres diferents però ho recordo com a molt positiu i amb molt bon feedback.

SM - Pel que fa a casa nostra no hi ha dates que toqueu a Catalunya però sí una data a l'Estat al festival Leyendas. Potser en un futur feu una gira amb diverses dates que segurament inclogui Barcelona.

OP - Oh segur que sí!, hem vingut força cops i segur que tornarà a passar suposo que l'any vinent. De moment estarem al Leyendas formant part d'un bon cartell.

Resta només veure'ls en directe ja que acostumen a oferir grans shows en directe.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats