Menu

Festivals

Festivals

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Festivals

Rock Fest 2019

Can Zam, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)
Fotos: Rock Fest (Sergi Ramos Ladevesa), Albert Perera

Rock Fest BarcelonaSens dubte una de les cites a tenir en compte del calendari estival de festivals de rock dur i metall a l'estat, és el Rock Fest. Ara que sembla que aquest tema de les grans cites s'ha estabilitzat amb propostes estables i serioses, amb més o menys encerts i inconvenients, els seguidors d'aquest estil musical tenen un bon mal de cap per triar a quina assistir perquè l'oferta és nombrosa i variada.

Una de les que des dels inicis hem donat suport des de Simfonia Metàl·lica és el Rock Fest, el fet que sigui una cita a casa nostra organitzada per una promotora també d'aquí no pot merèixer més que suport per poder tenir un festival de gran nivell sense haver de fer cents o milers de quilòmetres. Mai hem tingut les facilitats per poder cobrir l'esdeveniment tot i haver-ho sol·licitat havent publicat entrevistes amb bandes participants, fins aquest 2019. Aquest any vam parlar amb Imperial Jade, Deldrac, Kilmara o Los Barones centrant-nos en bandes catalanes i l'afegit d'un històric com Sherpa. Sempre ho hem dit, pel que significa la cita no podem deixar de donar-li suport, sabent-nos greu que aquest suport no ens permeti explicar-ho fins ara. Aquest any sí i n'estem contents i agraïts perquè hem perseverat parlant i difonent el que ens agrada, l'escena musical del rock dur i metall.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Festivals

Kalikenyo Rock 2019

Tossal de la Sal, Juneda (Lleida)
Fotos: Kalikenyo Rock(Miguel Matador), Albert Perera

Kalikenyo Rock 2019El Kalikenyo Rock 2019 marcarà un abans i un després en la història d'aquesta cita anual. M'explico en les raons per les què ho crec. Són ja catorze les edicions celebrades i del que va ser una nit a nivell local per fer una mica de festa es va passar a un concert de dissabte que va anar creixent en grups, temps i repercussió. Sense ajudes i molts factors en contra. Només la tossuderia de l'organització ho ha tirat endavant i gràcies a això en els darrers anys és una cita que s'ha fet un nom i és tinguda en compte dins l'escena del punk-rock estatal.

Deia tossuderia per voler tirar endavant una cita que, com qualsevol esdeveniment dedicat al rock, rock-dur, punk, metall o demès estils fora dels cànons de consum habitual musical, és vist amb reticència i de reüll. És d'aquesta manera que així com segons quin tipus d'esdeveniment rebria suport i subvencions institucionals aquest no és el cas. Un d'aquests hàndicaps a mesura que han anat passant els anys ha estat la ubicació ja que hi ha hagut períodes d'estabilitat, el més notori el seguit d'anys que es va celebrar a la Pista Parc Alegria, però en els darrers ha estat un canvi cada any amb tot el que comporta. És a dir, en un lloc fixe cada any quan tot està ubicat i veus el funcionament ho millores i adeqües, si canvies cada any és començar de zero i les dificultats i imprevistos es multipliquen per molt. Només si pensem en els darrers tres anys hem passat del camp de futbol municipal en el que semblava un bon lloc a, degut a la no cessió per part de l'ajuntament, uns terrenys a les afores de la població que aquest any també ha estat uns terrenys al terme del poble amb la particularitat que el canvi ha estat només d'uns metres.

Llegeix més

  • Escrit per Victor M. Lera
  • Categoria: Festivals

Metalcova 2018

La Bàscula, Barcelona
Fotos: SimWill66

La asociación cultural Metalcova celebraba el pasado sábado 10 de Noviembre su principal evento, dentro del marco de actividades que lleva a lo largo del año. Tras la exitosa edición 2017 en la sala Nau, la asociación devolvía el festival a la sala que fue una seña de identidad durante años: la Báscula. Cierto es que tiene algunas ventajas, pero en lo estrictamente musical, el público ha perdido mucha calidad. En primer lugar, el sonido no acompañó prácticamente a ningún grupo, o al menos a la altura que se merece. Algún caso fue muy sangrante, como el de Quartz, mezcla de varios factores, todo sea dicho.

En segundo lugar, sufrimos algunos problemas leves durante los tiempos de actuaciones, cosa que no deberían aparecer con un equipo profesional al mando, como fue el caso de la pasada edición. Añadido a esto,  la atención en las barras fue bastante desastrosa, y todos sabemos que en un evento de estos se demanda un buen servicio, o, de lo contrario, se saturará.  Entiendo las buenas intenciones por parte de la asociación intentando volver a un lugar más cómodo para el público, aunque sea a cambio de perder calidad sonora.

En lo referente a lo musical el cartel era, sin lugar a dudas, muy apetecible, aunque una vez finalizado el evento, una parte importante del público no vio colmadas muchas de las expectativas puestas en las bandas. Algunas no tuvieron su mejor noche.

La banda catalana Streamer era la encargada de abrir la tarde. Con un ligero retraso comenzaron y durante los aproximadamente 40 minutos que estuvieron en el escenario, trataron de encandilar al público que poco a poco iba llenando la sala. Su debut Now or Never me parece muy interesante, a pesar de las claras carencias compositivas. El repertorio lo centraron en esta publicación, intercalando algún tema que desconocía (entiendo que perteneciente a publicaciones anteriores a su disco debut). Es importante destacar el hambre que se nota tiene la banda. La actitud demostrada en el escenario es encomiable, siendo un perfecto acompañamiento a su música, y no un arduo intento de esconder carencias musicales. Buen concierto el que presenciamos para abrir la undécima edición de este festival.

Llegeix més

  • Escrit per Victor M. Lera
  • Categoria: Festivals

Rock the Coast 2019

Mare Nostrum Castle Park, Fuengirola (Málaga)
Fotos: Rock the Coast (Irene Serrano, Magda Lázaro)

Si un aspecte ha destacat en l'inici de temporada de festivals d'aquest 2019 és l'adveniment d'una nova proposta que ha vingut a sumar-se a algunes cites consolidades i unes quantes edicions a les esquenes. No ho ha fet de qualsevol manera. Sempre s'acostuma a mirar el cartell i valorar la cita, com a mínim a priori, amb aquest criteri però les informacions conegudes sobre l'emplaçament i la proposta en sí que ens feia aquest Rock the Coast resultaven una de les incógnites de la temporada. No hem volgut perdre l'oportunitat de ser-hi, valorar-ho per nosaltres mateixos i, com no, explicar-ho. El nostre company Víctor M.Lera ha viatjat al Rock the Coast i ens explica els detalls.

EL FESTIVAL

Recinte Rock the CoastA lo largo de los últimos veinticinco años este país ha evolucionado exponencialmente en muchos aspectos. Bueno, no en todos, o esa era la sensación que nos daban. Los festivales de Heavy Metal nacionales siempre han tenido su propio baremo en la escala de la evolución. Tan diferente era que parecía que no llegaríamos nunca a disfrutar uno a la altura de nuestros vecinos europeos dentro de nuestras fronteras.

Tras años peregrinando por Europa, en cada ocasión que he pisado un festival cercano siempre me he ido con la sensación de abandono, de la falta de detalles, de no cuidar al público como personas que son. Algunos tienen fama de haber mejorado mucho, e incluso de ser muy profesionales. Tengo mis dudas, y a los algunos hechos recientes me remito. En cambio, en Fuengirola se ha dado con la tecla. Era la primera edición y se crearon unas expectativas muy altas, difíciles de cumplir. Pues se cumplieron, e incluso se superaron con creces.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Festivals

Wacken Open Air 2018

Wacken, Schleswig, Holstein (Alemanya)
Fotos: ICS Festival Service GmbH / Magenta Musik

Un altre agost, tediós i sofocant com de costum. Aquell mes on quasi tothom es torna boig i s'atura l'activitat com si no hi hagués un demà. Però no tot en aquest vuitè mes de l'any és així. Durant la primera setmana hi ha un esdeveniment que a tots els seguidors de l'escena del rock i metall ens dona combustible com a mínim una temporadeta, Wacken.

Què es pot dir sobre aquest festival que no s'hagi dit ja. Són ja, amb la recentment tancada, vint-i-nou edicions d'una aventura que ningú s'esperava que arribés a aquest nivell de popularitat i sent una referència mundial. He de reconèixer que li tinc un especial afecte, ho he dit i repetiré mil vegades però és així. Va ser el primer gran festival al que vaig assistir quan hi tocaven bandes que era quasi un impossible veure-les tocar per casa nostra i on es descobria talent jove i emergent que avui toquen quasi com a caps de cartell, Hammerfall o Children of Bodom en són un exemple. En una època de joventut del festival on, sent ja un gran esdeveniment, no es produïen els actuals sold outs i any rere any anava creixent en comoditats i infraestructures. El cartell era sempre criticat perquè encara no havien portat a cap dels considerats grans (Iron Maiden o Judas Priest per exemple) però la filosofia era clara i m'atreviria a dir que encara la continuen portant com a bandera, el festival és el protagonista. No tenies els grans però descobries moltíssimes bandes i les podies veure en unes condicions que ni elles mateixes podien somiar mai, i per l'espectador aquella producció i com funcionava tot era un gust. Durant uns anys va ser visita obligada, la darrera que hi vaig fer fou el primer sold out que es va produir amb Iron Maiden com a cap de cartell. Des de llavors amb major o menor rapidesa les entrades s'han esgotat cada any i s'ha convertit en massiu. Podria ser-ho més i mirar d'ampliar recintes però clarament els promotors s'han manifestat en contra encertadament, ho venen com més especial i la gent piquem. Com a prova tot just quan estic escrivint aquestes ratlles rebem un correu del servei de premsa del festival que anuncia el sold out per l'edició del 30è aniversari el 2019!!. El cartell, tot i haver aconseguit portar grans noms, cada any encara rep aquesta crítica i el mateix Thomas Jensen (un dels principals promotors) ho deia de nou aquest any en una entrevista on repeteix un cop més que la temporada de festivals a Europa és al juny i les bandes a l'agost prefereixen girar per EEUU que fer una sola data encara que sigui Wacken, en aquest sentit ho tenen pitjor. Per cert, recomano aquesta entrevista on explica com va néixer el Wacken i la seva història personal com a seguidor del rock dur.

Llegeix més

Accés