Menu

Festivals

Festivals

  • Escrit per Victor M. Lera
  • Categoria: Festivals

Metalcova 2018

La Bàscula, Barcelona
Fotos: SimWill66

La asociación cultural Metalcova celebraba el pasado sábado 10 de Noviembre su principal evento, dentro del marco de actividades que lleva a lo largo del año. Tras la exitosa edición 2017 en la sala Nau, la asociación devolvía el festival a la sala que fue una seña de identidad durante años: la Báscula. Cierto es que tiene algunas ventajas, pero en lo estrictamente musical, el público ha perdido mucha calidad. En primer lugar, el sonido no acompañó prácticamente a ningún grupo, o al menos a la altura que se merece. Algún caso fue muy sangrante, como el de Quartz, mezcla de varios factores, todo sea dicho.

En segundo lugar, sufrimos algunos problemas leves durante los tiempos de actuaciones, cosa que no deberían aparecer con un equipo profesional al mando, como fue el caso de la pasada edición. Añadido a esto,  la atención en las barras fue bastante desastrosa, y todos sabemos que en un evento de estos se demanda un buen servicio, o, de lo contrario, se saturará.  Entiendo las buenas intenciones por parte de la asociación intentando volver a un lugar más cómodo para el público, aunque sea a cambio de perder calidad sonora.

En lo referente a lo musical el cartel era, sin lugar a dudas, muy apetecible, aunque una vez finalizado el evento, una parte importante del público no vio colmadas muchas de las expectativas puestas en las bandas. Algunas no tuvieron su mejor noche.

La banda catalana Streamer era la encargada de abrir la tarde. Con un ligero retraso comenzaron y durante los aproximadamente 40 minutos que estuvieron en el escenario, trataron de encandilar al público que poco a poco iba llenando la sala. Su debut Now or Never me parece muy interesante, a pesar de las claras carencias compositivas. El repertorio lo centraron en esta publicación, intercalando algún tema que desconocía (entiendo que perteneciente a publicaciones anteriores a su disco debut). Es importante destacar el hambre que se nota tiene la banda. La actitud demostrada en el escenario es encomiable, siendo un perfecto acompañamiento a su música, y no un arduo intento de esconder carencias musicales. Buen concierto el que presenciamos para abrir la undécima edición de este festival.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Festivals

Wacken Open Air 2018

Wacken, Schleswig, Holstein (Alemanya)
Fotos: ICS Festival Service GmbH / Magenta Musik

Un altre agost, tediós i sofocant com de costum. Aquell mes on quasi tothom es torna boig i s'atura l'activitat com si no hi hagués un demà. Però no tot en aquest vuitè mes de l'any és així. Durant la primera setmana hi ha un esdeveniment que a tots els seguidors de l'escena del rock i metall ens dona combustible com a mínim una temporadeta, Wacken.

Què es pot dir sobre aquest festival que no s'hagi dit ja. Són ja, amb la recentment tancada, vint-i-nou edicions d'una aventura que ningú s'esperava que arribés a aquest nivell de popularitat i sent una referència mundial. He de reconèixer que li tinc un especial afecte, ho he dit i repetiré mil vegades però és així. Va ser el primer gran festival al que vaig assistir quan hi tocaven bandes que era quasi un impossible veure-les tocar per casa nostra i on es descobria talent jove i emergent que avui toquen quasi com a caps de cartell, Hammerfall o Children of Bodom en són un exemple. En una època de joventut del festival on, sent ja un gran esdeveniment, no es produïen els actuals sold outs i any rere any anava creixent en comoditats i infraestructures. El cartell era sempre criticat perquè encara no havien portat a cap dels considerats grans (Iron Maiden o Judas Priest per exemple) però la filosofia era clara i m'atreviria a dir que encara la continuen portant com a bandera, el festival és el protagonista. No tenies els grans però descobries moltíssimes bandes i les podies veure en unes condicions que ni elles mateixes podien somiar mai, i per l'espectador aquella producció i com funcionava tot era un gust. Durant uns anys va ser visita obligada, la darrera que hi vaig fer fou el primer sold out que es va produir amb Iron Maiden com a cap de cartell. Des de llavors amb major o menor rapidesa les entrades s'han esgotat cada any i s'ha convertit en massiu. Podria ser-ho més i mirar d'ampliar recintes però clarament els promotors s'han manifestat en contra encertadament, ho venen com més especial i la gent piquem. Com a prova tot just quan estic escrivint aquestes ratlles rebem un correu del servei de premsa del festival que anuncia el sold out per l'edició del 30è aniversari el 2019!!. El cartell, tot i haver aconseguit portar grans noms, cada any encara rep aquesta crítica i el mateix Thomas Jensen (un dels principals promotors) ho deia de nou aquest any en una entrevista on repeteix un cop més que la temporada de festivals a Europa és al juny i les bandes a l'agost prefereixen girar per EEUU que fer una sola data encara que sigui Wacken, en aquest sentit ho tenen pitjor. Per cert, recomano aquesta entrevista on explica com va néixer el Wacken i la seva història personal com a seguidor del rock dur.

Llegeix més

  • Escrit per Victor M. Lera
  • Categoria: Festivals
  • Vist: 297

Download Madrid 2018

Caja Mágica, Madrid
Fotos: Download Madrid

Fa pocs dies va tenir lloc l'edició corresponent al 2018 del Download Madrid, la franquícia a l'estat del festival britànic. Segons una nota de premsa de l'organització unes 34.000 persones van assistir a la primera jornada on van actuar Avengend Sevenfold, Marilyn Manson, Rise Against, Kreator o Arch Enemy. El segon dia, divendres 29, va tenir un dels plats forts amb Guns'n'Roses. La tercera jornada tampoc es va quedar curta amb Ozzy com a cap de cartell i Volbeat o Judas Priest també compartint protagonisme. El Download ha celebrat aquest any la seva edició número 15 al Regne unit, la tercera entrega a França i la primera a Austràlia. En la seva segona edició espanyola va reunir a més de 105.000 seguidors en el total de jornades. Vam poder assitir a la cita i us portem les impressions que ens porta el nostre company Victor M.Lera.

Per respectar la integritat i el sentit de les seves paraules no han estat traduïdes al català. Som un lloc web especialitzat en rock dur i metall en català amb totes les conseqüències i dificultats però no som ultres. Les llengües són un patrimoni cultural que cal respectar, a casa nostra tenim la sort de conèixer i parlar-ne dues principalment (tant de bo fossin més) i qualsevol text escrit en aquestes serà respectat en la seva integritat.

Llegeix més

  • Escrit per Victor M. Lera
  • Categoria: Festivals

Bang Your Head 2018

Balingen, Alemanya
Fotos: Tine Gennaio, Paul Bossenmaier, Robert Jaenecke, Hucky Heppe

L'ecosistema dels festivals és divers i ampli, de tot gènere, mida i estil. Des dels petits amb bandes locals als grans monstres que tots tenim al cap. En tot aquest ventall trobem algunes cites que ni la falta de recursos i noms mínimament coneguts ni les cites multitudinàries que semblen eclipsar el panorama. Una d'aquestes cites, veterana, solvent, coherent i amb fidels que any rere any acudeixen és l'alemany Bang Your Head. Fa uns anys que l'anem seguint a Simfonia Metàl·lica i un any més el nostre company Víctor M. Lera ens en porta les seves impressions del que ha estat la vintena edició.

Per respectar la integritat i el sentit de les seves paraules no han estat traduïdes al català. Som un lloc web especialitzat en rock dur i metall en llengua catalana amb totes les conseqüències i dificultats, però no som ultres. Les llengües són un patrimoni cultural que cal respectar, a casa nostra tenim la sort de conèixer i parlar-ne dues principalment (tant de bo fossin més) i qualsevol text escrit en aquestes, català o castellà, serà respectat en la seva integritat.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Festivals
  • Vist: 512

Kalikenyo Rock 2018

FOTOS: Kalikenyo Rock / Quim Cabeza / Albert Perera

Un anys més el desafiament s'ha superat. Utilitzo aquests termes perquè atrevir-se durant tretze anys seguits a tirar endavant una il·lusió com aquesta que ha anat creixent d'una manera que ningú s'hagués atrevit a predir sense el suport pràcticament de res ni ningú, ans al contrari, entrebancs i mal de caps té molt mèrit. Mèrit ja que les dificultats han sorgit per part del mateix entorn més proper (ajuntament, coneguts, veïns, comerços...), dels actors del negoci (grups, managements, empreses del sector... que segur en un inici no ho posen fàcil, ara són figues d'un altre paner), dificultats econòmiques i logístiques que a cada pas cal afrontar i tot això en mesura de les necessitats de cada edició. Sembla lògic pensar que en una primera edició on el que has de gestionar és l'actuació d'un grup local i segurament només haver de tallar un carrer i avisar les autoritats locals pels permisos adients, a la darrera amb una infraestructura de dos escenaris uns quaranta grups actuant amb noms internacionals i estatals destacats amb la logística necessària per fer funcionar tot això aquest ha estat el camí.

Llegeix més

Accés