Menu

MONSTERS OF ROCK 2007

Segona edició del Monsters of Rock de Saragossa en el que és l'únic festival íntegrament de heavy metal que es celebra a l'estat espanyol tot i el canvi d'ubicacions i noms que habitualment tenim per part dels organitzadors buscant millors ubicacions (suposo) i suport de tota mena (segur) quan arreu es consolida any rera any un nom i "marca" de festival. Només és una recomanació, tot i així és d'agraïr que algún intenti montar una història d'aquestes característiques amb els maldecaps que comporta, que no són pocs.

Al no haver pogut assistir a l'edició del 2006 del festival tenia curiositat per comprovar la ubicació i indret del festival. Darrerament s'ha comentat força el fet que a l'estat espanyol s'està més per criticar l'organització dels festivals espanyols que comentar-ne altres aspectes i elevar als altars tot allò que es fa a Europa. Els dono la raó en part però el continu canvi d'ubicació, les queixes de molts assistents i haver-ho comprovat personalment en més d'una ocasió també hem fa dir que la impressió és que prima més la recerca de la millor oferta de qualsevol organisme públic o sponsor que no una bona ubicació cómoda per organització, artistes i públic. I això només es fa amb un establiment fixe que any rera any es vagi acondicionant i millorant per tal fi.

Sense saber que esperar enfilava el camí cap al festival desprès de deixar part de les coses a l'hostal que tant va costar de trobar. Un cap de setmana complert per les pernoctacions a la capital manya!!, ple absolut!!!. Deixant pràcticament Saragossa i a la carretera de Madrid trobem la fira de mostres a peu d'autopista i molt aprop de l'aeroport. No està gens malament, a peu d'una via ràpida, aeroport al costat i a una capital gran. Bon inici. Tot just intentar enfilar la sortida trobem una cua d'alguns quilòmetres provocada en part per les obres de l'expo 2008 en part per la "regulació"? del trànsit d'un guàrdia civil en una rotonda.

 Un hora i escaig desprès podem aparcar seguint les indicacions del personal encarregat al respecte. De fet, el lloc són els voltants de la fira de mostres on unes esplanades considerables fan de pàrking i alhora de càmping a banda i banda de la carretera d'accès. Els serveis pels campistes són una carpa-bar de la mida de mitja pista de bàsquet (sent generòs) i uns 6 o 7 mòduls amb serveis com dutxes i lavabos (per cert aquests tots amb un cartell de fora de servei que el personal es va passar pel forro ja que no hi havia res més al càmping) això sí amb aigua corrent. Cap ombra enlloc i, de fet, tampoc van ser tants els que es van decidir a acampar. La gent sap com les gasten i van omplir els hotels i pensions. Passejar el dissabte per Saragossa o demostrava ja sortien heavys de sota les pedres.

L'escenari era ubicat a un lateral de les naus de la fira en una zona asfaltada just al costat dels camps que us comentava i per accedir-hi s'havia de donar un tomb considerable des de l'aparcament i el millor és que buscant on recollir les nostres acreditacions trobem un accés on diu premsa. Molt bé, cap allà entrem i al cap d'uns metres ens trobem que havíem entrat al recinte de concerts i ningú ens havia dit res!!! Colats sense voler-ho!!. Final trobem on recollir els passis en un racó a l'altra banda de l'accès als concerts. Això és un bon inici...

 

Divendres 22 de Juny

Doncs entre unes coses i unes altres i com és lògic el festival seguia el seu curs. Ja m'havia perdut a Brujeria i Black Label Society, sabent-me especialment greu aquests darrers. La llàstima era que els propers eren Mago de Oz i sortien més de mitja hora tard sobre l'horari previst. Em temia el pitjor en aquest sentit però no va ser així i els horaris es van complir estrictament. Dels només comentar que van sonar fatal, com és habitual, i van resultar lamentables. No perdré una sola línia més amb ells.

MegadethEn aquell moment començava la cosa seriosa amb els Megadeth.Tenia ganes de veure'ls i un cop tot acabat puc afirmar que van ser dels millors. Dave Mustaine amb unes ganes com mai havia vist, com sempre envoltat de competents músics que ja coneixeu, i un set-list força contundent obrint amb Sleepwalker i seguint amb, Take no prisoners, Washington is next, Hangar 18 o She wolf només per citar-ne alguns. Suposo que tocar davant de més de 10.000 persones motiva més que en sales de 2.000. Però qui no es rendeix davant de Peace sells, Symphony of destruction o Holy wars amb la interposició de The Mechanix? Crec que ningú

Torn per Children Of Bodom que es van beneficiar d'una posició que segurament haurien d'haver ocupat Megadeth però recordem que aquests substituïen Velvet Revolver. Precisament tothom volia veure Ozzy i allò s'anava omplint en vistes al Madman i Alexi i els seus ho van tenir bé. No cal, però restar-los mèrits i tot i que no és el millor que els he vist van complir amb un so no tant acurat com Megadeth però suficient per gaudir de Hate me, Neddled 24/7, Sixpounder, Every time I die o la final Downfall per citar-ne algun. Finlàndia, un valor prou segur...

Ozzy OsbourneL'atractiu per assistir definitivament era Ozzy Osbourne. Tots sabem en quin estat pot estar però ningú es resisteix a veure'l més tenint en compte que fa anys que es prodiga poc per Europa. Un cop vist aquest era el principal motiu per assistir. Ozzy està en un forma molt baixa i a més dels seus habituals moviments patosos i poc coordinats va demostrar que té la veu feta malbé i va abusar d'efectes, distorsions i playbacks. Repetint constantment els sabuts I can't hear you i louder i mullant la gent amb la manguera preparada per això. La banda habitual que l'acompanya sí va estar a l'alçada sent un plaer veure tocar Zack Wilde excepte en el patètic, "solo"? que ens va oferir. Llarg, avorrit i sense mèrit. Doncs això, que per fi l'he vist en directe.

 

Dissabte 23 de Juny

Desprès d'una mica de turisme per Saragossa i havent-nos perdut els Riverside tornem al festival per patir el sol i la calor amb Mastodon i una dosi de contundència sense compassió en forma de temes com Aqua Dementia, The Wolf Is Loose, Colony Of Birchmen, Crystal Skull, Capillarian, Megalodon o Blood And Thunder. Deu-n'hi-do.

Rhoy Khan sempre ha estat un vocalista dels més elegants de l'escena, i no ho dic pel vestir... En va donar una nova mostra amb un sol de justícia i vestit de negre, si senyor!! Tot i que molta gent s'ho mirava de lluny a l'ombra d'alguna carpa i malgrat el hàndicap dels inicials acoplaments de so Kamelot van fer gaudir amb peces com When The Lights Are Down, Soul Society, Mourning Star o Center Of The Universe.

Pretty Maids acostumen a ser un valor sòlid per festivals en horari de tarda i en van donar bona mostra. Malgrat tot, Ronnie Atkins va donar mostra de no passar-ho massa bé amb les seves parts vocals. Iniciant amb Back to back i finalitzant amb Red hot and heavy no es van deixar algun nou tema com Wake up to the real world. Quedàvem a l'espera de Blind Guardian.

Desprès de veure'ls seguidament unes quantes gires ara feia tantes altres que no tenia contacte en directe amb els alemanys Blind Guardian. A tenor del vist i deixant de banda els canvis de formació, la cosa no ha canviat tant. No van deixar de sonar els habituals Born in a mourning hall, Valhall, Nightfall o Welcome to dying a més de l'habitual Bard song que com marca la tradició Hansi deixa que canti el públic tot i que sembla que encara no ha après que el públic espanyol el tema de les llengües el té força descuidat.

Dream TheaterUn dels moments més esperats per mí. Dream Theater a escena demostrant un cop més que ningú els supera en virtuosisme. A més, l'hora era la ideal quan ja el sol no picava i el recinte era ple del tot. Inicien amb As I am i un es pregunta que tocaran amb una hora de temps quan tenen temes que duren 20 minuts si volen. Doncs, no masses la veritat a més dels nous com Constant motion o Panic Attack que el personal encara desconeix força un final Pull me under que va provocar unes cares de satisfacció enormes i amb una demostració de domini sense precedents accelerant i baixant el tempo del tema varies vegades. De cum laude!!!

Desprès de presenciar tot just feia tres dies el show d'Slayer a Barcelona alguna cosa em feia pensar que no igualarien la impressió de tocar en una sala amb un volum i ambient d'èxtasi. Així va ser. No m'entengueu malament, mai fallen i el set-list va ser pràcticament calcat treient alguns temes com Silent scream degut a la normal retallada de temps en un festival però no fou el mateix. Com sempre dic un valor segur i us convido a llegir la crónica en aquesta mateixa web del concert citat a Barcelona d'aquest 2007.

No sé si Motorheäd són la banda adient com a caps de cartell i tancament d'un festival amb els noms que acreditava el Monsters d'aquest any però és cert que llegenda no els falta i sempre són "resultonts" per tota mena de públic de l'escena. El personal ja estava cansat però sempre és d'agraïr escoltar Stay clean, Be my baby, Killers o Metropolis. No us espanteu, no va faltar Ace of spades. Per cert, Lemmy ja pot fer el que vulgui que sempre es veu igual. Aquest sí que té un pacte amb el diable i el demés són tonteries. Micky Dee com sempre espectacular a la bateria, li queden petits aquests temes.

I fi de festa. Veurem que ens depara el 2008 a nivell de grans cites a l'estat espanyol pel que fa a heavy metal. I dic a Espanya perquè a Catalunya la cosa sí que està negra. Ens haurem d'aguantar i fer quilòmetres...

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?