Fotos: MetalCircus

Tot i l'intent d'estar acreditats per poder cobrir i oferir-vos tot el que donés de sí el Bilbao BBK live la organització no ha tingut a bé tenir-nos en consideració. Sempre hi ha desagraïts en aquest món però al Simfonia som tossuts i hem volgut donar compte de la jornada on Iron Maiden eren el reclam principal a través de les paraules del nostre company i amic Juanra de la botiga Tipo a Lleida (Albert Perera)

La primera jornada del Bilbao BBK Live arrancava el 21 de juny en un paradisíac lloc, Kobetamendi (el turó Kobeta pels no eusko-parlants). Un dels turons que rodegen la capital viscaína, d'accés per una sinuosa carretera només amb transport públic (autobús de l'organització o taxi) servia de marc idoni per un eclèctic festival que aquest any es desenvolupa en dos caps de setmana.

Al fons del prat s'accedeix al segon escenari, allí ens dirigim per presenciar la descàrrega dels épics Vhaldemar. Per ser les quarts de cinc de la tarda d'un dijous, bona entrada, però els de Baracaldo tenen bona acceptació a casa seva i bé que ho van demostrar. Bona actuació a pesar de tenir al seu bateria lesionat i haver de substituïr-lo un "amic", suposem que seria un tècnic.

Canvi d'escenari per veure l'actuació de Lauren Harris. La "fillíssima" va fer una actuació semblant al que li vam poder veure a Barcelona, hard-rock amb actitud, alguna versió però sense el carisma del pare i és Steve és molt Steve.

De tornada al segon escenari, Bloodsimple. Per mi era una banda desconeguda que s'ho va treballar enormement amb la seva actuació. Amb una proposta molt de moda i moltes ganes d'agradar.

A l'escenari principal de nou per veure Stone Sour. Bon concert dels de Corey Taylor que van tenir que superar dos caigudes de so, però que encara així van conseguir escalfar als seus seguidors. Dir que per aquesta gira porten a la bateria a Roy Mayorga, el que fou baterista de la gira per Dante XXI de Sepultura.

 De nou a l'escenari petit per deleitar-nos amb Mastodon. Temes llargs i espessos, però executats amb mala llet i mestria a parts iguals. Hi ha qui diu d'ells que és com haurien de sonar Metallica actualment, no sé si Metallica haurien de sonar així, però sí se que és un grup a tenir molt en compte. Agressius i técnics com pocs.

Repetim al segon escenari amb Juliette&The Licks. Rock and roll desenfadat amb una actitud macarra de la nena de "From Dusk Till Dawn" (Abierto hasta el amanecer fou la traducció al castellà). La proposta més diferent del dia va acabar amb un per molts anys a Juliette i aquesta tirant-se des de l'escenari per celebrar-ho.

En horari estelar europeu, sobre les 22.30 els caps de cartell Iron Maiden. Impressionants en la execució com sempre. Amb un set-list basat en el darrer A Matter Of Life And Death, però sense tocar-lo tot com en la darrera gira. Van començar amb tres temes del seu darrer i citat treball, per anar intercalant clàssics com The Trooper o Children Of The Damned. Telons de fons i una escenografia igual a la seva darrera gira d'hivern amb el ja conegut tanc i Eddie en plan soldat mirant de fer una por que ja no aconsegueix amb els que el tenim com de la família.

El final del dia corresponia a Within Temptation al segon escenari. Amb una Sharon una mica més ficada en carns des que ha estat mare, però que no ha perdut la seva aura de musa del gothic-metal. Repàs d'una hora de la seva discografia, principalement dels dos darrers i més coneguts treballs.

La xifra oficial d'assistència va ser d'unes 15.000 persones que vam poder disfrutar de bona música en directe en un indret privilegiat i amb una bona organització.