Al voltant d'onze mil persones es van donar cita el passsat diumenge dia 18 en el Recinte Firal de Saragossa per veure sis bandes, que com els braus, van sortir a menjar-se la sorra. A priori, algú podria pensar que els avis del hard-heavy (Scorpions o Whitesnake) passarien d'això perquè ja estan granadets, però res més lluny de la realitat, totes les bandes van mostrar un excel·lent nivell, sobretot d'actitud i entrega, però com deia Jack l'esbudellador, anem per parts.

Una llarga cua a l'entrada feia preveure una entrada lenta, però no va anar així, l'accés al recinte es va fer d'una forma mes o menys ràpida. Això si, es van obrir les portes amb retard, el que va provocar que hi hagués gent que no veiés l'inici de l'actuació de Primal Fear, i això que van començar amb una mica de retard sobre l'hora prevista. Un bon grup sobre l'escenari, quaranta minuts de repàs als temes més coneguts de la seva carrera i un públic bastant content amb el show.

Saxon van intercanviar la seva actuació amb Apocalyptica, pel que encara van tocar a una hora més primerenca. És igual, Byfford i els seus ho van clavar i li van posar cru als finesos. Quines ganes que hi posen i quina gran banda. Una hora del mes representatiu del seu repertori que van fer embogir als vells i no tan vells rockers.

Amb els seus xelos ja a punt per fi, ara si, Apocalyptica va sortir a menjar-se el món i ho van aconseguir. Quaranta minuts de mestria instrumental, potser una mica més estàtics que altres vegades, sense llençar-se tant per terra, però com sempre fenomenals en l'execució. Van sorprendre als que no els havien vist o no els coneixien i no van decebre a la resta. El millor rebut, com sempre, les versions dels seus adorats Metallica.

Ja fosquejava quan van començar WASP, macarres i bulliciosos com sempre. Durant una hora van fer que tot el públic coregès els seus clàssics més grans. Sense escenografia, amb un so menys nítid que la resta, però amb unes ganes immenses van repassar temes dels seus quatre primers treballs. Lawless està vell i demacrat però té una força a l'escenari que fa que es converteixi en una fera, canta, salta, toca la guitarra i remena al personal, això si, amb un gran grup de músics que l'ajuden en tot moment.

David Coverdale no està en el seu millor moment, vocalment parlant, però és una màquina davant del públic en un escenari. Envoltat d'uns excel·lents músics que l'ajuden amb els cors a la perfecció, fan que un repàs d'hora i escaig de la carrera de la Serp Blanca, resulti curt, curtíssim!. La maquinària de Whitesnake està perfectament engrassada i això es nota. Els músics són del millor del mercat i el “comandant” sap moure's com ningú en un escenari, així que no van decebre i això que era el seu tercer concert en tres dies, el més curt dels tres per exigències d'horaris però igual d'intens. Sempre és un plaer veure una banda així.

Els caps de cartell salten a la palestra amb les mateixes ganes i el mateix entusiasme que un grup que ha de fer-se un nom i encara que no estiguin en el millor de la seva carrera (ja no omplen estadis de 80.000 ànimes ni a Alemanya) segueixen sent Scorpions. Hora i mitjana de força, “poses”, carreres, salts i ganyotes de Schenker, habilitat i xulería de Jabbs i classe, saber estar i gran interpretació de Meine, que té la veu pitjor que fa un temps, però que posa tot de la seva part perquè no sigui un inconvenient seriós. Tot això en companyia de dos jovenets al baix i a la bateria que acompanyen perfectament als més veterans que van fer les delícies dels presents amb les balades àmpliament corejades de la història del Hard-rock i dels seus himnes potents més coneguts.

Resumint, un gran cartell, un bon lloc, un escenari (llums, so, etc.) d'acord amb l'esdeveniment i per part de l'organització coses bones, la zona de mercat amb futbolins, pantalles de vídeo per a les actuacions i per al futbol..., zona preferencial per a minusvàlids, refrigeració per reg en aspersió ,que al primer Metalmania se li va dir microclima i aquí túnel de rentat heavy (ja li val al que se li va ocórrer el nom), coses regulars com el retard en l'obertura i en desenvolupament del festival i dic regular perquè va anar només de mitja hora i dues coses dolentes per part de qui dugués les barres: preus desorbitats en les consumicions i falta de previsió en la provisió i m'explico. No és de rebut que a les onze de la nit no hi hagi entrepans en un esdeveniment que va a durar de 6 de la tarda a 2 de la matinada mínim i que, a més, en una barra s'acabi la cervesa. Esperem que el festival es mantingui i es consolidi amb aquest nivell i es mantinguin les coses bones i es poleixin els defectes dels quals de bon segur ha pres nota l'organització per a millorar en futures edicions.