Menu

Grave Digger + Burning Witches 3-2-19

Razzmatazz 2, Barcelona
Foto: Albert Perera (Lleida)

Seraina TelliCuriós contrast el d'aquesta tarda de diumenge quan en un mateix paquet de gira ens podíem trobar per un costat un grup que acredita dècades de carrera a les seves esquenes, això sí, sempre en un segon pla i en l'underground a l'ombra d'altres figures del seu país natal que sí van pujar a cotes més elevades, com són els Grave Digger i unes nouvingudes com les suïsses Burning Witches que amb tot just dos treballs editats en poc més d'un any han passat de gravar un primer disc a través d'una campanya de mecenatge a signar per una de les grans en això de les discogràfiques del metall com Nuclear Blast.

No hem d'enganyar ningú, el nostre principal interès i motiu per desplaçar-nos a la ciutat comtal no era altre que Burning Witches. Les seves tres visites a la ciutat de Lleida durant el 2018 van fer que puguessim veure la seva evolució en directe així com conèixer el grup i el seu entorn. Saludar de nou la banda en persona després que tinguessin la gentilesa de convidar-nos al concert i retrobar-nos quatre mesos després va ser genial. La darrera visita el passat d'octubre ens van deixar més que bon gust de boca i Seraina Telli, la seva vocalista ens anticipava aspectes del nou disc en una entrevista exclusiva. Era moment de comprovar com es comportava el grup després d'una gira d'un mes per tota Europa tocant a diari en aquesta de Barcelona que era la darrera data del tour.

No semblava que la vetllada anés a congregar molt públic, posteriorment es va poder comprovar, menys encara quan les Witches van sortir a escena amb tant sols tres minuts de retard sobre l'horari anunciat. La intro que obre el seu darrer Hexenhammer va sonar i Jeanine, Lala, Romana, Sonia i finalment Seraina irrompen a escena amb força obrint amb un precís Executed, la peça que obre aquesta darrera referència. Heavy metal clàssic, de tota vida, ràpid, en la més pura tradició i estil dels Priest. Per ser les teloneres no van gaudir de mal so i semblaven disposades a menjar-s'ho tot. Metal Demons ben segur que passarà a ser una referència important de la seva discografia, no en va és un tema molt directe que fins no fa tant obria els seus concerts i que encara ocupa una bona posició en el set. Mig temps amb doble bombo que no pot deixar indiferent cap seguir del metall clàssic. Seguim amb el primer i homònim disc amb We Eat your Children, un dels lemes del grup, i que el porten ben visible a la seva furgoneta de gira. Sona potent i ja en aquestes alçades podem notar el punt extra de motivació que sembla tenir Sonia Nusselder, molt activa animant al públic i que precisament es va notar més solta que mail amb les seves parts i els solos. Formen un bon duet amb Romana Kalkuhl, la guitarrista discreta de llarga melena rossa, una de les ànimes del grup i que no falla ni una nota.

El tema-títol Hexenhammer sona a glòria, una peça que mostra una evolució més enllà del heavy tradicional i que és un dels millors del segon disc. Seraina segueix més que activa animant el personal i mostrant-se com una frontwoman més que vàlida i desafiant. Bloody Rose i Save Me, relaxant aquesta l'ambient al ser una balada, són les següents confirmant l'aposta majoritària encara pel primer treball motivada potser per ser la primera presentació del grup a Barcelona davant un públic que no ha pogut escoltar encara aquestes peces en directe. Parlant del públic, poc a poc, mostra més interès pel que està veient i es mostra més participatiu.

Black Widow torna la intensitat, de nou un tema ràpid ideal per obrir directes i on Seraina ha de forçar les cordes vocals molt a l'estil Halford. Open Your Mind és una de les peces més "experimentals" del segon disc i segurament de les menys impactants en directe però li tenen confiança i la venen tocant des dels seus concerts a la tardor i des que va sortir el disc. La versió del Holy Diver de Dio és molt ben rebuda, com no pot ser d'un altra manera, la venen tocant es pot dir que des de sempre i desperta bona reacció. Ara que l'han enregistrat en el disc encara amb més motiu la interpreten en directe. La seva breu actuació acaba amb Burning Witches i ens deixa amb ganes de més. Els assistents s'acaben d'adonar que són davant un valor de futur del metall clàssic i que cal seguir-los la pista en una carrera que està sent meteòrica. Ja se'ls estant obrint les portes dels festivals per aquest estiu i estic segur que aprofitaran l'oportunitat per seguir creixent i deixar a tothom amb un pam de nas. Per mostra un botó. Ready to fight!!!

Grave Digger feia quasi tres anys que no visitava Barcelona, des del Rock Fest 2016 que no trepitjava la ciutat i anteriorment les seves visites no havien estat molt profitoses pel grup, amb poca assistència i molts problemes. Aquest cop la sala registrava mitja entrada justa i és que aquests alemanys sempre els ha faltat alguna cosa per arribar a cotes més elevades en tots sentits. Són un referent per molts seguidors del metall clàssic, especialment de l'alemany, però poc més.

Després del vist amb les suïsses ho tenien difícil i no ho van superar ni de bon tros. Estàtics, plens de tòpics i amb un set-list que no van parar de criticar alguns seguidors de tota la vida que assistien al show ja sigui per l'ordre dels temes o fins i tot per la inclusió d'algun considerat tota una heretjia pels seguidors com Zombie Dance. Ni l'aparició del característic personatge ícona del grup durant tots aquests anys en l'inici va animar el tema per començar amb Fear of the Living Dead. El set-list va anar com segueix Intro(Intro Neu Zombies), Fear of The Living Dead, Tattooed Rider, The Clans Will Rise Again, Lionheart, Blade of The Immortal, Lawbreaker, The Bruce (The Lion King), The Dark of the Sun, Call For War, The Curse of Jacques, War God, Season of the Witch, Highland Farewell, Circle of Witches, Excalibur, Rebellion (The Clans Are Marching) i en els bisos van sonar Healed By Metal, Zombie Dance i Heavy Metal Breakdown. No sé els que van assistir però jo poques he vegades he intentat prestar atenció i se m'ha fet tant monòton el que veia i perdent interès a cada tema. Potser la propera...

Accés