Menu

Hamlet 01-02-19 Lleida

La Boite, Lleida
Fotos: Joan Guillem

Una sala Boite a mig emplenar esperava als madrilenys Hamlet, que sobre les 23:20 començaven a descarregar el seu repertori. Des de l’inici amb Persiste, Insiste, Repite, del seu darrer disc, Berlín, ja vam poder comprovar que son una banda que allà on van es deixen la pell a l’escenari, per petit que aquest sigui.

Les tres cançons següents Vulgar, Tu Destino i Eclipse, del mateix àlbum, mostren la seva confiança en aquest i la bona rebuda que ha tingut, ja que les cançons eren corejades per la majoria dels allí presents. Intensos, amb un so que no els va acompanyar en gran part de la nit, van fer una visita a l’Inferno (2000) per fer tronar Vivir Es Una Ilusión i Denuncio a Dios, aquesta última molt celebrada per la parròquia. En aquestes alçades del concert, les orelles ja s’estaven acostumant a la tralla rebuda i es podia escoltar perfectament com la caixa del bateria Paco Sánchez, dissonava una mica del to general, ja que la resta de grup s’han passat a la comoditat del modeling (pràctica amb la que els grups ja no porten amplificadors a escena. Són efectes amb resposta d'impulsos que clonen els amplis i els bafles anant directes a taula) i l’agressiva acústica de la caixa (un model signature del gran Vinnie Paul, tal i com em va comentar el benvolgut Sr. Terry), feia que destaqués amb claredat en la mescla.

Salvajes, El Principio De Un Comienzo i Libertad, totes tres de Berlín (2018), confirmen que estan de promoció i creuen fermament en el seu últim llarga durada. Tot seguit, Imperfección i Mi Religión de La Ira (2015), i l’espectacle de veu i energia de Molly és un festival, tot un showman que va saber ficar-se la gent a la butxaca des del primer moment. No parava quiet i la resta del grup l’acompanyava amb una actitud admirable. Amb les següents, Heroes, de l’últim disc, Limítate, del seu àlbum homònim del 2000, Antes y Después de Insomnio (1998) i No Sé Decir Adiós de Berlín, ja teníem la gent bolcada fent headbanging (entre els quals m’incloc) amb uns músics que ho van donar tot i que no els importava que la sala no fos plena, és més, van agrair que aquest cop fóssim més gent que la última vegada a la mateixa.

Tu Medicina de Insomnio, va acabar de ficar potes avall la Boite i les següents Un Mundo En pausa (Amnésia 2011) i Irracional (Sanatorio de Muñecos 1994) van estar a l’alçada i van precedir l’aturada obligada. Pel bis es van deixar Imaginé (Syberia 2005), Jodido Facha, el punt més àlgid del concert amb la gent molt entregada, i van tancar el set amb Habitación 106, totes dues de Revolución 12.111 (1996).

Un molt bon concert, algun handicap en el so però l’actitud i entrega del grup van fer que fos un fet anecdòtic. La veritat és que és una llàstima que una banda com aquesta tingui una afluència tan minsa a les nostres terres, però ja hem tocat aquest tema molts cops. Ens queda el cònsol de que els promotors seguiran portant grups de renom a Lleida, primer perquè, no ens enganyem, és la seva manera de guanyar-se la vida, i segon perquè això del Rock té una mística que fa que tot i saber que segurament perdràs la batalla, la il·lusió fa que tiris endavant.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?