Logo

KREATOR + DARK TRANQUILITY + EKTOMORF + HATESPHERE 13-11-04

Razzmatazz I (Barcelona)

Entre reunions de les grans, i no tant grans però imprescindibles en l'escena, bandes dels vuitanta i la segona joventut de les que han aguantat des de llavors tots aquests anys sembla que els que no vàrem poder gaudir en el seu moment dels millors anys de forma d'aquests grups podem ara redimir els pecats. Tot i així, són curiosos aquests tombs que dóna el destí, durant tots els noranta ignorats per molts (bandes com Anthrax o els mateixos Kreator per citar-ne dos exemples) i actualment omplint aforaments considerables (2500 persones en el cas que ens ocupa), ja ho diuen, l' èsser humà, tant contradictori i incoherent com sempre.

En aquesta ocasió la vetllada protagonitzada pels alemanys Kreator venia acompanyada d'una fornada jove de bandes, si és que es pot aplicar aquests qualificatiu als Dark Traquility. Hatesphere, Ektomorf i els citats suecs formaven un paquet força atraient.

Dark TranquilityUna extrema puntualitat en l'inici dels concerts, cosa del tot positiva, i inimaginables problemes de trànsit van fer que arribés a temps tant sols per presenciar els darrers tres temes del segon grup de la nit Ektomorf que la impressió que em van deixar en aquest breu període de temps va ser de molta força en directe però una excessiva influència de Soulfly i Sepultura. Lamento no poder comentar res dels Hatesphere que sembla van destacar.

Arribava el torn d'una banda que ha esdevingut referència si parlem de death melòdic, Dark Tranquility. Els he vist en diferents ocasions i circumstàncies (sales, Wacken...) i sempre ha resultat notable la seva presència a l'escenari però en aquesta ocasió em van deixar indeferent. Segurament i ajudava un so lamentable on per exemple semblava que la bateria no estés sonoritzada, les guitarres sense volum ni cos.... Tant sols els samples habituals per suplir sons inclosos en els cds en directe i els teclats resultaven audibles, en fi horrorós.

Ni l'habitual entrega de Michael Stanne ni algunes de les seves peces bàsiques van fer despertar totalment el personal present, tot i que era lògic esperar una millor reacció davant Wonders at your feet o Punish my heaven citar-ne només dues.

 

La única novetat pel que fa al set-list va ser la inclusió de peces del seu nou treball Character com era lògic i les més reconegudes de la seva trajectòria. Ja se sap, fer de teloner et deixa menys temps i has d'escollir per força.

Potser va ser aquest un dels hàndicaps que no van poder superar, en la seva anterior visita a la capital catalana van enlluernà en quasi tots sentits i ja se sap que anant de "suporter" sempre gaudeixes d'uns recursos menors.

Més avall podeu trobar el set-list complert que va tocar el grup en aquesta nova visita, malgrat tot el comentat continúo pensant que és una banda a tenir em compte si no es continúen repetint en futurs treballs com ha passat en aquest darrer Character.

Torn ara per una de les llegendes vives del thrash alemany dels vuitanta, Kreator. Mille Petrozza mai ha abandonat i segurament fruit d'això o de ves a saber el què tornen a gaudir d'un reconeixement que mai haurien d'haver perdut. Dos treballs com Violent Revolution i Enemy of god en tenen gran culpa ja que són notables i refrescants en els temps que corren, tot i semblar contradictori, però un tercer treball en aquesta mateixa línia crec que seria negatiu, caldria innovar i buscar nous horitzons com només Mille sap fer, tant sols cal recordar Renewal o Endorama.

L'actuació fou notable però previsible. M'explicaré. El grup en directe continua sent excel.lent, el so va millorar i no li va faltar actitud i força però ens sabíem el guió abans de l'inici de l'espectacle .

El set-list l'hauria pogut escriure en un paper abans de començar i no hagués errat més d'un tema. Ja fa unes quantes gires que no varien gaire els temes escollits en directe, cosa que resultaria recomanable per explotar en directe una brillant carrera. Discos com Cause for conflict o Endorama van ser ignorats i de la resta d'àlbums van ser interpretades les que qualsevol que els hagués vist en els darrers anys s'esperaria.

KreatorI és que fins i tot els discursets entre temes i presentació dels mateixos eren repetits. Algú dubta del tema que ve quan Mille pregunta "Do you feel agressive?", una mica més de frescor si us plau. Suposo que molts dels presents era el que volien veure però recomano a la banda que s'ho pensin per la seva pròpia salut.

Com en el cas dels Dark Tranquility el pes del darrer treball és notable, n'interpreten fins a cinc temes dos d'ells només començar i en el mateix ordre que al disc, Enemy of god i Impossible brutality.

De seguida una de les esperades, potser no tant aviat, Pleasure to kill i a partir d'aquí un guió escrit.

L'única sorpresa fou que en la part final un inesperat Riping Corpse que va deixar sorprès tothom, a més de per inesperat, per la velocitat amb que la van tocar i una mica abans un discurset demolidor va precedir Betrayer quan hom ja no s'esperava res més d'aquell llunyà Extreme Agression.

Malgrat tot, no puc si no que descobrir-me un cop més davant d'una banda que ha sabut innovar quan ha calgut mantenint uns trets diferencials i propis. I en directe continuen sense decebre a ningú.

Set-list:

Dark Tranquility

The treason wall
Lost to apathy
Through smudged lenses
White noise/ black silence
The new build
Wonders at your feet
Scythe, rage and Rosers
Punish my heaven
My negation
Final resistance

Kreator

Enemy of god
Impossible brutality
Pleasure to kill
Phobia
Violent revolution
World Anarchy
Renewal
Suicide Terrorist
Extreme Agression
People of the lie
Voices of the dead
All of the same blood
Riot of violence
Terrible certainty
Reconquering the throne
Betrayer
Terror zone
Riping corpse
Flag of hate
Tormentor

 

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats