Menu

EUROPE 09-11-04

Razzmatazz I (Barcelona)

Un altre retorn destacat dels que es produeixen en els darrers temps trepitjava per fi terres catalanes amb l´excusa d´un nou treball com Start from the dark. És curiós, però, que un grup que amb dos treballs com The final countdown (sobretot) i Out of this world, recordeu que no són els únics que van fer, van gaudir d´un èxit mundial, amb vendes exuberants, grans gires... etc. experimenti un retorn discret pel que fa a repercussió. I si no com s´explica que amb aquests precedents només unes 2000 persones es disposessina veure el grup en directe quan uns dies enrere un grup com Nightwish omplia la Vall d´Hebró?. Fàcil crec jo. Europe no han tingut en aquesta ocasió una campanya promocional del caire de la que han gaudit els finesos per nombrar un exemple recent o la que ells mateixos teníen a mitjans vuitanta.

EuropeEl seu darrer treball s´ha difós en els mitjans especialitzats i és el públic del rock, que quasi mai necessita de publicitat per seguir i assabentar-se del que passa en l´escena, el que s´ha interessat pel retorn, no aquells que en el seu moment es van deixar portar pel constant assalt d´aquella melodia i tornada del The final countdown.

D´altra banda, tot sembla fer olor de rock ara mateix al grup. El disc, el directe, l´actitud... tot i que en aquesta ocasió el set-list va donar un paper destacat al nou treball i i als grans hits que acrediten. Molts es van sentir decebuts per això ja que van quedar més complaguts al Lorca Rock on van rescatar molt material dels dos primers discos.

Tot i aquesta xacra en opinió de molts dels assistents (personalment m´hagueren complagut igual en ambdós casos sempre que l´actitud fos bona) van tocar Seven doors hotel i Wings of tomorrow dels citats treballs.

 

EuropeFins a cinc temes de l´arxiconegut Final countdown vàrem escoltar com Heart of stone, Carrie en acústic amb només Joey Tempest a l´escenari i on va desistir de cantar les parts altes recolzant-se en el públic. I és que l´estat vocal del cantant no va ser el millor, com vam comprovar en diferents temes, però ho va saber dissimular perfectament amb diferents recursos. També Rock the night finalitzant el concert abans dels bisos, Cherokee i, com no, el tema títol com a darrer tema del concert.

Sobre la banda caldria comentar la sobrietat de John Leven al baix fent oblidar que són un grup d´una guitarra, la correcció de Mic Michaeli als teclats, un més discret Ian ddlk que, per cert, no va fer solo de bateria com és costum i finalment l´absoluta màgia de John Norum. Tot un mestre que m´estalviaré d´alabar en excés perquè em podria passar una estona dient-ne virtuts. Crec que és digne de presenciar la mestria d´aquest guitarrista un cop a la vida, impressionant.Europe

A més, és curiós com en els temes de Out of this world, disc on ell no era al grup, com Ready or not, la segona després de la inicial Got to have faith, seguida de Superstition o més endavant Let the good times rock i Sign of the times calca sense variació els solos de Kee Marcello quan aquests grans intèrprets solen variar en directe tant composicions pròpies com alienes. Cosa que, per cert, també va fer Marcello en el seu moment.

Tant sols una representació de Prisoners in paradise com Girl from lebanon que va venir precedida d´una instrumental, que com posteriorment va confessar el mateix Norum, ha esta composada per aquesta gira anomenada Milano dedicada a la ciutat italiana del mateix nom.

Pocs segurament s´esperaven a més Yesterday news, inclosa en aquell recopilatori "1982-1992". No crec que ningú sortís decebut i com a curiositat dir que per allà es comentava que era una de les actuacions on més públic s´havia vist esperant aconseguir autògrafs a l´exterior de Razzmatazz, i és un fet habitual en un lloc amb directes continus.

No us deixeu enganyar per l´àurea de banda fàcil i comercial estem davant d´una gran banda de hard-rock.

 

Accés