Menu

SCORPIONS 21-07-04

Razzmatazz I (Barcelona)

Fotos: Juanra (Tipo Lleida)

Renovació és un terme molts cops difícilment aplicable a l´escena del heavy metal. I no ho dic perquè en aquesta ressenya els protagonistes siguin uns veterans com els Scorpions, tot i que aquest concert motivi aquesta reflexió, sinó perquè veure renovació en un sentit general és difícil.

No m´entengueu malament, és fantàstic que els grans noms del´escena es reuneixin (Judas, Maiden...) o continuin (Metallica, AC/DC...) però no es produeix un relleu natural de característiques equiparables. Les noves fornades no tenen ni l´originalitat (amb honroses excepcions) ni el poder de convocatòria dels citats, i això ho podem fer extensiu al rock com a génere. Preocupant i perillós pels que gaudim d´aquesta manifestació cultural.

ScorpionsI palesant tot el que comentàvem ens trobem amb la visita dels Scorpions a Barcelona després de ves a saber quants anys, en aquesta segona joventut que semblen experimentar “els grans” en els darrers temps. Tot i així, una banda com ells a Razzmatazz 1, amb un ple absolut això sí, no denota una salut de ferro de l´escena, però bé, fa massa anys que vivim amb aquesta llegenda.

M´he de confessar, però, mai els havia vist en directe, per tant no puc valorar el seu actual estat de forma amb temps pretèrits però m´atreviria a dir que estan en un moment molt millor del que hom podia esperar.

L´inici és prou interessant amb dos dels millors temes del darrer Unbreakable com són els que l´inicien New generation i Leave´em or leave´em a més del celebrat Bad boys runnign wild. Un so atronador amb excessiva preeminència de la bateria ens acompanyaria durant tot el show, tot i així acceptable.

La banda es mostra dinàmica i a gust sobre l´escenari, amb un Rudols Schenker que no para de moure´s, Klaus Meine amb un estat vocal quasi perfecte, Matthias Jabs clavant els solos i puntejos, James Kottak més teatral que res i la darrera incorporació el baixista Pawel Maciwonda amb cara d´expectació per l´efusiva resposta del públic.

 

El repertori?, doncs segur que mai a gust de tothom en una banda il.lustre i amb tantes excel.lents composicions però no van faltar Holiday, Blackout o l´esmentat Bad boys running wild entre altres, a més de la traca final que comentarem després...
Constatar també el protagonisme que donen encara a un àlbum considerat no imprescindible com Crazy world del que interpreten temes com Tease me, please me, Hit between the eyes o Wind of change.

ScorpionsEl que continuen explotant moltes bandes i no puc soportar són els solos de guitarra i bateria. S´ha de ser molt original per captar l´atenció amb aquest recurs on ja ho hem vist pràcticament tot. Crec que hi ha millors formes de donar uns minuts de descans a la resta del grup, si és que cal, perquè tampoc és que avui dia facin recitals massa llargs...!!!

Després d´uns setanta minuts inicien els bisos amb tres clàssics com Still loving you, Wind of change i Rock you like a hurricane on es produeix el deliri i on, per cert, interpreten un fragment de l´adaptació orquestral de fa uns anys inclosa al disc Moment of Glory. Només l´insistència del públic fa que surtin de nou fins a dos cops per tocar When the smoke is going down i Hit between the eyes.

Notable retorn, tot i que segurament si tornen l´any que ve no convocaran el mateix nombre de públic... i és que no tenim remei.

Anteriorment la banda de la ex-vocalista de Dark Moor Elisa, Dreammaker, havien presentat els temes del seu primer treball però no vàrem arribar a temps de veure l´actuació, esperem que en una propera ocasió.

Accés