Logo

Angelus Apatrida 21-05-22

Sala RedStar, Valls (Tarragona)
Fotos: Jordi Sociats

Guillermo Izquierdo dels Angelus ApatridaNo havia tornat a estar a la sala Red Star de Valls des d'abans de la pandèmia, i la visita d'Angelus Apatrida es presentava com una bona oportunitat per recordar-me que segueix sent la millor sala de capacitat mitja en la que he estat, i ja van unes quantes vegades per ser Valls la meva residència ocasional. Hi caben fins a 500 persones (a partir de 200 ja es crea ambient, i en aquesta ocasió diria que es superaven les 300), té un escenari adequat a les dimensions del local, no massa alt però amb bona visibilitat general, sol sonar bé, la decoració la trobo encertada per una sala sobretot rockera, i els preus de la barra són dels més populars que es poden trobar (2 € la canya de cervesa); els companys amb els que vaig quedar de Tàrrega i Almacelles, no havien estat abans i es van sorprendre gratament.

Al no haver teloners, per escalfar l'ambient van anunciar que abans punxaria música el guitarra de Crim, Quim (escrivint-ho seguit, m'adono que potser tenen relació els dos noms...), aprofitant que són de Tarragona i l'amistat dels dos grups (hi ha qui li deu sorprendre veure a Guillermo de Angelus amb samarretes de Crim, sent grups d'estils diferents), a més que és coneguda l'afició de Quim pel Metall, i ho demostra en alguns puntejos del seu grup principal Crim, tot i tenir una base Punk (es veu que toca en bastants grups alhora, algun més orientat al Metall).

Així que tenia curiositat per veure amb què ens sorprendria aquest músic polifacètic, però vam entrar passades les 21:00 h. (a mi aquests horaris tan puntuals que impedeixen sopar amb tranquil·litat, no em convencen... segurament ho prefereixen Albert o gent amb més càrregues familiars), i el poc que vam escoltar, a un volum una mica fluix, me va semblar bastant típic: Metallica, Anthrax...

Poc després de les 22:00 h, després d'una intro, van sortir els Angelus, com se'ls acostuma anomenar per escurçar un nom llarg, que ara abrevien amb una doble A encerclada (em recorda el símbol de l'Anarquia), formant part de l'escenografia del grup en directe als panells laterals, i darrera cabia justet la gran pancarta amb el logo del nom complet. L'inici ja va ser demolidor amb Indoctrinate, que també obre el seu darrer disc, i que em sembla del millor que han compost mai, amb una força brutal i bastants canvis de ritme, alguns amb influències del Crossover tipus Suicidal Tendencies, com reconeixen en l'última entrevista per Simfonia Metàl·lica.

Aquesta força anava acompanyada de bon so (es nota la importància de portar tècnic propi que sàpiga com ha de sonar tot), net i distingint bé tots els instruments (no en destacaré cap, tots van complir a la perfecció), sense fer-se estrident ni saturar el volum (o potser m'estic quedant sord amb l'edat...), ja que en cas contrari se'm fa més difícil de digerir, en un estil com el Thrash, que em va atrapar en el seu apogeu a finals dels 80, però que cada cop em costa més d'escoltar massa temps seguit (també deu ser cosa de l'edat...). Per aquest motiu, he de confessar que tot i ser dels pocs grups actuals thrashers que escolto, junt amb Crisix, on la veu no m'agrada tant com a Angelus, no sóc fidel seguidor com la majoria de públic assistent, més de la meitat amb samarretes de la banda i vingut de fora de la província de Tarragona, segons es va veure amb la gent que va aixecar la mà quan ho va preguntar Guillermo (per cert, en vàries ocasions es va dirigir als presents amb alguna frase en un correcte català, detall que s'agraeix, i confirma que se li dona bé parlar en públic i els idiomes, ja que cantant en anglès crec que es defensa prou).

Angelus ApatridaPer tant, hi havia cançons que coneixia més, altres menys, i amb la foto que vaig poder fer del setlist, he pogut comprovar que coincideix amb el que hi ha publicat a www.setlist.com (aquesta web la consulto a vegades després d’algun concert, mai abans com fa altra gent, ja que es perd el factor sorpresa i no li trobo cap gràcia a saber quines cançons i en quin ordre sonaran... Spoilers NO!), i m’ha servit per saber que van tenir cabuda els 7 discos editats (alguns els he escoltat poc), amb més presència dels dos últims, però sense quasi variacions respecte a concerts anteriors (aquest aspecte l’haurien de cuidar més els grups, per donar un plus als qui els segueixen repetidament en les gires). Només vaig trobar a faltar Inmortal, i a més de Indoctrinate i tres més de l'últim disc, me van agradar en particular Downfall of the nation (amb ritmes enganxosos, i el crit final "antifeixistes sempre", que m'encanta escoltar en grups Heavys, poc donats a definir-se políticament), o tota la part final, que abans dels bisos va incloure Serpents on parade, Give'em war (amb Wall of Death inclòs) i Versus the world (del primer disc, on potser es nota més les influències de Heavy clàssic). No van tardar en tornar a sortir per fer Sharpen the guillotine (amb al·lusió al "emèrit" que acabava de tornar al país que tant ha robat), You are next, i per acabar, la versió de Pantera Domination, perfectament executada, que va fer embogir al públic, després d'hora i mitja passada d'actuació brillant i plena d'energia, sense solos ni pèrdues de temps excessives, altre punt a favor dels manxecs, i que haurien de tenir en compte qualsevol grup que toqui sol o de cap de cartell en una sala; no em sembla correcte tocar poc més d’una hora, o inclús no arribar-hi, com fan alguns grups de Punk i Hardcore.

Angelus Apatrida me van demostrar que tenen un nivell per arribar més lluny del que merescudament ja estan ara, i s'han guanyat un altre seguidor, que a partir d'ara intentarà anar als seus concerts de sales, on realment es pot apreciar el seu directe, no com en mitat d'un macrofestival en el que amb tants grups no es presta la mateixa atenció i es perden detalls.

I parlant de directes, crec que amb tot el material que tenen editat, ja va sent hora de que treguin un Live in...

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats