Logo

Blindpoint 2-4-22

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: JordiFu_slowphoto

Els lleidatans Blindpoint s'han sabut moure bé en els darrers mesos tenint en compte com funciona actualment la indústria musical. Cal estar d'actualitat i amb coses per presentar. S'han pujat a la manera de fer que han imposat els serveis d'streaming, el que compta són les cançons, menys el disc. Agradarà o no, cada cop tinc la sensació que la cosa va més cap aquí. Ells mateixos ens ho han confessat en una entrevista emesa al nostre espai radiofònic poca estona després de baixar de l'escenari, que ho han volgut provar. El resultat són dos temes com Iridescence of Darkness i Two Oceans Meet que fets públics amb unes setmanes pel mig han fet que les seves xarxes tinguessin moviment, presentin nou material, estiguin d'actualitat i sigui l'excusa perfecta per organitzar-ne una presentació en directe.

Vist com ha anat diria que la cosa ha sortit rodona. Si a tot el citat li sumem la col·laboració en la part gràfica i de disseny de l'Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega en el que obre una crec més que interessant col·laboració entre el món musical i l'ensenyament tot resulta més interessant. Tant s'allunya avui dia el rock en qualsevol de les seves manifestacions de les preferències musicals de la gent més jove que qualsevol iniciativa per fer-los partíceps resulta en enriquiment mutu, i només pot ser positiva. Si a més el resultat d'aquesta col·laboració és el vist no cal dubtar que pot ser una fórmula prometedora.

La culminació de tot plegat va tenir la seva posada en escena al Cafè del Teatre de Lleida. Sala més activa que mai des de la seva reobertura i canvi de gestió... que diria per primer cop ha obert les seves portes a una banda de metall local. Sí, heu llegit bé. Concerts de l'estil en qualsevol de les seves manifestacions n'hem vist tant estatals com internacionals, ara, sembla que el talent local ha estat curiosa i greument perjudicat en un dels escenaris més populars i evidents per qualsevol banda del ponent català. Vist el resultat ha estat tot un encert.

Més encert encara apostar per un horari "europeu" obertura de portes a les 20.00h i inici de tot plegat al cap de mitja hora. A veure si així anem equiparant les coses al que passa a les gires i concerts de les grans capitals i dels circuits habituals deixant de programar els directes a ja ben entrada la nit. I el que dèiem, doble aposta rodona, banda local en horari "infantil" i... tota una sorpresa accedir al local i veure que unes 200 persones donaven un ambient immillorable a la sala. Temps feia que no s'hi veia un concert de l'estil amb aquesta afluència. Cert és que el grup ha sabut moure bé totes les cartes exposades i entre els presents no els van fallar amics, coneguts, familiars i fans. Esperem que també tinguin a bé assistir a més concert de metall tots plegats quan s'hi produeixin.

Puntualment a les 20.30h el grup es dirigeix als presents per presentar i explicar com, quan i de quina manera s'ha produit la col·laboració amb la citada Escola d'Ondara. Membres presents de l'escola també ens fan avinent la seva experiència i el procés. A més, es projecta un vídeo a mode de "making off" on es pot comprovar i veure l'esdevenir en les diferents etapes i el resultat final.

Tot seguit i en breus minuts el grup pujava a escena per oferir el seu directe. Concert que d'alguna manera serveix per presentar i fer ben palès que el grup, després del que ha significat pel món de la música en general l'aturada pandèmica, torna a estar actiu i amb més ganes que mai. De fet, ells mateixos ens ho van comentar en la citada entrevista que vam mantenir un cop finalitzat el concert. Per si fos poc també va servir el aquesta presentació per fer avinent de manera "oficial" el canvi de formació que han tingut al baix. Txema Llabot ha deixat el seu lloc en favor de Ricard Dolcet. Tots dos van participar de tota manera ja que el mateix Txema va ser l'encarregat de tocar l'instrument en la versió del Symphony of Destruction dels Megadeth que habitualment sempre fan en directe.

Pel demés repàs al seu primer disc Through the Ashes of Life tocant-n'he bona part dels temes i, com no podia ser d'un altra manera, els dos nous que són d'alguna manera l'excusa per tot el que vam presenciar. La banda es va mostrar en bona forma tot i algunes errades, ni tant sols imputables a ells com alguna intro mal disparada, i d'execució però la responsabilitat i segur el nerviosisme era gran ja que jugues a casa amb bona part de públic a favor. El personal s'ho va passar d'allò més bé, el grup veu recompensat l'esforç i hores dedicades podent tocar en directe i davant d'un bon nombre de públic. L'ambient va ser immillorable i tothom va sortir satisfet.

Caldrar veure ara quins són els propers passos, a més de seguir amb les presentacions. Completar un disc? Seguir amb la dinàmica d'edició de temes de manera individual? El temps dirà i ho anirem seguint.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats