Menu

Bitch Queens + The Braguetazos 4-2-22

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Bitch QueensEs complien quasi 2 anys de la meva última visita al Cafè del Teatre per veure a El Reno Renardo just abans de l’inici de l’estat d’alarma pel Covid-19, i tenia moltes ganes de tornar, en part per veure en acció al nou grup gestor de la sala, que sé que són gent del nostre “rollo”, apassionada de la música i els concerts durant tota la seva vida, i que estic segur que no han agafat el local per especular i fer diners, tot el contrari, dubto que sigui un negoci gaire rentable. De fet, al soci que em va comunicar la notícia que els havien adjudicat la concessió del local, li vaig enviar un missatge que textualment deia “no sé si felicitar-vos, o acompanyar-vos en el sentiment...” (acompanyat d’icones de riure).

Estem en temps incerts, no se sap si poden haver més variants pandèmiques que tornin a paralitzar o imposar restriccions a la música en directe i l’oci nocturn, ni com es recuperaran aquestes activitats (el Cafè del Teatre s’ha pogut lliurar d’algunes d’aquestes restriccions i porta un parell de mesos funcionant, ja que es considera un “espai cultural” i no “discoteca”), però pel que imaginava i es va poder comprovar el passat divendres, el personal de concerts de Rock tenim un “mono” que costarà calmar almenys durant uns mesos, i en quant es normalitzi la situació als nivells de fa més de dos anys, crec que veurem assistències fins i tot més generoses, a poc que els grups que actuïn tinguin un mínim d’interès per cada tipus de públic.

Els suïssos Bitch Queens han estat dels primers grups europeus que se l’han jugat a sortir de gira sense saber quines condicions es trobarien en cada data, i a Lleida els va sortir rodó, ja que s’acabaven d’eliminar restriccions d’aforament, passaport Covid, i el més important, no haver d’estar assegut, i poder ballar i veure el concert de peu. Si això li sumem el “mono” que comentava, tot va afavorir per trobar-se davant de prop de 200 persones amb unes ganes de festa i de devorar Rock potent, que no crec que abans del confinament hagués tingut la mateixa rebuda una banda no massa coneguda, almenys per mi, com després explicaré.

Per escalfar l’ambient, el trio de Binèfar The Braguetazos van substituir un altre trio, els lleidatans Walking Dicks anunciats inicialment, per la indisposició d’un dels seus components. Un dels “problemes” que tindran aquests primers concerts serà que el retrobament entre gent coneguda després de bastant temps, pot fer perdre puntualitat i atenció a les primeres actuacions, i això em va passar amb The Braguetazos, dels que vaig veure tot just tres cançons, encara que havia escoltat per sobre la seva única edició en EP de 4 temes Sois unos idiotas. Vaig trobar que faltava volum, a més que la seva fusió de Punk, Garatge i altres sons amb menys distorsió ni floritures (el que pensava que era una guitarra petita amb 4 cordes, abans de tancar aquesta crònica m’he assabentat que és un ukelele elèctric, acompanyat per baix i bateria), no son especialment la meva predilecció, però ho trobo diferent, fresc i divertit en quant a lletres i actitud, pel que espero estar més atent en una altra ocasió.

No tenia gaire controlats a Bitch Queens fins una setmana abans del concert: me’n havia parlat el promotor de l’esdeveniment Jaume “Ace of Spades”, que segueix programant actuacions poc a poc, i anys enrere ja els havia portat a Fraga i Monzón, així que aquest cop els vaig investigar veient bastants videoclips del seu canal de YouTube amb poc més de 500 subscriptors (no estic al dia de la resta de xarxes socials, i no sé si això és un indicador fiable del seguidors que té un grup, o del seu “èxit”, però a mi em sembla poc), i he de reconèixer que les cançons estan molt ben triades, ja que em van enganxar casi totes, i la majoria les van tocar a Lleida, com City of Class, Anti social, Burn it down, o la accelerada Vote for Pedro. Després, buscant a Internet l’altra eina que més utilitzo per escoltar música, el Bandcamp (entreu aquí o a la seva web, i us sorprendrà tot el que han auto-editat el grup de la ciutat de Basel des de la seva formació al 2007), com es poden escoltar els discos sencers, vaig trobar cançons més properes al Glam Rock que no m’atrauen tant, cosa que també em passa amb molts dels grups del seu estil amb base escandinava, que anomenen “High Energy Rock & Roll”, i que jo considero una barreja de Punk i Hard Rock (un amic True Metal diu que son “Punkis con melenas” i no li convencen), entre els que sempre he tingut com a referència a Turbonegro (els Bitch Queens segurament també, veient la imatge del seu baixista, el més actiu del grup junt amb el bateria).

Al Cafè del Teatre habitualment m’havia semblat que faltava potència de so, que podria ser per limitacions de volum de les normatives municipals, igual que a La Boite. Pensava que amb Bitch Queens pujaria bastant el volum respecte a The Braguetazos, i la diferència no va ser tanta. Van sonar bé i de forma neta (prefereixo això que massa fort i saturat), però amb més volum i potència s’hagués apreciat millor aquesta “alta energia” de la que parlen, i també amb un punt més d’actitud salvatge, fins i tot “macarra”, que mostren altres grups similars (algun “xupito” més els hagués ajudat...). En conjunt va ser una bona actuació, que se’m va fer curta (diria que no van passar massa d’una hora sobre l’escenari), on també van incloure versions de Dead Kennedys o Dead Boys (Sonic reducer és un gran tema, que va acabar d’encendre la gent), i al final crec que la majoria del públic va marxar satisfet (una part vam aguantar fins que va acabar l'agradable sessió musical posterior, i van passar l’escombra...), més per l’alegria de tornar a veure un concert com abans de la pandèmia... Esperem que segueixin en aquestes condicions...

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?