Logo

Blindpoint, Mollerussa, 22-5-21

BlindpointQuan temps sense actualitzar aquesta secció de la nostra web. Fa més d'un any que el tema dels concerts està aturat i no cal que us expliqui perquè. Poc a poc i amb les vacunes fent la feina que els toca, si no fos per la incompetència de les decisions governamentals, sembla que podrem recuperar certa normalitat i així tornar a gaudir de música en directe.

Certament algú pot dir que de música en directe, tret dels primers mesos de pandèmia, n'hi ha hagut, i és així. Molts estils, festivals i/o certàmens amb un format més adaptat al que s'han convertit en les normes per aquests actes han pogut continuar. Els que han tingut empara pública encara més... Pel que fa a la nostra escena l'aturada ha estat més notable amb excepcions com al que fèiem esment el setembre del 2020 amb l'actuació dels lleidatans Niu de Corbs a Barcelona. Ara es comencen a produir tímids intents com el que aquí ens ocupen, no pas tant per la iniciativa privada de promotors i sales ja que encara no surten els números per enlloc sinó de la pública, com és el cas.

Posem-nos en context. Mollerussa, Festa Major 2021, força descafeïnada (res de nou en els darrers... anys), no pas per la voluntat d'entitats i associacions, més aviat per la desídia i nul·la aportació de l'ajuntament. I és que cada any el consistori opta per demanar-abusar-enredar les citades entitats i associacions per a què organitzin activitats, concerts i celebracions de tota mena, ho posen en els actes de festa major i apa, ja està fet! Ben poc suport i moltes trucades de... a veure com ho teniu.

Pel que a la música popular de diferents estils la nova associació de músics del Pla d'Urgell, Pla Sonor, conjuntament amb el Jovent de Mollerussa va organitzar una sèrie de concerts amb bandes del seu "roster", a saber, Uënsdei, Sonotone, Tabalats, Bredda, MTK, i Blindpoint. El que ens interessa aquí és Blindpoint, representant de sons durs en aquesta sèrie d'actuacions. La banda el passat 2019 van presentar el seu disc Through the Ashes of Life amb les conseqüents presentacions en directe. A més també vam poder entrevistar el grup en una conversa que podeu recuperar.

La seva actuació estava prevista per les 18.30 i es va retardar una mica per problemes tècnics. Per cert, sobre les mesures de seguretat i tota la moguda obligada en el context que ens trobem amb la pandèmia. Com era d'esperar i per complir la normativa el recinte estava ple de cadires per poder seure i mantenir distàncies a més del requisit de la prèvia inscripció, aquí diguem que es va respectar prou el tema sobretot en les cadires i la gent asseguda, caldria parlar de l'accés on es va presentar molta gent sense haver-se apuntat i el personal de l'entrada va tenir de les seves. Un altre tema era la barra on regnava la normalitat com si res no hagués passat en el darrer any. Cap distància, el personal bevent amb la mascareta baixada i sense ningú que digués res. No dic que s'hagués de fiscalitzar si tothom estava a un metre de l'altre perquè em semblaria surrealista, senzillament xocava amb el fet que al acabar el concert se'ns volgués fer fora ràpidament pel tema sanitari i higienitzar segons es va anunciar, les cadires i l'accés. La barra semblava d'un altra lliga.

Quan va poder començar el concert la cosa estava freda tant per part del personal com de la banda. El fet de tenir les cadires davant, la gent asseguda davant l'escenari i segurament la falta de rodatge en directe després de tants mesos, d'uns i altres, no ajudava. El so era encara deficient fent massa bola però va anar millorant progressivament sense ser excel·lent.

Blindpoint MollerussaCom era d'esperar l'únic treball que acrediten va tenir el protagonisme obrint amb Last Breath i We Don't Care de manera pràcticament enllaçada. Salutació als presents, una mica més caldejats i resignats a aquesta nova manera de concerts, per seguir amb Rain of Ashes on encara em va donar la impressió de poca mobilitat i situar-se del grup. Thrive va caure ja amb reaccions positives del personal que seguirien amb The Ancient Track i Difret. Mencions a la nova associació, agraïments i continuar animant als presents que mostrarien ja més eufòria amb les conegudes versions de Megadeth i Slipknot, agafant així dos estils ben diferents perquè ningú quedi decebut. Time-Space Paradigm va ser la darrera però el personal no en tenia prou, el concert estava programat ja en format breu, i va tornar a sonar Last Breath. Llàstima perquè en aquest punt ja es veia els músics més còmodes.

Falta rodatge, a bandes, públic i organitzadors de tota mena. Aquest any ens ha deixat molt tocats, no podrem recuperar el temps perdut però com a mínim el futur pinta una mica millor que en els darrers mesos. No serà un estiu normal en aquest sentit, la gran majoria de festivals i grans certàmens han ajornat de nou la seva celebració pel 2022, tant de bo la tardor comenci a fer-nos treure la cera de les orelles amb directes.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats