Logo

Niu de Corbs + Malfeasance 5-9-20

Rocksound, Barcelona
Fotos: Karina B.O. Photography

Niu de Corbs (Dani)Tots sabeu quina és la situació actual dels directes. Quasi inexistents, en petit format o en fórmules ben imaginatives per dir-ho suaument. Els que tiren endavant tenen dificultats i quan es celebren la imatge és ben peculiar, gent asseguda i poc moviment. No hi estem acostumats, i en un estil com el rock dur i el metall encara més. En aquestes circumstàncies fer una crònica d'un concert a l'ús no és el més interessant ni rellevant. Com es senten els protagonistes? Ho hem volgut saber i per això hem demanat al vocalista, compositor i principal ment pensant dels lleidatans Niu de Corbs que ens expressi el seu punt de vista de la situació i del que va viure com a banda en el seu concert del passat dia 5 de setembre a la sala Rocksound de Barcelona.

Recordar que el grup va editar el seu primer treball Foscúria el 2018 en format vinil en primer terme i aquest 2020 en cd. Podeu recuperar l'entrevista en motiu de l'edició, la prèvia del seu concert de presentació i la crònica del mateix.

Aquestes són les paraules de Daniel Corax.

Diuen que l'excés d'informació provoca desinformació, i ja sigui amb coneixement de causa o no, els mitjans informatius ens han fet arribar a aquest punt de no saber ben bé on som. Xifres i mesures a prendre es barregen, i la manera d'afrontar aquesta crisi és diferent a cada regió. La única cosa clara és que als metros i platges no hi cap més gent, mentre la cultura, l'oci nocturn i l'hostaleria s'enfonsen a cada segon.

Semblava que amb el final de la quarantena i la reducció de mesures dràstiques, tot anava reviscolant, la gent i els negocis havien aguantat l' embat. Però una segona quarantena , aquest cop disseminada segons poblacions, va acabar de rematar econòmica i emocionalment a molts.

La nostra carrera als escenaris és quasi anecdòtica, amb 3 concerts que varen tenir lloc entre setembre i febrer. Així doncs, arribada la pandèmia mundial, sabíem que aquest any Niu De Corbs ja no faria cap directe.

Algunes zones amb menys restriccions s'aventuraven a muntar algun concert, i l'enginy de la gent ha fet el possible per complir les directrius establertes, fins i tot aquelles que no tenen cap ni peus o que es contradiuen amb altres normes.

De sobte, com sorgits d'un camp de batalla ple de cossos inerts, la gent d'Octopuss Prods van treure el cap i van posar fil a l'agulla, establint un esquema de concerts curiosos però ben funcionals. Va ser el 10 d'agost que l'Edu es va posar en contacte amb mi per tocar, i quan els ho vaig comentar a la resta no s'ho acabaven de creure. Vàrem tancar la data del 5 de setembre, i era quasi a diari que preguntava a l'organitzador si el concert seguia en peu. El dia 20 d'agost el concert es va cancel·lar. Tampoc ens va sorprendre gaire, era el que cabia esperar donada la famosa "situació actual".  Doncs ens havíem equivocat, la gent de la sala Rocksound va presentar un recurs i el van guanyar, així que tot seguia endavant encara que, sent sincers, fins que no vam ser descarregant i muntant, no ho teníem clar..

La metodologia i maneres de fer tant per part d'Octopuss Prods com del personal de la sala va ser de llibre, no sabria dir quants cops vaig veure netejar barra, taules i cadires, recordar a la gent l'obligatorietat de la mascareta, respectar la distància mínima....

Niu de CorbsEl concert va ser estrany al principi, veure tota la gent asseguda, separats uns dels altres, l'antítesi d'un concert de metall extrem. Però ets allí, i ho has de donar tot, tant per a 30 com per a mil, asseguts o empentant-se.

Un cop acabat el show, va sorgir la pregunta de "¿per què no es fan més concerts llavors?" Si a Barcelona, que no llueix per ser una ciutat permissiva en aquestes coses, s'havia pogut celebrar no només aquest concert, sinó els que ja s'havien fet i els que vindran, per què aquesta fórmula no es pot exportar a altres indrets?

Promotors, sales, grups i públic són els 4 ingredients bàsics necessaris per a un concert, si la llei actual i mesures deixen aquest marge d'acció, és que almenys un dels 4 components ha fallat. Potser la gent no vol anar a concerts en aquest format? Les entrades es van vendre totes en un parell de dies, sense comptar tots els missatges rebuts preguntant si en quedaven disponibles, per tant aquí no està el problema.

Un aforament limitat redueix en gran mesura l'ingrès econòmic i és completament comprensible que sales mitjanes o grans hagin de declinar aquest tipus de formats. Però i les sales petites? Potser és perquè hi ha la por a organitzar-ho tot i que es cancel·li després?  Llavors entens que és un format que potser no ve de gust assumir a alguns organitzadors i grups. Evidentment aquí no entraré, per què la manera de fer de cadascú és completament legítima.

Quan et diuen de tocar 2 cops, per a 30 persones assegudes, et fas una imatge mental ràpida: el viatge, el backline, la resposta del públic.. a més a més d'un càlcul estimat econòmic de com sortirà la jugada, i és fàcil declinar l'oferta.

Per part nostra, la part econòmica ens importava ben poc, mai havíem tocat a Barcelona, i ens ho vam prendre com una experiència més. Amb una mica de sort en uns mesos es podran fer concerts "normals" i nosaltres recordarem aquest com una raresa, en tot el bon sentit de la paraula; no només pel concert en sí, sinó per la nit passada després amb tota aquella gent que ens va acollir.

Agrair un cop més a la gent valenta d'Octopus Prods i Rocksound per la feina feta, per estar al peu del canó i ser un dels últims reductes actuals de la nostra estimada "escena".

Nosaltres seguirem fent metall negre la foscúria.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats